Catalunya afronta el repte d’aplicar la llei contra els desnonaments

Després d'una suspensió de gairebé 3 anys, s'ha recuperat la llei antidesnonaments a Catalunya. Després de la eufòria inicial, ara cal posar-se mans a l'obra per aplicar efectivament una llei que pot aturar els 38 desnonaments diaris que encara es donen a Catalunya

Irene Peiró
 
 
 
La llei 24/2015 recupera els articles destinats a garantir el dret a l'habitatge | Sandra Vicente

La llei 24/2015 recupera els articles destinats a garantir el dret a l'habitatge | Sandra Vicente

Després d’un llarg parèntesi de més de 3 anys, fa gairebé un mes que podem afirmar que ha tornat a Catalunya una llei que va permetre aturar 10.000 desnonaments durant els 9 mesos que va estar en vigor abans de ser recorreguda al Tribunal Constitucional pel govern espanyol del Partit Popular. La Llei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica procedia d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la PAH, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC, i va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015. Ara, després de molts anys de lluita, els moviments socials celebren que per fi “Hem recuperat la 24!”.

Ha estat un camí ple d’obstacles. Recordem que, per tractar de sortejar la suspensió del Tribunal Constitucional, el Parlament de Catalunya va aprovar una altra llei el desembre de 2016 (4/2016), amb continguts molt semblants – encara que menys ambiciosos segons els moviments socials- que la 24/2015. Però va ser novament suspesa.

No va ser fins a finals de l’any passat que el govern espanyol del PSOE va retirar parcialment els recursos contra les dues lleis. Després que el Tribunal Constitucional hagi fet efectiu l’aixecament de la suspensió, Catalunya torna a comptar amb els següents instruments per fer front als desnonaments i la pobresa energètica.

Quines eines legals contra els desnonaments s’han recuperat?

A partir d’ara, els grans tenidors d’habitatge (bancs, filials immobiliàries d’entitats financeres, fonts d’inversió…) hauran d’oferir obligatòriament un lloguer social a les famílies en situació de dificultat abans d’executar un desnonament. Si es tracta de desnonaments executats per petits propietaris, l’administració -tal com ja estava obligada fins ara- haurà de garantir el seu reallotjament i concedir-los les ajudes necessàries perquè puguin accedir a un lloguer social. A més, des de l’aixecament de la suspensió de la llei, els grans tenidors també poden ser obligats a cedir habitatges buits per a lloguer social.

La mobilització d’habitatges buits per a lloguer social és una mesura especialment rellevant, enfront de l’històric dèficit d’habitatge social arreu de Catalunya. Menys d’un 2% del parc total d’habitatge és social. En aquest sentit, la recuperació dels continguts de la Llei 24/2015 és una noticia esperançadora, tot i que també hauria de venir acompanyada d’altres mesures estructurals per fer créixer el parc d’habitatge social, com les establertes per la Llei catalana de l’habitatge de 2007 (segons la qual a Catalunya el 15% del total d’habitatge a Catalunya hauria de ser social el 2027).

Per contra, no s’han pogut recuperar completament altres apartats de la llei per evitar el sobreendeutament de les famílies amb els bancs. Si la llei 24/2015, establia un procediment de mediació obligatori entre banc i famílies abans d’arribar a un procediment judicial, finalment el que s’ha recuperat és, tal com marcava la llei 4/2016, que es facin processos de mediació voluntaris. Tampoc no s’ha aixecat la suspensió contra la dació en pagament retroactiva, tan llargament demandada per la PAH.

Pel que fa a les mesures per combatre la pobresa energètica, cal recordar que aquesta part de la llei 24/2015 mai no ha estat impugnada i, per tant, sempre ha estat en vigor des de l’estiu de 2015. En aquest sentit, la llei estableix que les administracions públiques han d’arribar als acords necessaris amb les companyies subministradores (d’aigua, llum, gas…) perquè concedeixin ajuts a fons perdut a les llars en situació de vulnerabilitat o els apliquin descomptes important en el cost dels consums mínims. La llei també preveu el “principi de precaució”, és a dir, l’obligatorietat de tota empresa subministradora de sol·licitar un informe als serveis socials municipals abans de procedir a un tall de subministrament, per comprovar si la família es troba en risc d’exclusió. En cas que així sigui, cal seguir garantint el subministrament.

