Cine i sèries amb perspectiva de gènere: estem davant un boom en clau feminista?

Les produccions audiovisuals protagonitzades per dones o en clau feminista han anat proliferant en els últims temps. Després de dècades d’invisibilització i d’infrarepresentació de les dones el món audiovisual últimament, sobretot les plataformes com Netflix o HBO, ha vist que hi ha públic potencial que vol veure aquestes històries i cada vegada més aposten per elles. A Catalunya, l’any que ve una nova sèrie sobre un equip femení d’hoquei s’emetrà a TV3 en prime time.

Maria Antònia Frau
 
 
Imatge de “Peaky Blinders”, una sèrie que es centra en una família de gàngsters de Birmingham del segle XX. Els personatges femenins són dones fortes i lluitadores.

Imatge de “Peaky Blinders”, una sèrie que es centra en una família de gàngsters de Birmingham del segle XX. Els personatges femenins són dones fortes i lluitadores.

Tradicionalment el món audiovisual ha tingut una estructura masculina on les dones han estat invisibilitzades constantment. L’imaginari universal és masculí i les dones resulten ser l’anècdota i allò particular. Segons Sònia Herrera, especialista en cinema i estudis de gènere, les dones tenen dificultat a l’hora d’accedir a segons quins àmbits del món audiovisual. “És masclisme pur i dur. Les traves que es troben tenen a veure amb prejudicis masculins. La segregació per gènere hi és”.

A causa de la invisibilització de la dona al món audiovisual, tant pel que fa a la pantalla com a les persones que hi estan darrere, hi ha hagut una manca de referents femenins que han impedit a les dones veure’s representades a les ficcions. Al sector audiovisual la desigualtat estructural ha marcat aquest fet. La Laura Azemar i la Natàlia Boadas, dues de les quatre creadores de la sèrie Les de l’Hoquei, una sèrie sobre un equip femení, feta per joves estudiants de la Universitat Pompeu Fabra i que serà emesa a TV3, expliquen que gairebé no han tingut referents de sèries catalanes sinó que més aviat han tingut influències dels Estats Units com és la sèrie creada per Lena Dunham, Girls.

Les dones també troben moltes dificultats a l’hora d’accedir a llocs de direcció en el món audiovisual. A la pàgina web de la Asociación de mujeres cineastas y de medios audiovisuales (CIMA) expliquen que “les pel·lícules que dirigeixen les dones conten de mitjana amb almenys la meitat del pressupost que les pel·lícules que dirigeixen els homes”. Segons Herrera això ja els passava a les dones als anys 70 quan es comença a fer teoria fílmica feminista: “es recolzaven en el documental perquè era molt més barat, ja que elles tenien dificultats per accedir a ajuts econòmics i subvencions. El documental era la forma d’expressió més barata”.

A l’Informe anual de l’any 2017 que realitzen des de CIMA s’explica que pel que fa a la direcció i a la realització de guió hi ha una representativitat femenina molt baixa, concretament del 12% i 13% respectivament. Però no és només en aquests àmbits on la representació és molt inferior a la dels homes, passa el mateix a la creació d’efectes especials, a les composicions musicals i al so i la direcció de fotografia. Natalia Boadas, una de les quatre noies que van tenir la idea original de la sèrie Les de l’Hoquei, explica que “el sector audiovisual al final és una indústria que forma part de la societat i segueix els mateixos patrons que hi pot haver en qualsevol àmbit social”. A més Marta Garau, directora argumental, apunta que és una indústria molt jeràrquica i competitiva i la dona no ha estat educada per aquesta competitivitat.

 

L’empoderament de la dona a les ficcions

 Al llarg dels anys, molts dels personatges femenins representats al món audiovisual han estat subordinats a la figura masculina, com a reflex de la societat. A poc a poc, les dones s’obren camí tant com a protagonistes a les produccions com a guionistes i directores, llocs poc accessibles tradicionalment per a les dones. Segons Natalia Boadas “hi ha cada vegada més sèries on les noies són protagonistes perquè s’han trobat a faltar durant molt temps personatges femenins que tinguessin una trama per a elles soles. Alguna cosa s’està fent bé quan a través de la ficció hi ha ganes de canviar la societat”.

Per Sònia Herrera, “el greuge històric és tan bèstia, és major el volum de sèries que no tenen perspectiva de gènere o que són obertament masclistes. Però hi ha tot un públic que demanàvem sentir-nos representades i que hi hagués una altra mirada”. Però també avisa “no podem obviar que les plataformes (Netflix, Movistar…) són empreses que si ho fan és perquè funcionen i que hi ha un públic potencial que necessitava veure aquest tipus d’històries i que respon. Els hi podem pressuposar bona voluntat però també hi ha un cert pragmatisme”.

