Co-creant i participant de l’energia

La noció de l’energia com a mercaderia i be a posseir ha anat acompanyada d’una tecnificació del discurs, generant una distància abismal entre la narrativa popular i la política dels espais de presa de decisions en l’àmbit de l’energia. Per això és necessari recuperar l'autonomia i la participació de la ciutadania com a element essencial de la presa de decisions sobre l’energia de forma oberta, conscient i inclusiva

Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
 
 
Participació, com a eina per a assolir la sobirania energètica | Xse

Participació, com a eina per a assolir la sobirania energètica | Xse

El 1968, Hardin va publicar a la prestigiosa revista Science el que va anomenar la ‘Tragèdia dels comuns’. Segons aquest dilema, els éssers humans actuem de forma egoista i per interès personal, malgastant i maltractant tot allò que no es troba dins el nostre radi de propietat privada. Per aquest motiu, argumentava, els béns comuns i col·lectius no haurien d’existir, ja que estan condemnats a estar maltractats, malgastats i a – finalment – desaparèixer. En l’àmbit de l’energia, el discurs fal·laç utilitzat per Hardin ha estat habitual i ha impregnat moltes de les capes del sector. Aquesta noció de l’energia com a mercaderia i quelcom a posseir ha anat acompanyada d’un procés de tecnificació del discurs, generant una distància percebuda com abismal entre la narrativa popular i la política dels espais de presa de decisions en l’àmbit de l’energia.

Tenint en compte aquesta consideració, el concepte de sobirania energètica proposa recuperar la noció de l’energia i la seva relació amb els recursos del nostre entorn com a quelcom que ha de ser pensat i decidit col·lectivament. La sobirania energètica es defineix com el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles, a prendre les seves pròpies decisions respecte la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers. La sobirania energètica, doncs, incorpora un element central de democràcia energètica que pot ser materialitzat de formes molt diferents, des d’iniciatives col·lectives en forma de cooperatives fins a la col·laboració públic-comunitària en l’àmbit local.

De la participació a la co-creació de polítiques energètiques i l’establiment de mecanismes de control social

En els darrers anys, la reivindicació de la participació ciutadana en les polítiques públiques s’ha anat popularitzant i estenent, arribant fins al sector energètic. En el marc d’aquesta lògica, la participació ha estat pensada i projectada de formes molt diferents (amb diferents graus de potencialitat transformadora) i amb objectius molt diversos.

Podem parlar des de mecanismes de participació de tipus simbòlic o superficial, no vinculants i puntuals, fins a una participació ciutadana substantiva, que opta per la co-creació comunitària de polítiques. D’altra banda, la inclusió de la participació en processos públics ha estat motivada per molt diverses raons. Des de la millora i l’augment de l’eficàcia de les pròpies intervencions, fins a la legitimació de determinades decisions o la voluntat d’inclusió de perfils socials diversos i democratització d’aquests espais.

Des de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) s’aposta per una transformació democràtica profunda que es prengui seriosament la inclusió de la ciutadania com a element essencial de la presa de decisions estratègiques sobre l’energia de forma oberta, conscient i inclusiva.

L’objectiu més ambiciós com a Xarxa en termes de participació ciutadana és la creació d’espais de co-creació institució-ciutadania en què una ciutadania empoderada estaria involucrada des del moment inicial de la diagnosi i elaboració de l’agenda, fins el de decisió final, participant, a més, de la ideació d’indicadors de seguiment, la fiscalització, rendició de comptes i avaluació de les polítiques i projectes. Per anar avançant en aquesta línia, la PM19 pren les formes actuals de participació ciutadana ja presents als ajuntaments, com ara els Reglaments orgànics municipals, els Plans d’acció municipal o plans de mandat, demanant però el compromís del consistori per tal de fer-los vinculants.

També resulta interessant la incorporació de projectes energètics i orientats a la transformació de l’actual model en els pressupostos participatius locals, ja sigui de forma directa, dedicant una partida del pressupost participatiu específicament per aquest tipus de projectes, o bé fomentant i prioritzant aquest tipus de projectes.

Altres mecanismes de control social poden ser la incorporació de clàusules socials i ecològiques en els plecs tècnics i condicions en els processos de contractació pública, tal com es permet i potencia des de la darrera reforma legal.
I per últim, un altre espai de democratització que es defensa es el del govern public-comunitari d’empreses públiques que obriria la porta a la democràcia econòmica al sector públic. La participació oberta, inclusiva, equitativa i vinculant haurien de ser condicions sine qua non d’aquests espais de govern ampliats. Barcelona Energia, de manera encara tímida, però pionera, significa un pas endavant en aquest sentit sobre el que cal seguir aprofundint.

Decisió, territori i inclusió: aspectes claus en un escenari de crisi ecològica

Davant l’augment inexcusable de les energies renovables, i amb un impuls decidit cap a un consum d’energia verda així com d’auto-producció i distribució local d’energia verda, la presa de decisions sobre l’energia també es (re)localitzen de nou. Aquest procés esdevé una oportunitat per a l’establiment d’espais participats vinculats al territori.

L’opció de l’espai municipal i local com un emplaçament privilegiat en la creació d’estructures de govern públic-comunitari es justifica per dos motius: en primer lloc, per l’adequació de l’esfera local per a la democratització dels serveis públics tenint en compte la proximitat amb la ciutadania i les facilitats d’interacció i adaptació a les circumstàncies específiques. En segon lloc, en un futur model energètic descentralitzat i basat en xarxes locals i regionals, les estructures de decisió necessiten prendre en consideració les especificitats, característiques i necessitats de l’entorn directe, ecològic i social, en cada cas.

Per últim, la participació ciutadana és rellevant per assegurar que en un moment de crisi ecològica i emergència ciutadana, ningú no es queda enrere i, com a societat, ens prenem seriosament la inclusió de totes les necessitats i perspectives, partint d’una mirada de justícia energètica intra i intergeneracional. Els espais de participació com espais de diàleg, deliberació i de política – entesa com a conflicte, en la seva definició més seminal – són aquells que han de permetre resoldre un wicked problem com la crisi climàtica originada per l’acció humana.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*