Barcelona pressionarà l’Estat perquè elimini les traves per l’accés a la nacionalitat

La comissió de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de tots els grups menys el C's i el PP, es compromet a treballar amb el Govern central i la Generalitat per a eliminar l'examen d'accés a la nacionalitat i a ampliar l'oferta de cursos de castellà. La declaració neix d'un acord amb la tancada de migrants.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Manifestació migrant a Barcelona per l'1 de maig | Sònia Calvó

Manifestació migrant a Barcelona per l'1 de maig | Sònia Calvó

Barcelona es compromet a pressionar el Govern central per a l’eliminació de l’examen d’accés a la nacionalitat i les taxes econòmiques que aquest genera. A més, ampliarà l’oferta de cursos de castellà per a la proves. La declaració municipal, que s’aprovarà aquest dimecres a la comissió de Drets de Ciutadania amb el suport de tots els grups menys el de Ciutadans i el PP, és el resultat d’un acord amb la tancada de migrants de l’antiga escola Massana, que fa un mes que dura i que ha mantingut reunions també amb la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern a Barcelona reclamant accelerar els tràmits per l’empadronament, papers per a tothom i que es garanteixin els drets bàsics, com la sanitat universal.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Barcelona treballarà perquè l’Estat suprimeixi “de forma immediata” l’examen CCSE (la prova de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya) com a requisit d’accés a la nacionalitat.

Segons el consistori, l’examen presenta “greus deficiències” perquè “incorpora preguntes clarament arbitràries i irrellevants”. “L’actual funcionament de l’examen de nacionalitat és clarament deficient i discriminatori. El fet de que les preguntes siguin absurdes o arbitràries no és un fet menor, denota una falta de consideració i respecte per les persones migrades que només es pot entendre com producte de cosmovisons que semblen tenir esbiaix neocolonial i inexcusablement racista”, cita el tinent d’alcaldia de Drets, Jaume Asens.

A més, el consistori instarà a la derogació del reial decret 1004/2015, que –cita la declaració institucional a la que ha tingut accés aquest mitjà– “discrimina per raons econòmiques i d’origen les persones estrangeres”, i apostarà per substituir-lo per un de nou que “sigui gratuït, consensuat amb el món local, que reconegui el bagatge aportat per les persones i flexible amb les persones que tenen dificultats d’aprenentatge per qüestions cognitives o de diversitat funcional”.

La legislació anterior a la 19/2015 preveia una tramitació sense cap cost econòmic. Ara la gestió dels expedients oscil·la entre els 185 i els 309 euros, en funció del país d’origen del sol·licitant.

Les reclamacions del consistori també apel·laran la Generalitat. Al Govern autonòmic li demanarà que financi part de l’oferta de cursos gratuïts de castellà amb un nivell equivalent al DELE A-2, així com cursos per preparar-se la prova CCSE en horaris, dies i localitzacions fàcilment accessibles per les persones migrades. Per la seva part, el consistori es compromet a ampliar l’oferta de cursos gratuïts de castellà amb un nivell equivalent al DELE A-2, així com cursos per preparar-se la prova CCSE en aquells casos que sigui necessari també en dates flexibles.

Un mes de tancada, un mes de reunions

Fa pràcticament un mes que desenes de migrants i refugiats van ocupar l’antiga escola Massana de Barcelona per reclamar drets socials. La tancada era una rèplica de les ocupacions que ja hi va haver-hi el 2001, 2005, 2013 i 2016, però aquesta vegada amb la benedicció de l’Ajuntament de Barcelona (i de 30 entitats socials). La força de la tancada s’ha estès també al barri del Poblenou, on una quinzena de migrants es van tancar a principis de setmana “de forma indefinida” a l’església del Sagrat Cor.

Durant aquestes primeres setmanes de tancada, els migrants han realitzat assemblees, xerrades i també han organitzat un seguit de protestes, com les del passat 1 de maig. Però sobretot han pressionat les institucions per portar a terme el canvi en l’empadronament, la llei d’estrangeria i l’accés als recursos que persegueixen. D’aquesta forma, en un mes ja s’han trobat amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern a Barcelona.

Si bé amb el consistori la sintonia és gairebé total (li demanen canvis “més concrets”), amb la resta d’institucions hi ha hagut més tebior. Tot i això, la tancada valora positivament les reunions ja que –assegura un portaveu– els han reconegut com un “subjecte polític nou i actiu per a impulsar canvis”.

Fa uns dies, la tancada es va reunir amb la Generalitat, que va accedir a dos de les seves catorze propostes: la Generalitat va donar el ‘sí’ al padró municipal i també es va comprometre a garantir la creació de cursos de castellà gratuïts per a immigrants, a més de fer una declaració política –com la de l’Ajuntament de Barcelona– a favor de la supressió dels diversos exàmens que són un requisit per adquirir la nacionalitat. A principis d’aquesta setmana, els migrants van traslladar les seves peticions –principalment la derogació de la llei d’estrangeria– al delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo. La tancada assegura que el representant va prendre nota de les reclamacions i que el diàleg “està obert”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*