Ciutat

L’Ajuntament de Barcelona i Stop Mare Mortum denuncien traves administratives en l’assessorament a refugiats

09/08/2018 - Sònia Calvó

Durant un any Stop Mare Mortum ha ofert assistència legal a les persones refugiades a Grècia per tal "d'obrir una esquerda en el sistema actual de reubicació", ja que consideren que és un sistema "absolutament inoperatiu". Han representat legalment a 319 persones que es trobaven "atrapades" a Grècia, però només 13 han aconseguit arribar a l'Estat espanyol. Des de la plataforma ho atribueixen a les traves administratives que han interposat Grècia i Espanya durant tot el procés. El projecte ha estat finançat amb 60.000 € per l'Ajuntament de Barcelona.

No és país per a Manters

08/08/2018 - Maria Dantas

Creix exponencialment el discurs racista i feixista contra la població migrant i refugiada. Cal prendre partit en contra d'això i explicar les misèries del sistema de la (no) acollida i les seves conseqüències socials

El xalet del mico i el gos

07/08/2018 - Jordi Corominas i Julián

La casa Barnolas, amb la seva excepcional portalada, és una raresa sense perill d'extinció. Potser només demana un xic més d'atenció, arraconada com es troba entre el futbol i el fum que cada dia la intoxica mentre només uns pocs la lloem amb ganes de desvelar els seus secrets.

La Plataforma per la Qualitat de l’Aire assegura que la contaminació augmentarà si Barcelona no atura les noves ampliacions viàries i portuàries

03/08/2018 - Carla Benito

Sota la campanya #NovaTerminalNo diverses entitats volen mostrar l'oposició social a la nova terminal de creuers per la massificació turística i per la contaminació que l'activitat genera a la ciutat, especialment als barris més propers al Port. La finalitat és aturar la licitació, que la Generalitat recuperi les competències en la gestió del Port de Barcelona i que sigui la ciutat la qui defineixi la política de creuers

La font pública de travessera de Gràcia

01/08/2018 - Jordi Corominas i Julián

La font del número 126 de la travessera de Gràcia, antany una via romana, no conserva el seu estat primigeni. És de suposar que, més o menys a mitjans dels anys vint del segle passat, el ceramista Salvador Sunet li va donar la seva forma tradicional mitjançant una sèrie de rajoles amb dos mascarons, alguna cosa diabòlics que esputen aigua cap a dues copes situades a la part inferior de la seva obra
1 2 3 10