Com s’han posicionat diferents personatges reconeguts respecte el procés independentista?

Repassem les opinions i vivències més llegides aquest 2018 pel que fa al procés independentista a través de diverses entrevistes que hem anat realitzant al llarg dels 12 mesos que ara deixem enrere

Redacció
 
 
 
Manifestació de la Diada | M.P. Flickr

Manifestació de la Diada | M.P. Flickr

“Si oferissin un bon Estatut d’Autonomia de caràcter confederal és possible que molts independentistes el votessin”

El Diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, sostè que no hi ha cap alternativa que un Referèndum que entre una autonomia reformada i la República. Tot i això, assegura que “no pensem llançar la bandera de la desobediència a la paperera i la durem a l’hora que la del diàleg. Seria molt lamentable que l’Estat espanyol ens obligués a tornar a desobeir”

“L’unic alçament que s’ha fet ha estat posar-se drets i cantar Els Segadors”

El fiscal José María Mena, nascut a Burgos i militant del PSUC, va ser un dels homes al capdavant de la querella contra Jordi Pujol pel cas de la Banca Catalana. Assegura que les acusacions per rebel·lió i sedició no se sustenten i considera que s’ha de parlar de presos polítics, “anomenar-los polítics presos és una humiliació”. Així mateix, sobre els fets del 27 d’Octubre, quan es va fer la DUI, considera que “l’unic alçament que s’ha fet ha estat posar-se drets i cantar Els Segadors”.

“Els Jordis van ser els primers que van ficar a la presó perquè el que més por els va fer a Madrid van ser els líders de masses. Que facin la llista del que van dir el dia 20 de Setembre pel megàfon per veure si això és rebel o sediciós. No ho era. Per a aquest càrrec cal un alçament violent i tumultuari. Però on és el tumult al Parlament el dia 27 d’Octubre, cadascú assegut al seu seient? On és l’alçament?”

“Es va construir interessadament i amb diners públics la imatge d’un Santi Vila dissident, traïdor, espanyol”

L’exconseller Santi Vila va presentar la seva renuncia el mateix dia 27 d’Octubre. A primera hora del matí, poques hores abans que s’apliqués la DUI. “Les cares gràfiques i desencaixades dels protagonistes d’aquella jornada van commoure l’opinió pública i van deixar clars els límits d’aquell gest”. Així recorda Santi Vila el dia en què va deixar de ser conseller de la Generalitat.

Va dimitir perquè no va volia ser-hi quan es proclamés la independència. Així ho explica al seu llibre D’herois i traïdors, on també explica, en primera persona, com van ser aquelles jornades en que el destí de Catalunya es decidia a un despatx on es debatia entre la DUI i convocar eleccions. “Per saber què va pesar més en la decisió de Carles Puigdemont li hauríem de preguntar a ell: el que ens deien en privat els negociadors de Rajoy, ell no ho va dir mai en públic. Hi havia un ambient de desconfiança justificada: ‘Aquests ens fotran. Quan haguem acordat que convoquem les eleccions ens aplicaran igualment el 155’, deia. No ho sabrem mai. No tenien marge per fallar-nos, però aquesta idea va calar molt”.

“S’avança cap a la independència però encara no és a tocar. El camí és llarg”

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1972 i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982, Joan Josep Queralt és catedràtic de Dret Penal del primer d’aquests centres universitaris des de 1995. Acadèmic de llarg recorregut, dedicat a la docència, la recerca i la gestió universitària, és comentarista i col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació. Té molt clar que s’està cometent una injustícia clamorosa amb els polítics i dirigents socials independentistes presos i els que han marxat a l’estranger per no ser privats de la seva llibertat.