Mitjançant aquest procediment, es van aconseguir aturar més de 82.500 talls de subministraments en els tres primers anys de vigència de la normativa, segons dades de la PAH. Ara bé, cal tenir en compte que a Catalunya es produeixen al voltant de 161.000 talls de subministraments anuals, segons dades de L’Observatori DESC (2016). Caldria analitzar més acuradament a quines casuístiques responen aquells que s’acaben executant, per comprovar que no s’estigui infringint la llei, interrompent el subministrament a persones amb dificultats socioeconòmiques.

Una llarga lluita que continua

Quan es va aprovar la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica el 23 de juliol de 2015, centenars de persones es van aplegar al voltant del Parlament per celebrar, finalitzada la votació, el que consideraven una gran victòria, que van arribar a qualificar de jornada històrica. Ja aleshores havia costat molt arribar fins aquell punt.

Recordem que els moviments socials es van plantejar recollir signatures per presentar aquesta ILP al Parlament de Catalunya, després que no prosperés la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament i el lloguer social al Congrés dels Diputats l’any 2013. Van aconseguir que aquesta primera ILP fos admesa a tràmit en l’últim moment, després d’exercir molta pressió sobre els diputats del PP, però això no va ser suficient, perquè durant el debat parlamentari es van diluir els continguts de la proposta.

Va ser aleshores quan la PAH va emprendre l’estratègia “romper desde abajo”. Dit d’una altra manera, si no havia pogut fer prosperar la seva proposta al Congrés dels Diputats, per què no provar-ho als Parlaments autonòmics? És així, com neix la iniciativa de presentar la ILP al Parlament de Catalunya, que aquest cop sí que va acabar reixint i convertint en llei les pretensions dels moviments socials. Però l’alegria va durar ben poc, perquè el govern espanyol va recórrer aviat la llei al Tribunal Constitucional. El recurs d’inconstitucionalitat es basava en la vulneració de les competències estatals i del dret a la propietat privada, entre d’altres aspectes.

Malgrat això, els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge es van tornar a aixecar. Durant l’última dècada, des que va néixer la PAH l’any 2009, han donat nombroses mostres de resiliència i de perseverança. En el cas de la llei 24/2015, tot just després de la moció de censura i del canvi de color del govern espanyol, la PAH no va dubtar a aprofitar la nova conjuntura per exigir la retirada del recurs que havia presentat l’executiu anterior. Comença la campanya #RecuperemLa24 i, des de Catalunya, la PAH comença a pressionar la Generalitat perquè mogui fitxa i aconsegueixi negociar amb el govern espanyol la retirada del recurs. Finalment ha aconseguit, si no tots, la majoria dels seus objectius.

És una bona notícia per al país. Quan a Catalunya segueix havent 38 desnonaments al dia (13.941 durant tot el 2018 segons el Consell General del Poder Judicial), majoritàriament per lloguer, calen mesures d’urgència com les previstes en aquesta llei per fer-hi front. Però tampoc hem de caure en la fal·làcia que una llei per si sola transforma la realitat.

Els obstacles que cal superar per desplegar la llei 24/2015

L’Observatori DESC, amb la col·laboració de la PAH i l’APE, van publicar el juliol de 2016 un informe que avaluava, entre d’altres aspectes, el grau de compliment de la llei 24/2015 durant els 9 mesos que va estar en vigor abans de ser recorreguda al Tribunal Constitucional. L’informe es basa en dades dels 12 municipis més poblats de Catalunya (Badalona, Barcelona, Girona, L’Hospitalet, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa), que representen el 43% de la població del país. Repassar les dificultats que advertien aleshores els municipis per implementar la Llei 24/2015 pot resultar d’utilitat per preveureu quines d’elles es podrien tornar a repetir a partir d’ara.

