PROCÉS DE PAU A COLÒMBIA

Carlos Medina: “els que ara tenen més capacitat de perdó a Colòmbia són les víctimes”

Carlos Medina va acompanyar les taules de negociació del procés de pau a Colòmbia durant quatre anys. Defineix l'experiència com a "fascinant i enriquidora", però a la vegada, reconeix que els resultats li han provocat també inquietuds: "Mals de cap que toquen la fibra intel·lectual i humana que m'acompanya"

Elena Bulet | Santiago Giraldo
 
 
Carlos Medina, durante la entrevista | Irvin Márquez

Carlos Medina, durante la entrevista | Irvin Márquez

Carlos Medina Gallego va acompanyar la taula de víctimes en el procés de pau colombià a l’Havana entre 2012 i 2016. L’historiador de la Universitat Nacional de Colòmbia, ha estudiat durant 40 anys el conflicte armat del país i ha estat notablement implicat en diferents àmbits del procés de pau. Defineix l’experiència com “fascinant, enriquidora i carregada de molts aprenentatges”. Però els resultats li han provocat també inquietuds. “Dolors que toquen la fibra intel·lectual i humana que m’acompanya”, afirma. Medina ha decidit prendre distància del procés per adquirir perspectiva i poder tornar a implicar-se. Així i tot, ni la seva ment ni el seu cos s’allunyen de Colòmbia. Ha viatjat a Barcelona per realitzar una estada de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona durant la qual ha preparat un llibre sobre la crònica del procés de pau. En la seva estada a Barcelona ha realitzat desenes de conferències sobre del procés de pau i, a les nits, recorre els carrers de la ciutat mentre reflexiona sobre el seu país.

Quina és la salut actual del procés de pau entre el Govern i les FARC?

Precària. Molts sectors de l’Estat s’han oposat de manera sistemàtica a que l’acord entre el Govern colombià i les FARC pugui implementar-se. Ho veuen com una rendició a la insurgència.

 El seu pròxim llibre és la crònica d’aquest procés de pau …

És una anàlisi dels esforços que fan les FARC com a organització per consolidar-se com partit polític davant d’altres forces polítiques del país i poder realitzar a l’escenari democràtic dels reclams que abans havien fet amb les armes.

Què li falta a les FARC per aconseguir la seva consolidació política?

Poder cohesionar internament, resoldre les seves contradiccions, superar els matisos, construir coalicions polítiques amb noves forces i inserir amb la major legalitat possible a la vida política nacional presentant agendes reivindicatives.

Hi ha precedents?

L’experiència de Colòmbia és preocupant. Gairebé totes les forces o organitzacions que el van perseguir, la transició de grup armat a grup polític, van desaparèixer.

Carlos Medina, durante la entrevista | Irvin Márquez

Com veu el futur de les FARC?

Incert. Tot depèn de la manera com elles construeixin l’organització i les relacions amb diferents sectors de la població i els moviments socials i polítics amb els que s’estan involucrant.

Diversos dels que van encoratjar el procés de pau es noten cansats i desanimats, ¿tenen raó per estar-ho?

Per descomptat, però la perseverança és indispensable. Està pel mig el compliment de l’article 22 de la constitució política de Colòmbia que diu que la pau és un dret d’obligatori compliment.

 Quina és la posició del govern Duque?

Han estat reticents a la implementació de l’acord i volen fer-li modificacions al pactat a l’Havana. L’acord té molts incompliments.

Qui són els que més han perdut amb l’incompliment de l’acord?

Els excombatents. Les polítiques per a la seva reincorporació socioeconòmica no s’estan desenvolupant i se senten traïts. Encara que han lliurat les armes, la seva economia de guerra, l’Estat no els ha garantit el cobriment de les seves necessitats primàries i es veuen obligats a recórrer a la informalitat laboral.

 Tenen alguna opció?

Membres de les FARC i les seves famílies es troben en una situació crítica. Alguns dels espais territorials de reincorporació i capacitació s’han convertit en refugis de pobres.

Carlos Medina, durante la entrevista | Irvin MárquezHa tornat Colòmbia a ser perillosa per a l’organització social?

Mai ha deixat de ser-ho. Particularment, per als líders dels moviments socials. Més de 400 líders socials han estat assassinats a Colòmbia en els últims dos anys. El creixement del fenomen paramilitar en els territoris deixats per les FARC i la presència d’altres grups armats com l’ELN o l’EPL genera una situació d’incertesa.

Per què és tan difícil la reconciliació social a Colòmbia?

Per la polarització. Hi ha molts sentiments d’odi i de ressentiment que són els que alimenten els imaginaris del comportament social i polític. Des d’aquesta perspectiva, és molt difícil avançar.

Existeix una “veritat” del conflicte?

La veritat del conflicte armat és polifònica. Es llegeix des de la sensibilitat particular de cada actor. Hi ha molts obstacles per construir una veritat històrica que possibiliti la reconciliació nacional entre actors i víctimes.

Quants crims s’han comès?

Tenim un deixant de 8.5 milions de víctimes. 6.5 milions de desplaçats forçats, 800.000 morts més o menys, 110.000 desapareguts i 17 tipus de victimització que cal reparar. Aquest és el camí de la reconciliació.

 És possible perdonar?

Els que governen tenen un sentiment d’odi, rancor i venjança que s’expandeix en la societat colombiana a través dels mitjans de comunicació. És un procés que genera major polarització. El més paradoxal, a Colòmbia, és que els que ara tenen més capacitat de perdó són les víctimes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*