Especial 17-A

Barcelona un any després de la commoció

La capital catalana canvia el paisatge per reforçar la seguretat després dels atemptats de les Rambles i posa l'accent en la prevenció dels radicalismes i la lluita contra els discursos de l'odi.

Yeray S. Iborra
 
 
 
La Rambla de Barcelona |  Fishfoot (cc)

La Rambla de Barcelona | Fishfoot (cc)

El temps es va parar a Barcelona el dijous 17 de agost de 2017 a les 16:50h. Aquell va ser el moment quan Younes Abouyaaqoub va entrar a la Rambla amb una furgoneta i va començar a fer virolles durant gairebé 600 metres per deixar 13 víctimes mortals i desenes de ferits (les víctimes van ascendir a 16 en les següents hores, amb la suma dels atacs a Cambrils i l’assassinat d’un jove a plaça Universitat). A partir d’aquí, molt de soroll. Ambulàncies, policia, telèfons mòbils sonant.

Un any després, el temps segueix aturat per a molts barcelonins després de la tragèdia. Però en plena commoció, la capital catalana ha incorporat canvis, aprenentatges per prevenir altres atacs similars: reforçar la seguretat però, alhora, posar l’accent en la prevenció dels radicalismes i la lluita contra els discursos de l’odi. Aquesta ha estat la màxima del Govern d’Ada Colau aquests mesos.

El paisatge de la ciutat ara és un altre: els carrers adjacents a la Sagrada Família són per a vianants i els pilons copen l’entorn del temple, així com la Rambla, el Portal de l’Àngel o la Catedral. Després d’un intens debat mediàtic sobre la seva col·locació o no, la comissària general d’Informació –un grup antiterrorista de treball permanent nascut de la Junta de Seguretat Local– va decretar la seva col·locació al novembre de 2017. Les barreres arquitectòniques fixes són les mesures de protecció més visibles, però no les úniques després dels atacs de l’17-A.

Més enllà del grup de treball permanent i la col·locació dels pilons, segons informa l’Ajuntament de Barcelona a aquest mitjà, ara també hi ha desfibril·ladors en cotxes patrulla i més presència policial. La Guàrdia Urbana ha preparat als seus efectius per fer els primers auxilis en cas de sinistre i també ha millorat l’ autoprotecció i la capacitat de repel·lir agressions.

Les mesures policials aplicades a Barcelona després de l’atemptat tenen dues vessants: actuacions en matèria preventiva i de formació; i l’aplicació dels mecanismes passius de protecció de persones i béns. Totes les mesures de lluita antiterrorista s’han pres de comú acord amb tots els cossos policials, segons afirma la mateixa Guàrdia Urbana. La presència de Mossos d’Esquadra als carrers també s’ha incrementat; el nivell d’alerta terrorista segueix al màxim.

Pilons i policia són elements ben tangibles de com la capital catalana s’ha aclimatat al nou estat d’alerta. Però hi ha altres polítiques, més lentes i que donen menys titulars, que també han ocupat al consistori. Així ho considera la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat del Govern de Barcelona, Lola López. Aquestes polítiques són les que treballen per la prevenció dels radicalismes i contra la islamofòbia i els discursos d’odi.

“Les persones musulmanes són víctimes. Ho són menys que els afectats directes de les Rambles, però més que la ciutadania en general. La por de l’augment de la ja notable islamofòbia i la por que els fills acabin sent un d’aquests joves radicals són molt importants. Les primeres interessades en la prevenció són les famílies musulmanes”, destaca López.

Amb l’objectiu de reforçar la convivència i evitar els discursos d’odi, el consistori ha invertit en formació i ha incrementat els cursos sobre diversitat als funcionaris municipals però també les classes d’àrab extraescolars. “Les famílies musulmanes ens diuen que si llegeixes bé l’Alcorà mai seguiràs un grup radical. Si el llegeixes tu, no vindrà un És Satty a explicar-te’l com vulgui”, comenta la comissionada. L’Ajuntament no dóna xifres concretes sobre els recursos invertits en aquesta matèria però argumenta que “no és una qüestió de grans pressupostos sinó de voluntat política”.

Abans dels atemptats, Barcelona ja havia creat un protocol per evitar discriminacions a entitats religioses en l’espai públic i –entre d’altres– havia augmentat en un 50% les subvencions per adequar els espais de culte en “situació de precarietat”.

Més enllà de la formació, Lola López posa èmfasi en el reconeixement de les altres conviccions religioses que va suposar l’acte interreligiós que l’Ajuntament va dur a terme després dels atemptats. Aquest diàleg entre religions va seguir després del mateix acte i, segons comenta la comissionada, s’han produït més reunions de les diferents formes d’espiritualitat de la ciutat. Entre veïns. “No hi ha d’haver sensació de triomfalisme perquè tenim molt de racisme, però sí hi ha moltes llavors de la diversitat plantades”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*