“Cada vegada que es construeix una presa al Brasil es vulneren, sistemàticament, 6 drets humans”

Moisès Borges és activista del Moviment d'Afectats per les Represes (MAB Brasil). Visita Europa en una gira de denúncia pel trencament de la presa de Brumadinho, que ha deixat més de 200 morts a l'esquena i 13 milions de tones de riu tòxic que han deixat a més d'un milió de persones sense aigua

Sandra Vicente
 
 
 
Moises Borges, activista del Movimiento de Afectados por las Represas del Brasil | MAB

Moises Borges, activista del Movimiento de Afectados por las Represas del Brasil | MAB

El passat 25 de gener, la represa de la companyia minera VALE es va trencar a la comunitat brasilera de Brumadinho. El trencament va deixar, les primeres hores, més de 200 desapareguts i 100 morts, que actualment sumen més de 200 cadàvers identificats. “Però seran 300 els morts, perquè ja no trobarem més desapareguts vius”, denuncia Moisès Borges, activista del Moviment d’Afectats per les Represes (MAB) que no qualifica el trencament de tragèdia, sinó de “crim”.

Al Brasil hi ha més de 24.000 preses, ja que el 80% de l’energia del país ve de fonts hídriques, però el control d’aquestes infraestructures deixa molt a desitjar: “només 4.000 estan regularitzades i, d’aquestes, 4.500 estan en monitoratge. 45 es poden trencar en qualsevol moment “, explica Borges, que assegura que el Brasil té una” bomba de rellotgeria a sobre”.

I és que no és només el perill que comporta l’estat d’aquestes represes el que preocupa els activistes: la manca de polítiques de reparació i justícia cap als afectats i la manca de polítiques de protecció als pobles que han de ser desplaçats per la seva construcció són una altra peça més del dany col·lateral. A això, se li suma la impunitat: “empreses com VALE formen part de l’Estat i el Govern forma part de les empreses”, afirma Borges.

El trencament de la presa en Brumadinho no és la primera que esdevé en una infrastructura de VALE

El que va passar a Brumadinho és un crim que es repeteix, i és important dir-ho perquè hi ha una gran impunitat. A Brumadinho pot haver-hi més de 300 persones mortes, perquè és molt possible que ja trobem més persones vives d’entre les desaparegudes. El que trobem ara són parts dels cossos, no els trobem sencers. És un horror. I per això diem que no és una tragèdia, sinó un crim, perquè VALE sabia que aquesta represa podia trencar-se.

Hi ha una investigació en marxa del Ministeri Públic Federal de Brasil que investiga sobre els fraus de l’empresa, amb els quals va aconseguir la llicència ambiental per a aquesta reserva que es va trencar. Es va tractar d’una llicència ambiental flexibilitzada: a Brasil les llicències han de passar per tres etapes i aquesta, amb prou feines, va ser donada en una. I la va aconseguir a través d’una empresa alemanya que està sent investigada i els representants de la qual al Brasil van ser presos. VALE va contractar aquesta empresa per, pràcticament, falsificar el laude que va servir per a la llicència ambiental, que va ser donada al novembre. Poc més d’un mes després, la presa es trencava.

Hi ha hagut detencions pel cas de la presa de Brumadinho, però des MAB les consideren part del frau

Tota aquesta situació és d’un gran absurd. Per exemple, els habitants denuncien que la sirena que havia de sonar en el moment en que va trencar la presa estava apagada. L’empresa la va apagar i no van tenir l’oportunitat de fugir. I, com dic, aquestes negligències no s’han donat només a Brumadinho; a Mariana (Minas Gerais) també es va trencar una altra presa de VALE, que també està sent investigada pels laudes.

I segueix la impunitat. Sense cap tipus de càstig pels directors: els que van ser empresonats ja estan en llibertat. A més, eren enginyers o responsables tècnics, no càrrecs directius de l’empresa. Són els directors els que han de pagar pel que van fer a la gent. No volem a la presó als enginyers ni funcionaris corruptes, volem als que van corrompre els corruptes.

Quines accions hi ha en marxa a nivell judicial per reclamar justícia?

N’hi ha cinc. Del Ministeri Públic Federal, del Govern de la zona, del Ministeri de Treball, del municipi de Brumadinho i una altra del Ministeri de Medi Ambient del Govern Federal. Però aquest últims no va arribar a obrir procés legal perquè van considerar que aquest no era un problema de Brasil, sinó de la regió, segons paraules del ministre de medi ambient de Bolsonaro. No estan disposats a treballar amb nosaltres. La major tragèdia de Brasil i diuen que no és problema seu! És una ofensa molt irresponsable.

