Assoliments i reptes de la primera escola transgènere a Amèrica Llatina

L'Escola Amaranta Gómez va obrir les seves portes a Santiago de Xile l'any passat amb sis alumnes. Aquest nou curs ha començat amb 37. Són nens, nenes i adolescents trans que no es van sentir acollits pel sistema educatiu tradicional, principalment per la falta de formació sobre infància transgènere dels professionals de l'educació

Meritxell Freixas Martorell
 
 
Alumnas de la escuela Amaranta Gómez, en Santiago de Chile, la primera escuela transgénero de América Latina | M.F.M

Alumnas de la escuela Amaranta Gómez, en Santiago de Chile, la primera escuela transgénero de América Latina | M.F.M

“Manu, qui votaràs tu, Matilde o Constanza?”. Manu s’ho pensa mentre el professor formula la mateixa pregunta a cadascun dels alumnes i les alumnes de la “Junior Class”. Avui, és el seu tercer dia curs a l’Escola Amaranta Gómez, després de gairebé tres mesos de vacances d’estiu, i una de les primeres tasques és triar el president, secretari i tresorer de la classe.

Situada a la seu d’una junta de veïns del centre de Santiago, l’Escola Amaranta Gómez rep nens, nenes i adolescents trans que no es van sentir acollits pel sistema educatiu tradicional, principalment per la falta de formació sobre infància transgènere dels professionals de la educació.

Just abans de començar l’elecció dels càrrecs, els joves han debatut uns minuts sobre un tema que els afecta directament: l’agressió homòfoba contra un noi trans de 18 anys perpetrada el dia anterior per dos homes. Els agressors li van marcar un braç i el front amb una esvàstica, el van insultar i el van colpejar. “Això no ve en el currículum tradicional, però nosaltres hem de parlar de l’autocura. En això ens prenem el nostre temps perquè és molt important”, explica la directora de l’escola Evelyn Silva.

Segons dades del Moviment d’Integració i Alliberament Homosexual (Movilh), en el que va de 2019 s’han registrat 13 casos de violència física contra la diversitat sexual, un 85% més que les xifres recollides durant el mateix període en anys anteriors.

Educació emocional i transfeminista

L’espai, pioner a Xile i Amèrica Llatina, va obrir les portes fa un any, el 6 abril de 2018 amb sis estudiants. Avui té 37 i vuit més en llista d’espera. El seu alumnat es divideix en dos grups: dels 6 als 11 (educació bàsica) i dels 12 als 18 (educació mitjana): “Els chiques i els grans”, resumeix Silva. A més de l’alumnat trans, el centre acull alguns nens i nenes cisgenerisme que van ser víctimes de bullyingen altres col·legis.

Un dels pilars del projecte és el treball de les emocions: “El món trans encara està molt centrat en la genitalitat. Lxs nenxs trans no són diferents només per tenir penis o no, també perquè la seva emocionalitat és diferent, tenen una sensibilitat diferent. Això no es treballa perquè es creu que ser trans implica només un canvi de gènere, però també hi ha canvis de rol, d’emocions, de sensacions que a les criatures els comencen a passar factura a les escoles tradicionals”, explica la directora, que a més és mare d’una nena trans.

Evelyn transparenta les contradiccions i aprenentatges d’encapçalar un projecte com aquest en un món construït a partir dels rols binaris de gènere. I ho exemplifica: “Les nenes volen assolir l’estereotip femení, però no poden fer servir el rosa, perquè se suposa que ‘està malament’, perquè les joguines o els colors no tenen gènere. Mentida. Aquests joves són súper binaris, estan encasellats en això i volen establir-se en el seu gènere”.

Per això, moltes de les decisions que tenen a veure amb el funcionament de l’escola s’han anat prenent sobre la marxa: banys diferenciats per edat, no per sexe; treure la tapa de la tassa del vàter de la gent gran perquè les noies cis no es queixin que les seves companyes trans la deixen mullada; o disposar de tovalloles higièniques i copes menstruals per als nens trans.

