Cas Castor: el negoci milionari de Florentino que es paga a la factura del gas, torna a escapar de la justícia

La jutgessa Carmen Lamela ha arxivat la querella ciutadana que acusava de malversació, prevaricació i frau a l’administració cinc ministres, socialistes i populars, i l’empresari Florentino Pérez en relació a la plataforma Castor

Sandra Vicente
 
 
 
El President de la Generalitat Valenciana Fabra, amb els ministres Soria y García-Margallo, al 2013 | Generalitat Valenciama

El President de la Generalitat Valenciana Fabra, amb els ministres Soria y García-Margallo, al 2013 | Generalitat Valenciama

Som a l’any 2013. A la matinada del 4 d’octubre, la costa de Vinaròs comença a tremolar. I així va ser, des de la una de la matinada fins gairebé les 8 del matí; una nit sacsejada en la que es van detectar 25 sismes, dos d’ells de més de 4 graus a l’escala Richter. Aquestes aigües llevantines són les que banyen la plataforma del magatzem subterrani de gas Castor. Es tracta d’una instal·lació milionària, situada a les costes de Vinaròs i Tarragona, que havia de ser el major dipòsit de gas natural d’Espanya per garantir-ne el subministrament en cas de puntes de consum o interrupcions en les importacions. Ara, aquesta plataforma que continua decorant l’skyline del llevant està paralitzada.

Els terratrèmols del 2013 -que van arribar a pujar fins a 500-, van parar les activitats de la plataforma i, un any després, un informe de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) va afirmar que hi havia una “relació directa” entre els sismes i les injeccions de gas durant les proves inicials de Castor. Però aquí van començar els creuaments de versions que hauran acompanyat els cinc anys de vida d’aquest megaprojecte: “No es podia preveure”, va dir el MIT; “hi havia falles que no es van incorporar als informes preliminars”, apuntava l’IGN.

Però enmig d’aquestes discussions tècniques i d’una plataforma paralitzada, hi ha un nom, el de l’empresari i president del Reial Madrid, Florentino Pérez, que continua lucrant-s’hi. Propietari del grup ACS, empresa que participa en més d’un 66% la concessionària del projecte, Escal UGS, va pressupostar inicialment Castor en 1.193,5 milions d’euros. Finalment en va costar 1.700. Per un projecte que mai no va arribar a funcionar, però continua donant diners.

Clàusula milionària: cobrar indemnització encara que hi hagi negligència

I és que, de fet, que s’anul·lessin les activitats de la plataforma va ser una gran noticia per als inversors, ja que en el contracte d’explotació del projecte hi havia una clàusula que garantia el cobrament de compensacions inclús en casos de “negligència imputable a l’empresa concessionària”. En què es tradueix això? En 2014 el Govern va abonar a ACS 1.350 milions, més 110 milions que ja havien estat abonats. Més els drets retributius del temps en que Castor va operar, que sumen 295,6 milions . Total: 1.755 milions.

Però això no quedava aquí: el pagament per compensacions, (que està essent socialitzat a través de les factures del gas) ha de pujar als 4.731 milions d’euros, ja que s’ha de tenir en compte el 4.27% d’interès anual en concepte d’indemnització pels 30 anys de concessió. L’executiu del PP es va amparar en l’article 4 del Reial Decret de Llei del 2014 per a fixar els 1.350 milions com a indemnització pel traspàs de Castor a Enagas, empresa que s’encarrega de mantenir les instal·lacions en hibernació (situació que encara costa més diners als contribuents). I, tot i que el Tribunal Constitucional anul·lés aquest decret el 2017, res no ha canviat.

“Florentino continua amb aquests milions al compte de les seves empreses i ningú no els està tornant a l’Estat. És més, som els ciutadans els qui ho estem pagant, perquè no hem d’oblidar que Espanya es va endeutar amb els bancs per a poder pagar ACS. No ens correspon als ciutadans pagar-ho i volem que se’ns torni el que ja hem pagat”, proclama Simona Levi, membre del col·lectiu Xnet, una de les tres entitats -juntament amb l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)- que van interposar una demanda ciutadana el febrer passat.

Infografia dels gastos del projecte Castor | Plataforma per la querella ciutadana de Castor

Demanda per malversació, frau i prevaricació

La querella es va presentar contra els exministres d’Indústria, Joan Clos i Miguel Sebastián (PSOE) i José Manuel Soria (PP). També estaven incloses les ministres de Foment Magdalena Álvarez i de Medi Ambient, Elena Espinosa, ambdues del PSOE. Així mateix, el exconseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino (PP) i Florentino Pérez. Se’ls acusava de prevaricació, frau a l’Administració i malversació per les “anomalies” dels contractes i els possibles “enriquiments il·lícits” durant les concessions -que van ser dutes a terme tant en governs socialistes com populars.

“Tota aquesta trama ens feia pensar en una possible associació criminal i, amb la demanda, demanàvem a la Fiscalia que investigués”, exposa Levi, moments després que fos notificat dimecres passat que la Sala Penal de l’Audiència Nacional, a través de la jutgessa Carmen Lamela, havia arxivat la querella ciutadana. Levi assegura no estar sorpresa per la decisió de la Justicia, però sí per les formes: “han respost en només una pàgina i amb arguments molt febles, poca cosa per un problema que significa més de tres milions per a la ciutadania. No es pot negar que hi hagi hagut associació criminal pel simple fet que els acusats formen part de partits diferents”, exclama, en referència a la resolució de Lamela.

Assegura, doncs, que la plataforma ciutadana farà un incident de nul·litat pròpia a l’Audiència Nacional, demanant l’anulació de l’arxivament de la querella, “al·legant desemparament dels drets dels ciutadans i dels consumidors”, explica. La Justícia també justifica l’arxivament arran d’un informe fiscal encarregat a dues consultores privades, com són Deloitte i PWC, que van constatar que no hi havia irregularitats. “Aquests informes no són prova de res, perquè no són independents i estan relacionades amb una de les parts. Però el pitjor de tot és que, sabent això, la Justícia encarregués els informes”.

Així, les investigacions que aquesta plataforma ciutadana fa anys que realitza, perden pes davant la jutgessa Lamela enfront de les ja citades investigacions del MIT o Deloitte, que legitimen la versió d’ACS. “Hem aprés que per cada informe que elabori la societat civil que digui quelcom de sensat, en tindrem tres que diran el contrari”, apunten des d’Xnet. Per tant, si la Justícia espanyola no accepta les apel·lacions, la plataforma ciutadana assegura que recorrerà a la justícia europea, però sempre buscant una via que “no condemni l’Estat i que, per tant, no faci que els ciutadans haguem de pagar una vegada més Castor”, apunta Levi.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*