Entre tot això, estem en un procés d’organització i pressió popular sobre l’empresa. Vam aconseguir una petita victòria en forma d’acord, pel qual es va acordar que totes les persones de la municipalitat de Brumadinho serien indemnitzades per VALE amb el sou mínim durant 12 mesos. Això va ser una gran notícia, perquè fins llavors les indemnitzacions eren per unitat familiar i normalment es lliuraven als homes, cosa que feia que les dones es retiressin progressivament dels processos de negociació, fet que per a nosaltres és també molt absurd. Però la VALE ho està incomplint i segueix sense pagar indemnitzacions.

Cal un acord de compensació integral, perquè tot indret pel qual passa el fang ha de ser reparat. Segueix avançant en els rius i hem de veure fins on arribarà.

¿Quines són les estratègies de reparació que proposen?

A nivell nacional, estem pressionant per aprovar dos tipus de lleis. Una que preservi la vida de les persones que viuen al voltant de les preses que ja estan fetes i garantir-los una seguretat. És important crear un consell gestor que participi de les decisions de l’empresa i dels plans de fugida, al qual la gent tingui accés.

Així mateix, també treballem en el dret dels afectats, però no només quan les preses es trenquen, sinó des d’abans mateix de la construcció, perquè hem detectat que en la construcció de preses al Brasil hi ha un patró de vulneració sistemàtica, d’almenys, sis drets humans. És un problema crònic al nostre país i els trencaments simplement són violacions més radicals dels drets.

A nivell internacional estem fent denúncies davant l’ONU, a Ginebra, i som part de la campanya global de Solidaritat Entre Pobles i pel desmantellament del poder de les transnacionals. Tot això en la línia de formalitzar una proposta de crear un tractat vinculant pel qual les empreses siguin culpades de crims com aquests. Per tenir més força.

El problema més gran de Brumadinho no va ser la violència del trencament de la presa, sinó els efectes ambientals que està tenint …

Sobretot pel que fa a la contaminació de l’aigua: el fang tòxic que baixa tant de Brumadinho com de Mariana té molts metalls pesats. Es tracta d’aigua tòxica pels seus alts nivells d’arsènic, cadmi, plom, crom, níquel, mercuri i coure, que en contacte amb les persones generen problemes de pell o respiratoris. És molt greu. Aquest fang arribarà al Riu San Francisco, que corre per una regió molt pobra i molt àrida, on la gent no té més opció que el riu per al consum d’aigua. Les persones afectades podrien arribar als 14 milions.

Encara no sabem com de complex és el problema, però podria arribar a afectar quatre estats brasilers. I tot i així, el govern de Bolsonaro segueix dient que no és un problema de Brasil.

El director d’VALE, Fabio Schwartman va dir que la “companyia és una joia, no pot ser condemnada”

Sobre VALE ja hi ha una impunitat terrible. Aquesta afirmació mostra com l’estat és part de l’empresa i l’empresa del govern. És una cosa que passa molt a Brasil i en tota Amèrica Llatina, on el procés de liberalisme i de privatització de les empreses va ser molt estès; i és que la mateixa VALE era una empresa estatal que va ser privatitzada el 1997. Abans d’això no hi havia ruptures. Tot aquest procés es xopa de la lògica de l’empresa privada: tractar els afectats com un cost i, per tant, com un problema.

Des dels últims cinc anys, VALE té una corba ascendent de guanys i una descendent de costos, entre els quals s’inclouen les polítiques de seguretat de les preses. I això ho commemoren com una bona cosa. Fan negoci amb la vida de la gent: a Mariana es va matar nou persones i 700km de riu i no va passar res. I veuen que poden repetir el crim. Tenen molt poder i nosaltres cap instància a la qual denunciar: l’única arma que tenim és la pressió popular.

Quin és el treball que històricament ha fet al MAB amb les comunitats afectades?

Estem en 20 dels 27 estats brasilers des de fa més de 28 anys. I no és per menys, perquè el 80% de l’energia de Brasil ve de fonts hidràuliques: tenim més de 24.000 preses que s’han desplaçat a més d’un milió i mig de persones i el 70% d’elles no van rebre res a canvi. Van ser simplement expulsats. No hi ha una llei que digui quins són els seus drets. Al Brasil tenim una bomba de rellotgeria perquè només 14.000 preses estan regularitzades i, d’aquestes, 4.500 estan en monitoratge. 45 es poden trencar en qualsevol moment. I el que és pitjor: les dues que s’han trencat no estaven en aquesta llista.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*