Una sèrie de Catalunya Plural: Llarga vida a les llibreries!

Bernat, un magatzem de cultura i vida

Montse Serrano la va crear el 1978, quan tenia 22 anys "i l'únic que sabia fer era llegir". Avui és una cooperativa amb "una clientela bàsicament femenina, d'entre 40 i 90 anys. Algunes entren per primera vegada a fer un cafè i ja han trencat el gel"

Anna Boneta Palacín
 
 
Montse Serrano és l’ànima de la llibreria + Bernat des de 1978. Avui segueix impulsant projectes perquè la obra de la seva vida sigui molt més que un llibreria / Pol Rius

Montse Serrano és l’ànima de la llibreria + Bernat des de 1978. Avui segueix impulsant projectes perquè la obra de la seva vida sigui molt més que un llibreria / Pol Rius

Llibreria: “Establiment on es venen llibres”, segons Wikipèdia.
Llibreria: “Espai de paraula”, “aparador de cultura”, “centre d’agitació cultural”, segons els llibreters i llibreteres.

A Catalunya, el 2016, es van obrir 33 llibreries i se’n van tancar 11. El 2017 se’n van obrir 22 i 6 van tancar… Al contrari del que podria semblar en temps de vendes en línia, llibres electrònics i audiollibres, encara hi ha qui aposta per una de les professions més antigues i prestigioses, la de vendre llibres de paper.

Catalunya Plural publicarà els dies vinents una sèrie de reportatges dedicats a les llibreries dels barris de Barcelona. Aquest recorregut i les converses amb les persones que les han creat formen un retaule molt particular. Algunes amb 40 anys d’història, d’altres amb la pintura de les parets encara fresca, però totes elles amb un objectiu comú: reivindicar la professió de llibreter@.

Que jo tingui la llibreria és pura casualitat”, comenta Montse Serrano, veïna del carrer Buenos Aires de Barcelona de tota la vida. “Va ser un impuls”. Era la seva llibreria durant els anys que estudiava Ciències de la Informació, fins que un dia va saber que es traspassava i sense pensar-s’ho dos cops demanà al seu pare que l’ajudés a comprar-la. “Llavors tenia 22 anys i l’únic que sabia era llegir”.

La llibreria Bernat pujava la persiana l’1 de setembre de 1978. Aquest any passat, ha complert 40… El 2009, Montse Serrano, única propietària fins aleshores, decideix ampliar la llibreria i per fer-ho tira a terra l’envà que la separava de la botiga del costat: un sex-shop que després de 50 anys tancava el negoci, “És la primera vegada que un negoci cultural desbanca un negoci del sexe”, riu la Montse.

Amb aquesta ampliació aposta per un nou model de llibreria: +llibres, +metres, +cafeteria, +activitats. “Arriscava o acabaríem sent un cementiri de llibres”, recorda. Així doncs, a la Bernat se li afegeix un plus. Montse Serrano opta per reunir un munt d’amics i clients i proposar-los que es sumin al projecte. A dia d’avui són una cooperativa de 53 socis. Es reuneixen cada primer divendres de mes però no participen en el dia a dia. “Tu ets com el flautista d’Hamelin, tu toques la flauta i nosaltres et seguim”, li va dir Mercedes Milà, una de les sòcies de la +Bernat.

Montse Serrano, al mig de la llibreria: “els qui donem un petó al client som els llibreters; amb qui comentes si t’ha agradat el llibre és amb el llibreter. Aquesta proximitat no te la dona Amazon…” / Pol Rius

Però el rètol de la Bernat encara havia de créixer una mica més. Al + se li afegien tres paraules: “Magatzem de cultura”. Un magatzem et permet tot: activitats, concerts, presentacions, xerrades… sense perdre l’objectiu principal que és vendre llibres.

La +Bernat, Magatzem de cultura s’ha anat adaptant als temps. Ho fa en un moment en que es diu que la gent no llegeix i en canvi es publica més que mai. Prop de 80.000 títols surten anualment i tot tipus de llibre hi te cabuda, des de l’autoajuda, cuina, feng shui, a l’autoedició, el llibre de text, o els youtubers.

