Carme Forcadell: “El Constitucional volia convertir el Parlament en un òrgan censor, vulnerant la separació de poders”

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat la darrera dels presos en declarar davant del Tribunal Suprem, en una intervenció que s'ha centrat en la suposada desobediència al Tribunal Constitucional des de la Mesa. "El Constitucional és l'òrgan que hauria de defensar els drets fonamentals, així que les seves decisions demostren que està polititzat"

Sandra Vicente
 
 
 

La setena jornada del judici del Procés s’ha tancat amb la declaració de la darrera de les acusades: Carme Forcadell. L’ex presidenta del Parlament de Catalunya, acusada per la Fiscalia de rebel·lió i de Sedició per l’Advocacia, per haver ‘modulat’ la realització del referèndum i haver aprovat la legislació de suport per a realitzar-lo, contradient la doctrina del Tribunal Constitucional. Per això se li demanen 17 anys de presó.

El dia de la seva declaració davant les acusacions al Tribunal Suprem s’ha sabut també que ha estat la primera dels presos catalans en elevar el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans, en considerar excessiva la presó preventiva, que compleix des del 23 de març del 2017.

Ja davant del Suprem, Forcadell, al contrari que Jordi Cuixart, que l’ha precedida, sí ha decidit respondre a les preguntes de la Fiscalia i de l’Advocacia. Al igual que tots els acusats no ha donat resposta als advocats de VOX. Així, la Fiscal ha preguntat sobre si la funció de Forcadell, com a presidenta de l’òrgan legislatiu català, era “impedir tramitacions que van contra el dret o la Constitució, segons els autos del Tribunal Constitucional”, en referència a les Lleis de Transietorietat Jurídica, que es van aprovar els dies 6 i 7 de setembre de 2017, així com la llei del Referèndum, que va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional.

L’ex presidenta ha respost que està “obligada” a no admetre resolucions, si no es presenten en el temps i la forma correctes, però que la funció de la Mesa del Parlament no és “valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries. No cal ni que les llegim”, ha dit. I ha afegit que l’essència de la democràcia és que “la paraula ha de ser lliure, s’ha de poder parlar de tot al Parlament”.

En resposta a aquestes paraules de Forcadell, la Fiscal s’ha remuntat al 2009, quan la Mesa no va admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb una proposta de referèndum, per falta de competències. Forcadell ha respost afirmant que els únics casos en els que la Mesa té obligació de “llegir i entrar al fons de les tramitacions parlamentàries” és davant d’ILP, per a comprovar que estigui d’acord amb les lleis que regulen les ILP. Així, Forcadell ha reiterat diverses vegades que va votar a favor de la tramitació del referèndum que es va acabar celebrant l’1 d’Octubre “sense llegir-la”.

Així, Forcadell ha afirmat que, tot i el canvi de jurisprudència que es va donar en el moment que el Constitucional va impugnar aquestes resolucions, el Parlament “tenia el deure de garantir els drets fonamentals i la llibertat d’expressió”.

-”La resolució del Constitucional va en contra del Parlament. No es pot convertir en un òrgan censor”, ha declarat Forcadell
-”Es pot debatre, doncs, sobre la legalització del tràfic de persones?”, ha respost la Fiscal.
-”L’únic límit pel debat és el respecte pels drets humans”.
-”Qui declara els drets humans. Són perquè vostè els dicta?”
-”Estan a la Constitució, que defensa el pluralisme polític, la llibertat de manifestació, reunió. I això demostra que el Tribunal Constitucional, que és qui ha de valorar el text, està polititzat”.

Així, Forcadell ha afirmat que “enteníem que el que ens demanava el Constitucional era convertir-nos en un òrgan censor que vulnerés els drets fonamentals i la separació de poders. No ho podíem fer”. Com a resposta, la Fiscal ha etzibat a Forcadell: “considera que està per sobre del Tribunal Constitucional?”. “No, jo el respecto moltíssim, però això no treu que estigui polititzat”. Amb aquest creuament de paraules l’ex presidenta del Parlament i la Fiscal s’han entrellaçat en un dels moments més tensos vistos al judici fins ara, fins al punt que el magistrat Marchena ha hagut d’intervenir.

Respecte el dia 6 de setembre, quan es van debatre, votar i aprovar les lleis de Transitorietat Jurídica -sessió que va durar fins la 1 de la matinada, ja entrat el dia 7-, Madrigal ha preguntat per què va ser tan ràpid el debat i l’aprovació de la llei, sobretot essent que ja havia estat suspesa pel Constitucional l’admissió a tràmit de la llei. A això, Forcadell ha considerat haver “complert amb els deures que imposa el Tribunal Constitucional. Sempre tenint en compte que la nostra intenció no era desobeir-lo, però que teníem l’obligació de garantir els drets dels diputats i ciutadans”.

