Ciència ciutadana: implicar el veïnat per incidir en les polítiques públiques

La societat està cada vegada més preparada i té més voluntat per desenvolupar experiments que abans només podien fer els experts. Els projectes científics que compten amb la participació de la ciutadania poden arribar a ser fins i tot més fiables.

Victòria Oliveres
 
 
 
Participants del primer biobltitz al Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona. Autor: Pau Guzmán.

Participants del primer biobltitz al Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona. Autor: Pau Guzmán.

Fa dos anys, els investigadors que estaven darrere del projecte Making Sense van decidir estudiar els nivells de soroll a la plaça del Sol del barri de Gràcia de Barcelona. Aquest estudi, però, no el van fer sols. Els veïns de la plaça, molt afectats per la congregació dia i nit de joves que sovint fan botellón, es van sumar de seguida a la iniciativa.

L’experiment va consistir a instal·lar 25 sonòmetres als balcons dels veïns que monitoraven la contaminació acústica i, d’aquesta manera, crear un banc de dades amb el qual poder exigir solucions a l’Ajuntament. Però les dades que anaven recollint seguien un patró que no aconseguien entendre: el soroll es movia per la plaça cada dia de la mateixa manera.

“És el moviment del sol! La gent que seu a la plaça sempre busca l’ombra dels edificis”, va dir als investigadors un nen de dotze anys que vivia a la plaça. “Aquesta dada qualitativa va ser clau per entendre la desviació de les dades”, explica Mara Ballestrini, la investigadora responsable d’aquest projecte. I és que, en tractar-se d’un projecte de ciència ciutadana, els veïns estaven implicats de ple en el projecte i hi podien fer aportacions.

Mara Ballestrini és doctora en Human Computer Interaction i està especialitzada en el desenvolupament de projectes de ciència ciutadana. En aquests tipus de projectes, és la gent qui s’implica en diverses fases de les investigacions científiques i recull les dades rellevants per a produir coneixement i millorar les polítiques públiques.

Encara que ens pugui sorprendre, aquesta metodologia no és nova. Ja durant el segle passat, hi havia aficionats a l’observació d’ocells a Anglaterra i als Estats Units que feien recomptes d’aus per a associacions científiques. De totes maneres, és cert que en els últims anys el moviment de la ciència ciutadana ha anat creixent “perquè ara la ciutadania té més a l’abast dispositius de recollida – com els telèfons intel·ligents – i xarxes de coordinació – com Wikipedia o Dropbox – que faciliten la participació”, explica la Mara.

I no és només la tecnologia el que ha fet créixer aquest tipus d’investigacions. “Hi ha una tendència cap a la democratització i l’obertura dels processos de coneixement, perquè cada vegada la gent està més informada”, diu Ballestrini. És a dir, s’han unit “la voluntat i la possibilitat tecnològica de fer-ho”, afegeix.

Les investigacions que impliquen a la ciutadania no només són més justes, també poden ser més robustes. La investigadora argumenta que, tot i que alguns científics tradicionals defensen el contrari, “l’error de regressió és menor en ciència ciutadana”, el que significa que poden arribar a ser més fiables. “L’aportació que dóna la gent pot generar resultats significatius, perquè ells tenen informació sobre el seu entorn i les seves pròpies decisions que complementa el coneixement científic”, diu Mara.

Un pas més: la ciutadania tria la investigació

Ara Mara Ballestrini està immersa en un nou projecte de ciència ciutadana de la mà d’Ideas 4 Change, l’organització que dirigeix, i ISGlobal. Mentre normalment són els investigadors els qui decideixen la línia d’investigació i la hipòtesi, en el projecte Cities Health volen que la ciutadania dirigeixi la investigació.

Per això, han preparat un qüestionari on la gent pot exposar les seves principals preocupacions sobre el tema de la contaminació i la salut. Aquesta enquesta, que romandrà oberta fins a mitjans de setembre, va rebre 250 respostes en tan sols els dos primers dies. “Te n’adones la voluntat de la gent de participar”, diu Mara amb orgull.

A partir d’això, després de l’estiu realitzaran una sessió oberta on es convertiran les preocupacions ciutadanes en preguntes d’investigació viables. Després, vindrà el moment de co-crear amb ciutadans no científics l’experiment i posteriorment, desenvolupar-lo conjuntament. Alhora, es realitzaran projectes similars a Lucca (Itàlia), Kaunas (Lituània), Ljubljana (Eslovènia) i Zutphen (Països Baixos).

Els ciutadans no han de ser només la mà d’obra

En molts projectes de ciència ciutadana, tot i això, el paper de la ciutadania es redueix a ser els encarregats de recollir les dades i de fer tasques instrumentals d’anàlisi. “Això comença a ser molt criticat”, diu Ballestrini. “Segueix sent important, però el que veig és que la gent ha d’aportar en totes les parts del procés científic perquè la ciència realment analitzi el que a la gent li importa i l’afecta”, afegeix.

Els ciutadans poden arribar a implicar-se més si reben de la investigació, i no només donen. En aquest sentit, “si el ciutadà participa, que sigui una investigació que li resulti rellevant”, diu Mara. Aquesta participació també li aporta coneixement científic i l’ajuda a desmitificar la ciència.

A més, els resultats científics poden arribar a incidir i produir canvis en les polítiques públiques si arriben a la ciutadania, aquesta és capaç de comprendre-ho i es mobilitza, perquè “no és el mateix un moviment ciutadà amb queixes que amb dades”, diu Ballestrini.

Més projectes de ciència ciutadana a Barcelona

Més enllà del Cities Health, que just es comença a desenvolupar aquest estiu, hi ha a Barcelona múltiples projectes científics que impliquen la ciutadania per estudiar i combatre la contaminació.

Un d’ells és LiquenCity, un projecte que va voler descobrir la diversitat de líquens que viuen als arbres de la ciutat per relacionar-ho amb la contaminació de l’aire. Durant aquest any, més de 800 persones – entre alumnes i ciutadania en general – van buscar i van identificar líquens per a la investigació, al mateix temps que aprenien sobre la qualitat d’aquests éssers com a bioindicadors. Aquest projecte del centre de recerca CREAF està ara en fase d’anàlisi i de generació de mapes de nivells de contaminació.

També el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECiM) està desenvolupant projectes d’aquest tipus de la mà d’alumnes de primària i secundària. Un d’ells es diu ATENCI!Ó i vol analitzar si la contaminació atmosfèrica en els entorns dels instituts pot afectar l’atenció dels alumnes.

Com que sembla que els projectes de ciència ciutadana estan en auge, una bona manera de trobar-los, més enllà de les xarxes socials, és el web de voluntariats ambientals, que té una categoria específica de ciència ciutadana.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*