Tot i les traves per accedir a un món tradicionalment dominat pels homes, darrerament han sorgit produccions audiovisuals amb les dones com a protagonistes però cal pensar si al final en aquestes apareixen canvis de mirades i si inclouen la perspectiva de gènere. Segons Sònia Herrera “Moltes vegades posem el focus només en el punt quantitatiu, si hi ha més dones, etc. Això està bé però és molt més important el com se’ns representa.

Per exemple, la sèrie Peaky Blinders és una sèrie molt masculina, violenta però no he tingut la sensació en cap moment que els personatges femenins fossin comparsa. És veritat que el protagonista absolut és un home però els personatges femenins són molt interessants i no estan de decoració. Potser no són les protagonistes però són personatges amb els quals ens podem identificar, que són complexos, que no són personatges plans”.

Imatge promocional de la sèrie ‘Les de l’hoquei’

‘Les de l’hoquei’: una serie feta per dones i sobre dones

Una de les propostes a escala catalana és la nova sèrie que s’estrenarà el 2019 a TV3 que porta com a títol provisional: Les de l’hoquei. Una sèrie creada per sis dones i protagonitzada per un equip d’hoquei femení La idea original sorgeix del TFG d’Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet que són les creadores i guionistes del projecte. A més, formen part de l’equip la Núria Parera, coordinadora d’escaletes, i la Marta Garau, directora argumental.

“Volíem fer la sèrie que ens hagués agradat veure quan érem adolescents. Hem crescut amb sèries on les noies no eren protagonistes, en les que al final nosaltres no ens sentíem tan identificades. Si hi havia una noia sempre era representada en relació amb un noi, sempre enamorada d’un noi o amb problemes que potser no eren tots aquells dilemes que teníem quan érem adolescents” expliquen la Natàlia Boadas i la Laura Azemar.

La trama de la sèrie es centra en un equip d’hoquei femení que a l’inici de la sèrie es queda sense entrenador i, per tant, perilla la secció femenina del club. La sèrie compta amb una gran pluralitat de personatges amb la intenció de normalitzar les tendències sexuals, els diferents models familiars, la migració sense fer un tema en si, sinó que sigui el reflex del dia a dia en la societat en què convivim, expliquen les noies. La seva intenció és parlar de l’adolescència des de la perspectiva de les noies i del col·lectiu LGBTI, infrarepresentats a les ficcions. Segons Marta Garau, directora argumental i tutora del treball de fi de grau explica que el fet d’incloure l’esport femení “neix de la voluntat de visibilitzar-lo. L’hoquei a Catalunya és un esport desconegut però realment els millors esportistes d’aquest són aquí. Volíem reivindicar l’esport femení”.

Una altra de les sèries amb un marcat caràcter feminista del darrer any és Las Escalofriantes Aventuras de Sabrina, una versió de la sèrie d’entreteniment Sabrina dels anys 90. En aquesta els personatges femenins agafen el pes del protagonisme i la Sabrina lluita contra el masclisme o l’assetjament escolar. Per Herrera “És important que es trenqui l’imaginari de la dona com a uniforme i homogènia amb un determinat estereotip estètic i amb els mandats de gènere habituals com per exemple, submises i amb la idea de l’amor romàntic, jo crec que les relacions humanes són més complexes, la idea del príncep blau ens ha fet molt de mal”. Per ella, una sèrie feminista ha de proposar la normalització de tot tipus d’identitats perquè les dones s’hi puguin veure reflectides.

Si posem el focus a les pel·lícules dirigides als infants podem veure com Disney ha anat fent un canvi de paradigma pel que fa a trencar els estereotips de gènere que des de molts anys enrere s’han anat representant en les seves pel·lícules. Enrere queda l’època on totes les princeses Disney havien de ser salvades per un príncep blau i necessitaven aquesta figura masculina per seguir endavant, com en els casos de Blancaneus, La bella dorment o La ventafocs. Segons Herrera “Disney està fent un viratge que és lent però almenys l’està fent”. Hi ha hagut un canvi en les pel·lícules on no tot és aconseguir l’amor d’una parella. Per exemple, a la pel·lícula Brave, només començar la princesa es rebel·la perquè no es vol casar o a Frozen, on es representa la importància de l’amor entre germanes.

Tot i això, queda molta feina per fer, ja que en la majoria de les sèries es continuen reproduint estereotips de gènere. Segons Sònia Herrera “les produccions audiovisuals no només són un reflex de la societat sinó que també són performatius i tenen la potència de produir un imaginari col·lectiu i, a més, poden reforçar els estereotips de gènere”. És per això que “cal visibilitzar les dones i normalitzar la seva representació. Un exemple de sèrie és Vis a Vis on els personatges que s’han creat estan ben treballats i han permès visibilitzar el lesbianisme, la violència sexual, les relacions interracials… s’està canviant la mirada a poc a poc i en la producció espanyola també”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*