Mini-cròniques catalanes

Catalunya sense Govern, Espanya sense rumb

Hi ha més d'una forma d'afrontar el conflicte polític català, però els seus principals actors han escollit la que només pot conduir al desastre

Andreu Claret
 
 
 
Mariano Rajoy / Foto: European People's Party

Mariano Rajoy / Foto: European People's Party

La Llei de Murphy sol reduir-se a la banalitat que tot és susceptible d’empitjorar. Però en la seva primera i més completa versió resa així: «Si hi ha més d’una forma de fer un treball i una d’elles culmina en desastre, algú ho farà d’aquesta manera». És exactament el que està passant. Hi ha més d’una forma d’afrontar el conflicte polític català, però els seus principals actors han escollit la que només pot conduir al desastre. Els uns, deixant a Catalunya sense govern. Els altres, pilotant una Espanya sense rumb, o amb el rumb que li marquen els jutges.

Per a això, necessiten convèncer els seus seguidors que no hi ha una altra manera d’encarar la crisi. Que no n’hi va haver mai. Simplificades així les coses, les estratègies es redueixen a aguantar el tipus, com si això fos la baralla de KO. Corral. Si Espanya no té remei, de què carai serveix que Catalunya tingui govern? Per què? I si els independentistes no estan per la feina, de què serveix moure fitxa, fer política? Amb qui?

Després d’haver-los associat a les set plagues d’Egipte, i tenir als seus líders a la presó preventiva, de què parlarem? L’amalgama és una de les construccions intel·lectuals més perverses. Permet ordenar el món de manera binària, sense matisos ni tantes llets, agrupant-nos tots per a la lluita final. A uns els facilita posar en un mateix pla l’última interlocutòria de Llarena, el penal de la Juve, el màster de Cifuentes i el ‘Novio de la muerte’. A d’altres, el llaç groc, la rebel·lió, les converses de Junqueras a favor de parlar i les d’altres en favor de lluitar. Quan s’arriba a aquest grau d’amalgama, és difícil acceptar que hi ha una altra manera de fer les coses. Començant per elegir un president que pugui trepitjar la plaça de Sant Jaume i formar Govern. Com més aviat. La setmana que ve si és possible.

I per què hem de cedir nosaltres?, pregunten els que s’aferren a la candidatura de Puigdemont o a noves eleccions. Fins aquí hem arribat. A creure que tot passa per la manifestació de diumenge i per la moguda internacional. A pensar que la incompetència de l’adversari permet menysprear allò que és el moll de la política: el poder. Una Catalunya sense Govern davant d’una Espanya sense rumb. Genial! Com en el famós experiment de Murphy… Algú ho va fer d’aquesta manera.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*