Jordi Corominas i Julián

Bach o la santíssima trinitat contemporània

18/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

Bach fou un compositor immortal amb un repertori molt variat, propi del seu geni. El seu passeig comtal és travessat per grans noms, una trilogia avantguardista envellida pel pas de les dècades i massa criticada des d’aquelles boques amb masses paraules si es compara amb la buidor del seu cervell.

La reina Victòria i les tres-centes famílies

11/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

La cronologia, aquell març de 1939, i la molta pressa que tenien els ocupants per a alterar el mapa urbà, delata un gust per les monarquies i el seu arbre genealògic. Quan l'actual Ajuntamnet va pensar en canviar-los o, al menys, això va dir el 2015, potser es va fer una mica enrere en aquests indrets, en comprovar com formen part d'una ciutat aliena a aquestes polèmiques i molt perillosa si els toquen una mica els nassos

L’illa de cases oblidada

04/09/2019 - Jordi Corominas i Julián

Barcelona va viure, com tot l'Estat espanyol, quaranta anys de dictadura. I transcorregut el mateix període de democràcia estaria bé deixar-nos de determinades tonteries i acceptar el llegat de tantes persones sense condemnar-les per les seves afinitats polítiques, doncs els contextos importa i és clau deslligar els éssers humans de les seves tendències mentre aporten peces trascendentals per a tota la societat

El camp de proves de la Barcelona contemporània

28/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

L'altre sector ideal per amplificar el parc immobiliari va ser l'upper Diagonal, amb especial predilecció per Galvany i Monterols, des de la meva humil opinió, bressol de tot allò que vindria, i per això és important conèixer el passat i passejar amb les antenes ben posades per a documentar-se a posteriori des de la inspecció d'estil i formes del planisferi

Els àngels i Plató s’allunyen del terror

21/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

El 1940 Heinrich Himmler va visitar el complex, qui sap si per a prendre nota. Quasi vuitanta anys després, l'església segueix sense estar a l'elenc d'edificis considerats Patrimoni de Barcelona i només per allò explicat durant aquests paràgrafs mereixeria més atenció

En cas de dubte, digui Sagnier

13/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

Com que a vegades passejo amb alumnes, m'agrada dir allò d'"en cas de dubte, digui Sagnier", i la fórmula sol funcionar, però és arriscada per l'heterodòxia dels matisos estètics, gens uniformes per ser un incombustible i honest treballador esmerçat en allò del client sempre té la raó

Diuen que mai hi passa res

07/08/2019 - Jordi Corominas i Julián

La vella Vila sempre ha estat activa, festiva i animada en contraposició amb la seva veïna, assimilada per molts barcelonins amb la burgesia 'pija', on mai passa res i regna un sopor infumable. No van errats. El creixement salvatge a la fi del Vuit-cents va nodrir aquest racó de molts estiuejants a semblança d'altres nuclis aïllats on es respirava millor tot i no estar lluny del centre urbà com Vallcarca, el Carmel o Horta.

La Barcelona invisible: Can Peguera (i III)

31/07/2019 - Jordi Corominas i Julián

El misteri dels reallotjaments és una metàfora més del menyspreu a les classes baixes a la capital catalana. Els homes i dones de Can Peguera han estat persones sense presència a la Història, entre altres coses perquè gairebé ningú arrisqués unes hores de la seva existència per descobrir aquesta urbs dins de la urbs

Una Barcelona invisible: Can Peguera (I)

16/07/2019 - Jordi Corominas i Julián

Can Peguera ha quedado como una reliquia arqueológica de un pasado no tan lejano. En 2016 recibió protección patrimonial y, como en el resto de Barcelona, se censó su población, consistente en dos mil habitantes, verdaderos resistentes ninguneados hasta hace bien poco, con una tasa de pobreza de 53, la media estándar seria 100, algo por debajo del baremo de Nou Barris. El patito feo, despreciado por todos, ofrece una belleza inaudita y ojalá tenga en sus bases una resurrección.
1 2 3 8