“Molts dirigents independentistes no es van tirar enrere per por als seus votants”

Si l’escriptora Gemma Lienas es pensava que ser diputada del Parlament de Catalunya seria una activitat avorrida s’equivocava del tot. Des de que va ser elegida diputada de Catalunya Sí Que Es Pot a les eleccions del 27 de setembre de 2015 fins que es va dissoldre aquella cambra parlamentària l’octubre passat va viure una etapa de feina, tensió i nervis permanents. Ara, quan ha tornat a escriure llibres i s’ha apartat de la primera línia de la política catalana, analitza els moments més angoixants d’aquella legislatura i sorteja amb bon humor i un punt de resignació la fractura social actual.

“Catalunya sempre s’ha emancipat nacionalment quan ha manat l’esquerra”

La Universitat Progressista de Catalunya (UPEC) celebra la seva catorzena edició els dies 4, 5 i 6 de juliol. Aquest any, el lema de la trobada és “El futur del treball: utopia o distopia”. Quasi que es fa estrany que el debat independentista que protagonitza la vida política i social catalana no hi tingui més presència. Jordi Serrano, rector de la UPEC, està convençut que la solució del contenciós entre Catalunya i Espanya passa pel republicanisme. Es considera “independentista accidentalista”.

“La millor via a la independència és la catalana, dels Balcans poca cosa en podem aprendre”

Campuzano fa 22 anys que és al Congrés dels Diputats, ara com a portaveu del PDeCAT. Independentista “des de sempre”, diu que la pressa no és bona consellera i en més d’una ocasió s’ha posicionat en contra de la via unilateral. Diu que la via catalana a la independència no pot tenir com a referent a Eslovènia o cap nou país sorgit de la crisi dels Balcans.

Es considera independentista des de sempre, però també des de sempre ha dit que s’ha d’avançar cap a la independència sense forçar la màquina. Que la pressa no és bona consellera en aquest procés. Ha dit en més d’una ocasió que està en contra de la via unilateral. I en aquesta entrevista diu que la via catalana a la independència no pot tenir com a referent a Eslovènia o cap nou país sorgit de la crisi dels Balcans. Porta 22 anys com a diputat al Congrés, on ara és el portaveu del grup de vuit diputats del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Gràcies a aquests diputats, Pedro Sánchez presideix el govern espanyol. No tots vuit el van votar amb la convicció que ho va fer ell.

“La Fiscalia ha fet una interpretació errònia: és cert que a Catalunya s’han donat il·legalitats però no han estat violentes”

Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, qualifica de “dur” l’escrit presentat per la Fiscalia, en el que demana penes de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras. Tot i això, confia en la independència dels 7 magistrats que hauran de decidir sobre les acusacions de rebel·lió, tot i les “pressions que, a dia d’avui, encara sense data pel judici, ja són molt fortes”

“És lògic que una gran part de l’opinió pública vegi com una venjança que es parli d’alçament violent públic”

Raimon Obiols va ser primer secretari del PSC entre els anys 1990 i 1996 i president del partit entre el 1996 i 2003. Posteriorment va ser eurodiputat entre 1999 i 2014. Ha estat set anys diputat al Congrés (1977-1984) i quinze al Parlament de Catalunya (1984-1999). Ha afirmat sovint que si no s’hagués dedicat a la política li hauria agradat ser periodista. Ha viscut l’ascens del suport a l’independentisme des de Brussel·les, on viu des de fa anys, i assegura que considera incorrecte parlar de “procés independentista”.

“Aquest naufragi ha de servir perquè l’independentisme comenci a explicar les coses sense enganyar la gent”

La directora adjunta de La Vanguardia, Lola García, va dedicar sis mesos a posar en ordre totes les informacions de què disposava i les que va anar afegint sobre una data clau en la política catalana dels darrers anys: el 27 d’octubre de 2017. El resultat és el llibre El naufragi (Ediciones Península). El setembre va sortir la primera edició. Va ja per la cinquena. Referència obligada, doncs, per polítics, periodistes, tertulians, ciutadans i, també, pels que hagin d’explicar la veritable història de la Catalunya recent.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*