Barcelona rep xifres rècord de sol·licitants d’asil i critica la manca de col·laboració de la resta d’institucions

El Servei d'Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades de l'Ajuntament de Barcelona ha atès 4.567 persones sol·licitants d'asil els primers set mesos de l'any, un 74% més que l'any anterior. Davant d'aquesta situació des del consistori demanen al govern de Pedro Sánchez i de Quim Torra que "actuïn amb lleialtat institucional" i no només sota el "focus mediàtic".

Sònia Calvó
 
 
 
Manifestació de l'1 de maig a Barcelona / SÒNIA CALVÓ

Manifestació de l'1 de maig a Barcelona / SÒNIA CALVÓ

4.567 persones. Aquesta ha sigut la xifra de sol·licitants d’asil que ha rebut l’Ajuntament de Barcelona a través del Servei d’Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades (SAIER) entre gener i juliol d’aquest any. D’aquestes, 1.020 són menors d’edat. Aquestes dades suposen un 74% més de demandes en relació a l’any anterior, quan es van atendre 2.623 persones entre gener i juliol de 2017.

En relació als anys anterior, la xifra també va en augment: 967 entre gener-juliol de 2015 i 1.341 entre gener-juliol de 2016. A més, les dades dels primers set mesos d’enguany, 4.567 persones, superen ja les del total de 2017, quan 4.405 persones amb perfil refugi van ser ateses. No obstant això, el nombre de sol·licitants d’asil suposa només el 36% del total de 12.621 persones que ha atès el SAIER en els primers set mesos de l’any.

Davant d’aquest ball de xifres, el tinent d’alcalde de drets de la ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, s’ha refermat en la idea que Barcelona “és ciutat d’acollida” i ha demanat col·laboració al govern central i a la Generalitat. “Tenim un govern espanyol que amb la mà esquerra fa gestos positius –com la rebuda de l’Aquarius– però amb la mà dreta segueix tancant els ulls davant la barbàrie dels refugiats i permet devolucions en calent”, ha afirmat en roda de premsa.

Des del consistori reclamen que “Barcelona és la capital de Catalunya i la porta d’entrada de totes aquestes persones, però no pot ser l’única que se’n faci càrrec”. Per això retreuen al govern de Pedro Sánchez i a la Generalitat no donar recursos per allotjar a les persones ni saber el calendari dels fons d’acolliment. Asens també els ha demanat que “actuïn amb “lleialtat institucional” i no només sota el “focus mediàtic”.

“No pot ser que les arques públiques municipals siguin les que hagin de fer front a la situació”, ha criticat el tinent d’alcalde, que també s’ha queixat del paper passiu del govern de Quim Torra. Segons les xifres facilitades pel consistori, la ciutat allotja diàriament unes 400 persones migrants i sol·licitants d’asil “per a les quals ni l’Estat espanyol ni la Generalitat no té cap recurs previst”.

No obstant això, Asens ha admès que hi ha certes millores des del canvi de govern central. Per això ha valorat positivament algunes mesures impulsades pel govern socialista, com ara la creació de centres intermedis que realitzen una primera atenció a la frontera, amb atenció sanitària, manutenció i descans en el moment de l’arribada.

Veneçuela, al capdavant de les sol·licituts d’asil

Veneçuela encapçala d’escreix la nacionalitat que més ha atès el SAIER amb perfil de sol·licitant de protecció internacional, amb 1.301 persones des de pricipi d’any. La segueixen Colòmbia, amb 577 persones; Hondures, 456; i Georgia, 394. Aquests quatre països suposen el 60% de tots els usuaris atesos amb perfil de refugi. El perfil que més es dirigeix a aquest servei és el de persones estrangeres extracomunitàries i sol·licitants d’asil amb menys de dos anys des de l’arribada a l’Estat espanyol.

En relació als menors atesos en nuclis familiars amb perfil de refugi, s’ha atès a 1.020 infants i joves enguany, un increment del 100% respecte a les dades de juliol del 2017, que se situava en els 510 menors atesos. En el total del 2017 es va atendre a 846 menors.

Des del mes de juny, Barcelona ha atès, també, 2.568 persones arribades des de la costa sud espanyola. Davant d’aquesta situació l’Ajuntament ha treballat conjuntament amb la Creu Roja en la “creació d’un  dispositiu d’acollida d’emergència” amb la cessió de dos locals municipals que han servit per atendre a unes 2.100 persones.

La Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, ha valorat que la majoria de sol·licitants d’asil són provinents de països llatinoamericans perquè “es pot venir amb visat de turista, una entrada més fàcil”, en comparació a països de l’Àfrica subsahariana. “Entren per vies segures, però després es queden sense papers” ha matisat López, que ha reclamat “vies d’entrada legals i segures” davant d’aquesta situació.

Oficina del SAIER / Ajuntament de Barcelona

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*