Avançant una mica més en les dates, la Fiscal ha fet referència al 20 de Setembre, jornada en la que es van donar les mobilitzacions massives a les portes de diverses conselleries en que l’acusació fonamenta les acusacions de rebel·lió pels Jordis. Forcadell ha negat haver capitanejat cap mobilització a Sabadell, la ciutat on resideix. Madrigal ha citat un tuit que, presumptament va penjar Forcadell el dia 20 de setembre, demanant una resposta massiva a les urnes davant la “injustícia” viscuda aquell dia. L’ex presidenta, que no ha reconegut com a seva la piulada, ha demanat a la Fiscal que li mostrés, petició que no ha pogut ser satisfeta, ja que, segons ha reconegut la mateixa Madrigal, “no es troba recollida al núvol”.

Finalment, tot i no trobar el tuit, la Fiscal ha mostrat un vídeo d’un acte del 21 de setembre, davant el TSJC, en el que Forcadell cridava, micròfon en mà, al vot l’1 d’Octubre: “No tinguem por. Davant les provocacions de l’Estat, responguem de manera pacífica. I votem. Voteu sí o voteu no, però voteu”. En veure aquest vídeo, Madrigal ha preguntat Forcadell si, cridant al vot i demanant no tenir por, considerava estar exercint correctament el seu càrrec de presidenta del Parlament, amb el que suposadament havia de representar tos els ciutadans. “Per això vaig cridar a tots els catalans a votar, tant els del sí com els del no. Però a votar, perquè votar no és delicte. Ni tampoc no s’hauria de tenir por en democràcia”.

Ja arribant a la celebració del referèndum i preguntada sobre les advertències rebudes per les Forces i Cosssos de Seguretat de l’Estat per a no permetre la celebració del referèndum, Forcadell ha afirmat estar-ne al cas, però ha comentat que aquestes informacions no tenien res a veure amb l’òrgan legislatiu que ella presidia i ha reiterat “no estar al cas de res del que corresponia al govern”. També ha respost que “li agradaria saber qui va comprar i d’on van sortir les urnes, però ningú no ho sap”.

Respecte els resultats d’aquest referèndum i traslladant-nos al dia 10 d’octubre, en el que Puigdemont va declarar la famosa República dels 8 segons, Forcadell ha reconegut que 72 diputats van signar una declaració, fora del Parlament, en el que es comprometien a treballar per aplicar el resultat de l’1-O, però ha assegurat que va ser “una resolució política, sense transcendència jurídica”. En els mateixos termes s’ha referit Madrigal a la jornada del 27 d’octubre: “es va declarar la independència el 27 d’Octubre?”. Forcadell ha repetit: “es va votar i llegir un preàmbul, una declaració política i sense conseqüències jurídiques”.

Després d’un petit recés, Forcadell s’ha sotmès a les preguntes de l’Advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, que ha fet incidència en les mateixes qüestions legislatives i procedimentals que la Fiscal Madrigal. La celeritat a l’hora de tramitar les lleis de Transitorietat Jurídica ha estat un dels aspectes en els que s’ha fet més incís, reconeixent Forcadell que “no és normal que es faci tan ràpid, però en cap cas és irregular”.

Ja passant a les defenses, i en resposta a la seva advocada, Olga Alderiu, Forcadell ha reconegut que el programa de Junts pel Sí mai no es va arribar a dur a terme: no es van aprovar els pressopostos, motiu pel qual el president Puigdemont es va sotmetre a una moció de confiança que va derivar en la convocatòria del referèndum. Aquesta resolució, segons ha recordat Forcadell, mai no va arribar a ser impugnada pel Constitucional.

El Pacte Nacional pel Referéndum, que va ser signat per diverses entitats i grups parlamentaris, va ser pensat per a una “consulta pactada amb l’estat espanyol”, ha apuntat Forcadell. Sobre el dret al debat parlamentari, que ha copsat bona part de la intervenció de l’ex presidenta del Parlament, Forcadell ha explicat que “des dels 80′ s’han debatut una o dues vegades per legislatura sobre qüestions relatives al dret a decidir. I mai no s’han impugnat”.

Respecte el 27 d’octubre, dia que es van aprovar la resolució de la independència, Forcadell ha recordat que no es va publicar mai al Document Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè, segons Forcadell, això hagués contradit les normes de l’executiu.

Preguntada sobre si els seus companys l’acompanyaven o estaven presents a jornades com la del 20 de setembre, Forcadell ha respost que sí i que no entén per què “si han fet els mateixos tràmits parlamentaris que jo, jo estic sent jutjada per aquest tribunal i els meus companys estan testificant, acusats de desobediència, davant del TSJC. Bé, sí que ho entenc”.

Sobre la suposada violència que hi va haver per part de la societat catalana, Forcadell ha dit que en cap cas es podria imaginar que la població dugués a terme cap acte de violència. “Ens imaginàvem que l’1 d’Octubre seria tan pacífic com el 9N. Jo mai no recolzaria cap acte que incités de la manera més mínima la violència. Abans renunciaria a les meves conviccions”, ha conclòs.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*