Cada quilòmetre quadrat de les costes catalanes conté 180 mil microplàstics de mitjana

Tordera i Besòs, espais amb alta densitat de població i ús de platges, s'han identificat com els punts amb més concentració d'aquests residus, que proven ser una de les majors amenaces per a la vida marina i ara, l'organisme humà. Coneix d'on provenen aquests microplàstics

Carmen Contreras
 
 
 
Vista aérea de Barcelona | Bearfotos, Freepik

Vista aérea de Barcelona | Bearfotos, Freepik

Mesuren menys de 5 mil·límetres, són rodons i de pes lleuger, fet que els fan imperceptibles a primera vista. Així són els ‘microplàstics’, els residus que contaminen les nostres costes en què es transformen els productes plàstics durant la seva fragmentació i que tant preocupen a biòlegs i ecologistes.

Aquest dimecres 27, l’Eurocambra va aprovar prohibir la venda de productes plàstics d’un sol ús a partir de 2021, que inclouen les palletes, coberts, gots, plats. També desapareixeran els envasos de poliestirè expandit, que són utilitzats en les caixes de menjar ràpid, recipients per a begudes, palets per a begudes calentes, entre d’altres.

Amb la mesura, que a més considera que els fabricants de tovalloles humides, compreses o cigarrets amb filtre de plàstic hauran d’incloure advertències sobre l’impacte ambiental del seu consum en el seu etiquetatge, s’espera que la lluita contra la contaminació marina es redueixi considerablement. Aquesta decisió arriba en una situació en la qual els ecosistemes marins i costaners són els més vulnerables a viure els impactes de la presència dels articles plàstics.

Segons l’organització WWF, la Mediterrània -que acumula l’1% de l’aigua mundial-rep el 7% dels microplàstics globals. Ara, un grup d’investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona ha aconseguit identificar els tipus d’aquests residus que hi ha a les costes de Catalunya, la regió de Múrcia i Almeria.

L’estudi va donar a conèixer que el polietilè, polipropilè i el poliestirè són els més abundants en aquestes aigües. L’equip, integrat per Miquel Canals, William P. de Haan i Anna Sànchez-Vidal, també van aconseguir notar per primera vegada signes de materials plàstics amb orígens marins, com la pintura de vaixells. A més, han assenyalat que es van trobar nivells extrems en les costes de Tordera (500.000 microplàstics per km2) i a Besòs (110.000 microplásticos per km2).

Altres investigacions preliminars van assenyalar que el corrent del Nord podria portar a aquestes costes fins a mil milions de partícules de plàstic per dia, arribant a pesar fins a 86 tones. D’altra banda, a Múrcia i Almeria, hi ha una altra classe de microplàstics, uns més densos, capaços d’ofegar amb més facilitat. A més, a causa dels corrents marins d’aquesta zona, es podria afavorir l’aparició de microplàstics provinents de l’Oceà Atlàntic.

Epidèmia global

Hi ha evidències que aquests residus es troben a gairebé tot el que ens envolta: des dels cosmètics, detergents i roba que fem servir, fins a muntanyes i aigües subterrànies. La Universitat Nacional de Singapur va trobar 400 tipus de bacteris en 275 peces de microplàstic trobades en platges locals. En elles es van incloure insectes causants de gastroenteritis i infeccions de ferides a humans.

Amb l’arribada de la primavera i cada vegada més a prop l’estiu, a què substàncies s’exposaran els que gaudeixin de les platges catalanes?

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*