Balances antiracistes: advocats ofereixen servei gratuït a migrants contra la discriminació judicial

L'Espai de l'Immigrant acull dos dies per setmana un servei d'assessoria legal gratuït a migrants. El porten a terme tres advocats, que fan una crida als seus col·legues davant l'allau de peticions. Esperen que la seva tasca serveixi per "racialitzar la justícia" davant la "discriminació institucional" que viuen les persones migrades.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Assemblea a l'Espai de l'Immigrant | Sònia Calvó

Assemblea a l'Espai de l'Immigrant | Sònia Calvó

Un grapat de cadires s’amunteguen en un dels extrems de la sala. Són moltes per al buit que es respira aquí un migdia de juliol. En l’assessoria legal de la tarda però, segurament quedaran curtes: mitja dotzena de persones s’asseuran en elles per exposar els seus problemes amb la gestió dels seus documents; la manca de cites prèvies a Estrangeria; o la impossibilitat de reagrupar-se per la mida d’una habitació.

Són moltes les persones migrades que viuen diàriament les traves que emanen de la llei d’Estrangeria i que s’estenen per un sistema judicial que els discrimina. Així ho creuen Luciano Banchio, Guillem Bernat Pérez i Natalia Caicedo (els dos primers advocats i l’última també professora de Dret a la Universitat de Barcelona), que fa més de tres anys que ofereixen un servei d’assessoria legal presencial pioner a l’Espai de l’Immigrant del Raval. També disposen d’un correu electrònic de consulta.

L’Espai, on també s’atén normalment per qüestions sanitàries des de la reforma del PP que va acabar amb la universalitat per a les persones migrades, acull dos dies per setmana aquest servei d’assessoria legal. Els seus advocats esperen que la tasca serveixi per “racialitzar la justícia” davant la “discriminació institucional” que viuen les persones migrades.

“S’hauria de jutjar amb perspectiva de raça, igual que de gènere; les situacions són diferents per a les persones migrades i hi ha jutges amb estereotips. Si no és així, arriba un punt en què el migrant deixa de confiar en el sistema judicial”, comenta Pérez, advocat laboralista que contribueix a l’Espai des de fa uns mesos. “S’ha de repensar el servei de justícia. És un sistema burocràtic i que no arriba a les persones. L’advocacia hauria de baixar al carrer, la institució és llunyana i el que és vulnerable no hi arriba. Per això fem advocacia de carrer”, afegeix Caicedo, que fa més temps que ofereix assessoria legal.

Segons els tres advocats, tan important com la ronda que passen entre les parets de l’Espai també ho són les seves batudes pel Raval, així com els acompanyaments a altres advocats, als quals els donen assessorament antiracista. A més, a partir del curs vinent pretenen fer formació política a col·legues per “racialitzar la justícia començant pels advocats”, així com unes jornades que posin el focus en “què és jutjar amb perspectiva de raça”.

Però la seva acció no es limita al carrer o a l’Espai de l’Immigrant, també pretenen seguir fent incidència en els organismes institucionals, començant pel mateix Col·legi d’Advocats. “Al Col·legi d’Advocats hi ha certs espais ja oberts, com la comissió d’Estrangeria, però no deixa de ser un reflex de la societat… Hi ha gent que encara no entén què és portar el cas a un ciutadà discriminat”.

És l’hora de dinar, i poc després tocarà començar a passar cita durant dues hores. Hi haurà persones que es quedaran a l’espera per a la següent sessió; els dimecres i divendres queden curts per atendre tothom que ho necessita. Per això, Banchio, Pérez i Caicedo ni tan sols anuncien el servei per xarxes, es limiten al boca-orella, si no no podrien atendre totes les peticions. Per aquest motiu, els tres fan una crida als seus col·legues davant l’allau de peticions.

Les balances de l’advocacia, a part d’equilibrades, han de ser antiracistes i universals. “Què passa amb el cas que no és estrella? Ha de tenir repercussió mediàtica per ser atès? Els problemes dels migrants van molt més enllà dels casos amb la sort de ser mediàtics”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*