Pel que a la mobilització de pisos buits per a lloguer social, cal tenir en compte que no sempre els ajuntaments tenen un cens o inventari de pisos buits i que segueixen persistint moltes mancances per a la seva identificació. Segons l’informe de 2016, en aquell moment, només la meitat dels 12 municipis analitzats (Sant Cugat, Terrassa, Girona, Sabadell, Lleida i Mataró) havien fet un recompte d’habitatges buits mitjançant un cens o creuant dades de diferents fonts. Dos més comptaven amb estimacions (Tarragona i Reus) i 4 no els tenien comptabilitats (Barcelona, Badalona, l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet) i únicament disposaven de la informació del registre d’habitatges buits i ocupats de la Generalitat de Catalunya.

Si bé els propietaris tenen l’obligació de notificar a la Generalitat els immobles que tenen buits i ocupats, la PAH adverteix que, en no existir controls suficients per part de l’administració ni mecanismes per sancionar els que no la compleixen, la inscripció en aquest registre acaba sent “de facto” voluntària. Segons dades de finals de 2016 del registre de la Generalitat, hi hauria a Catalunya 43.886 pisos buits, però cal tenir en compte que, des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2009 fins a finals de l’any 2015, es van produir 72.312 desnonaments a Catalunya, segons el CGPJ. Aquest decalatge evidencia que no tots els pisos buits s’inscriuen al registre i mostra la necessitat d’elaborar censos complementaris per part dels ajuntaments, que siguin més representatius del volum total d’habitatges en desús.

En el cas de Barcelona, el procés d’elaboració del cens de pisos buits ha finalitzat recentment. En total, a la ciutat hi ha 10.052 habitatges en aquesta situació tant de grans tenidors com de particulars, segons fonts municipals.

D’altra banda, cal tenir en compte que alguns dels pisos buits cedits per les entitats financeres (tan sols 577 entre agost de 2015 i juny de 2016) estaven en mal estat de conservació, comportant per tant altes despeses rehabilitació a l’administració. En aquest sentit, els moviments socials insisteixen que cal arbitrar mecanismes per garantir que els habitatges cedits per les entitats financeres compleixin unes condicions mínimes, a través de convenis o sancions en cas d’incompliment dels acords fixats.

Pel que fa a les mesures per reduir el sobreendeutament, cal tenir en compte que, ja durant els 9 mesos que la llei va estar en vigor, el seu impacte va ser molt limitat. El fet que a partir d’ara la mediació sigui voluntària no convida a l’optimisme.

Quant a les obligacions dels grans propietaris d’habitatge d’oferir un lloguer social a les famílies amb dificultats abans de procedir a un desnonament, o de les grans companyies subministradores d’energia, de demanar informe de serveis socials abans de tallar el subministrament d’una llar, cal alertar del risc d’incompliment de la normativa per part de les empreses. Cal que l’administració faci un control acurat de la implementació de la llei i que imposi sancions quan no es respecti.

Tampoc no podem oblidar el fenomen de les ocupacions en precari, un fenomen que va a l’alça davant de la manca de respostes de l’administració per garantir alternatives habitacionals a les persones en situació de vulnerabilitat, moltes de les quals, per necessitat, acaben optant per aquesta opció i, en alguns casos, també per punxar la llum.

En aquest sentit, tal com ha expressat l’Aliança contra la Pobresa Energètica, urgeix instal·lar comptadors socials als edificis ocupats tant per garantir l’accés als subministraments de les persones en risc d’exclusió social com la seguretat de tots els veïns i veïnes de l’edifici, que pot perillar si es punxen comptadors il·legalment, ja que això incrementa el risc de sobrecàrregues elèctriques. Això pot acabar tenint conseqüències dramàtiques, com en el cas de l’incendi de Sant Roc a Badalona del passat mes de gener.

En definitiva, la recuperació de la majoria de continguts de la Llei 24/2015 dota de més mecanismes les administracions públiques catalanes per lluitar contra l’emergència habitacional que pateix el país, però ara toca posar-los en pràctica perquè s’acabin traduint en canvis reals. I, per suposat, tampoc hem de perdre de vista que cal acompanyar el seu desplegament d’altres mesures estructurals per garantir el dret a l’habitatge. No podem resignar-nos a viure en una situació d’emergència habitacional crònica i permanent.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*