Autodefensa feminista: antídot contra el patriarcat

L’autodefensa feminista no consisteix només en aprendre a donar cops de puny sinó que engloba tot un procés d’empoderament de les dones. El feminisme és una part fonamental d’aquest tipus d’autodefensa per tal de fer front a la violència masclista.

Maria Antònia Frau
 
 
Classes d'autodefensa feminista | Ecuador Etxea

Classes d'autodefensa feminista | Ecuador Etxea

“Moltes dones venen al curs d’autodefensa perquè tenen por d’anar soles pel carrer però estadísticament les dones haurien de tenir més por de les relacions interpersonals. Entre 3 i 4 agressions en el món occidental ve del seu entorn”. La Karin Konkle, experta en arts marcials i professora d’autodefensa feminista, afirma que els cursos han de trencar certs mites provocats per una visió masclista de la societat. Mai Monroy, experta en violència de gènere i pionera en formació d’autodefensa feminista, segueix amb la mateixa idea de Konkle i explica que “l’autodefensa busca estratègies i recursos que trenquin amb els estereotips de vulnerabilitat, indefensió i centra la defensa en el dret a l’autonomia”.

En què consisteix l’autodefensa feminista?

Moltes persones creuen que l’autodefensa feminista és el mateix que l’autodefensa personal però la Karin Konkle explica que la diferència es troba en el fet que l‘autodefensa feminista parteix d’una visió real sobre com sorgeix la violència en l’experiència de les persones. “Forma part d’un sistema que atorga uns papers determinats a unes persones segons el seu gènere”. Mai Monroy defineix l’autodefensa com “una eina política per a l’empoderament de les dones i per a la sensibilització, prevenció i actuació, no només per fer front a la violència sexista sinó per fer front al sistema patriarcal”.

Arran dels casos de violència contra les dones com el de La Manada, s’ha donat molt ressò a algunes agressions concretes. Amb el tractament que s’hi ha fet, segons Karin Konkle, es podia arribar a culpabilitzar les dones, instant-les a renunciar a la seva llibertat. En els casos més mediàtics “s’ha donat més importància a les agressions que es produeixen quan les dones fan ús de la seva llibertat, sortint de nit, anant de festa o sexualment…que no pas a les agressions en contextos de parella”. I això s’ha traduït en un augment de la demanda dels cursos d’autodefensa feminista.

Karin explica aquest auge amb el “cabreig que moltes dones tenim amb el sistema perquè no ens dóna cap suport ni justícia i igualtat, per tant ho volem agafar per la nostra pròpia mà”. Monroy explica que “en la mesura que el feminisme ha guanyat autoritat i havent trencat les dones joves el miratge de la igualtat, cada vegada hi ha més necessitat de feminisme i de tallers que facilitin treballar col·lectivament per l’empoderament i els drets de les dones”.

Tot i l’auge, l’autodefensa feminista no és nova. Ja les feministes de la primera onada, les sufragistes, ideaven algun tipus de defensa per fer front a la repressió policial. Però no és fins la segona onada del feminisme que la qüestió de l’autodefensa feminista es posa sobre la taula, desenvolupant tot un marc conceptual de la violència sobre les dones. Segons Mai Monroy, “no es pot entendre la violència sexista sense analitzar la desigualtat que genera el sentiment d’indefensió, el terror sexual, la culpa i la vergonya com a elements imprescindibles per a la internalització de la subordinació de manera naturalitzada i essencialista”.

A més, explica que ella es dedica a formar en autodefensa feminista des de fa 30 anys perquè “volíem no només denunciar situacions de violència sinó treballar perquè les dones sentíssim que tenim la capacitat per actuar enfront la situació de violència que vivíem i vivim”.

Classes d’autodefensa feminista | Ecuador Etxea

Autodefensa feminista per erradicar la violència masclista

El perfil de les dones que participen en els cursos, que comparteixen aquest malestar de gènere, és molt variat i hi assisteixen dones de totes les edats. Segons Karin Konkle, no hi ha una diferència important entre una noia i una dona adulta, però sí cal tenir en compte que “l’experiència vital que tenen és diferent. Les adolescents, noies de 12 a 15 anys, no tenen tanta experiència anant soles pel carrer i algunes de les tècniques per a prendre consciència de l’espai són molt difícils de fer amb adolescents perquè no hi han pensat suficient”.

L’autodefensa feminista “permet trobar un espai on compartir, amb confiança i seguretat, situacions de violència viscudes i compartir eines i recursos que les dones utilitzen individualment i poder convertir-les en eines col·lectives”, explica Monroy. I continua explicant que els cursos permeten reflexionar i “definir la violència, trencar amb la mitologia social de l’agressor com a boig, alcohòlico patologitzat, i de les víctimes com a ximples o estúpides”.

Les dues professores d’autodefensa feminista coincideixen en què aquesta serveix per acostar el feminisme a les dones i permet posar en valor les experiències de vida d’aquestes. “El patriarcat ens vol en patiment, tristes i esgotades. El feminisme amb sororitat, rebels, alegres i transgressores”, assegura Monroy.

En aquests cursos es treballa per identificar totes les expressions de violència sexista i per a dissenyar estratègies d’empoderament individual i col·lectiu per combatre la violència masclista. “No volem reaccionar només davant de les expressions de violència física sinó que volem eradicar el masclisme i per això cal que reconeguem en nosaltres mateixes els efectes dels mandats de gènere que ens porten a normalitzar moltes situacions i ens generen un enorme malestar de gènere” explica Monroy. En definitiva, redefinir la violència sexista des del marc teòric del feminisme.

Es treballa el marc teòric de la violència sexista, el terror sexual i la indefensió apresa, que és el missatge en el qual les dones estem socialitzades; “compte amb el que fas, compte amb qui vas que et pot passar alguna cosa, que hi ha molt boig pel carrer o no tornis mai sola a casa. Són un missatges internacionals d’adoctrinament i control”, explica Monroy. Per això s’utilitzen tècniques d’empoderament cognitiu, emocional i físiques. A més, Karin Konkle explica que “la superioritat física masculina és un mite de la cultura popular”. Afegeix que el més important és “la capacitat de gestionar les pròpies emocions per no bloquejar-se i després donar una resposta verbal. Això és el més segur a nivell immediat. Més que no pas els cops”.

Classes d’autodefensa feminista | Ecuador Etxea

Crear processos d’empoderament col·lectius

El feminisme fa visible la realitat de violència que viuen les dones i explica com sorgeix i d’on prové. És per això que l’autodefensa feminista no només es planteja com a autodefensa individual sinó que també són importants els processos col·lectius d’empoderament de les dones per tal de “veure quin remei volem posar a la situació de violència, compaginant-ho amb resistències grupals”, explica Konkle. Seguint amb la mateixa línia, Monroy afirma que “si volem canviar la nostra realitat, hem de canviar el nostre imaginari i la nostra pràctica per fer de la igualtat una realitat i així erradicar la violència de les nostres vides. Reflexionar com treballem els processos d’apoderament que comporten no només el trencament de la norma de gènere sinó del model relacional patriarcal”.

Aquests cursos són molt necessaris perquè com reflexiona Mai Monroy, “mentre hi hagi patriarcat, ens tocarà seguir impartint aquests cursos. Tot i que el nostre objectiu és deixar de fer aquests tallers perquè ja no hi hagi violència contra les dones, és a dir, quan ja no hi hagi patriarcat”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*