Ara, quan vols un llibre, no tens espera i te’n vas a Amazon. La llibreria de fons desapareixerà en breu”, reflexiona la Montse, que diu que el llibreter és com un metge de capçalera. “Nosaltres hem de ser prescriptors, si no tens ningú que t’aconselli, per més que vagis a internet, no sabràs què demanar”. I és a partir de les llibreries “que remunten els llibres”. El client de la +Bernat és bàsicament femení d’entre 40 i 90 anys. “Algunes entren per primer cop a prendre un cafè i ja han trencat el gel”.

La +Bernat segueix apostant. Una de les idees més originals és La Universitat Clandestina. “Un dia va entrar una amiga que vivia a Nova York i em va dir que la +Bernat s’assemblava molt a una llibreria que hi havia al Soho”, explica, i “sense pensar-m’ho dos cops, li vaig dir que els hi proposés agermanar-nos, igual que fan les ciutats”. Així doncs a Nova York naixia La Universitat Desconeguda, on s’imparteixen tallers d’escriptura i un club de lectura en castellà. En contrapartida, la +Bernat creava La Universitat Clandestina, on un grup divers de professors, escriptors i savis de diferents camps es reuneixen pel plaer d’escoltar, compartir i saber més. Ja s’han fet alguns cursos, entre ells el del professor expert en Dante, Rafaelle Pinto.

Els llibreters som un món a part, som molt nostres”, respon a la pregunta de si està associada o agremiada. “No en tinc necessitat, què m’aporten? Per exemple, per Sant Jordi aniria bé saber què fan les parades, poder comparar i saber si fas molt o poc. Abans ens trucàvem, compartíem la informació. Ara tot és tabú”. Creu que té la sort que els periodistes, els escriptors i els editors l’apreciïn molt. “A més, a l’hora de comprar sóc molt intuïtiva, vaig per lliure I també a l’hora de vendre. Sempre dic que darrera el taulell t’olores i t’agrades com els gossos. A més, el llibre enamora. Tu entres volent comprar un llibre i sortiràs amb un llibre”.

Què passarà amb el llibre en un temps no massa llunyà? És la pregunta que la Montse vol fer a una reunió on hi seran convocats editors, llibreters i lectors. “La gent jove no llegeix, estan criats en el món de la imatge, que no necessita esforç i per a llegir necessites fer un esforç, t’has de concentrar, per això penso que les llibreries passaran a ser grans centres de cultura.”

La Montse no veu el llibre electrònic com al seu competidor, ja que pràcticament s’ha deixat de fabricar, sinó els mòbils, les tablets, la tecnologia. “No és el llibre que està en perill, sinó la lectura”.

La + Bernat és un lloc de conversa. De consells.:“el llibreter és com un metge de capçalera. Nosaltres hem de ser prescriptors” / Pol Rius

En les seves memòries de 40 anys de llibretera, Montse Serrano reivindica la figura del llibreter en front d’Amazon, “perquè els qui donem un petó al client som els llibreters; amb qui comentes si t’ha agradat el llibre és amb el llibreter. Aquesta proximitat no te la dona Amazon… però què passarà amb aquest nen que no es mou del sofà de casa? Perquè el que és cert és que les vendes on line han augmentat moltíssim”.

A les seves memòries gairebé segur que Montse Serrano també parla de com se sent essent personatge d’una novela. A Aire de Dylan, Enrique Vila-Matas immortalitza la llibreria +Bernat i la seva propietària. “És el somni de qualsevol llibreter, ser immortalitzat així i per un autor com Vila-Matas”, afirma satisfeta.

Les tres recomanacions de + Bernat

Deixa que et recomani tres llibres, com si haguessis de fer tres regals, proposa Montse Serrano: el darrer que he llegit, Los Siete cuentos de Coetzee; l’últim d’en Sergi Pàmies, L’Art de portar gavardina, i un llibre que he descobert aquest estiu, La Octava vida. Jo no em llegiria mil pàgines de Revolució Russa, però sí a través de la història i els secrets d’una saga familiar”.

Llarga vida a les llibreries! 

Una sèrie de Catalunya Plural

La + Bernat aposta per un nou model de llibreria: +llibres, +metres, +cafeteria, +activitats. “Arriscava o acabaríem sent un cementiri de llibres”, recorda Montse Serrano / Pol Rius

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*