Un altre dels principals eixos de la proposta és l’educació basada en el transfeminisme. Amb aquesta perspectiva, es treballa la no victimització i el rebuig a la violència de tota mena, i ensenyen qüestions tan fonamentals com demanar el que es vol, conèixer els propis drets i aixecar la veu davant les situacions d’injustícia. “Hi ha una lluita política i social [pels drets de les persones trans] i ho transmetem”, afirma Evelyn. De fet, el primer que es veu a l’entrar a l’escola és un mural amb les normes de l’alumnat: “Valorem les diferències”, “Treballem en equip” o “No tolerem la violència”, són algunes d’elles.

Autogestió i voluntariat

L’Escola Amaranta Gómez funciona de dimarts a divendres de 9 del matí a tres de la tarda. No dóna deures per a casa i ofereix el currículum tradicional complementat amb diferents tallers que fomenten el contacte amb l’altre, com ioga, biodansa, teatre, música, arts i tecnologia.

Segueix el model de pedagogia Waldorf, que potencia la creativitat, les relacions personals i l’empatia, entre d’altres; i compta amb psicopedagogs, psicòlegs i treballadors socials que complementen l’activitat educativa amb l’acompanyament psicosocial.

El projecte, impulsat per la Fundació Selenna, és totalment autogestionat i no compta amb el reconeixement del Ministeri d’Educació (Mineduc), encara que la cartera hagi mostrat interès per la iniciativa. 13 professors voluntaris, alguns d’ells estudiants d’últim any en pràctiques, s’encarreguen d’impartir les classes i orientar l’alumnat. Els preparen per als exàmens oficials exigits pel Mineduc per acreditar la formació reglada: “Hi ha un exitisme fora que cal complir”, argumenta Evelyn.

Nicolás Cádiz té 23 anys, està estudiant el seu últim any de Pedagogia en anglès a la universitat i és professor tutor d’un dels grups. Va decidir realitzar les seves pràctiques professionals a l’escola perquè significava per a ell un major desafiament pedagògic. “El fet de tenir tot l’ensenyament bàsic en una mateixa aula representa un gran repte per a mi”. El jove destaca que els seus alumnes són acceptats pel sistema educatiu xilè, “però se’ls reprimeix molt i no els deixa ser com són”.

Una de les urgències del projecte és trobar la fórmula per garantir la seva sostenibilitat. Avui cada família fa una aportació mensual de 10.000 pesos (uns 13 euros) i la resta es finança amb subvencions de fundacions i ONG. Per Evelyn, aquest és un dels grans inconvenients i apunta a la comunitat LGBTI: “No dóna suport a aquest projecte”, critica. Segons ella, algunes organitzacions de la diversitat sexual consideren que els nens trans poden anar a un col·legi qualsevol. No obstant això, ella ho té clar: “Si en una comunitat de 800 alumnes ets l’únic nen o nena trans, aquests temes no s’aborden ni es posen com a exemple”.

Des de l’experiència personal

Amaranta Gómez és una activista mexicana que es defineix com muxhe, un concepte que ve de la cultura dels indígenes zapoteques i que es refereix a persones que tenen una identitat construïda des del femení, tot i haver estat assignats a un sexe masculí. Va visitar Xile el març de 2018 i va aprofitar l’ocasió per reivindicar el dret a viure una infantesa d’acord amb la pròpia identitat. En el seu honor, l’escola va prendre el seu nom per convertir-la en un referent. Volien mostrar els alumnes que una persona trans pot educar-se i arribar a la universitat, com ho va fer Amaranta.

La història de l’Escola Amaranta Gómez no podria explicar-se sense l’experiència personal de la seva directora. Evelyn Silva treballava com a professora d’anglès i directora acadèmica d’una escola d’idiomes quan el 2013 es va adonar que alguna cosa no quadrava amb la identitat de gènere del menor dels seus quatre fills. “Cada nit em preguntava: “mare, quan em llevaré dona?”, recorda.

Evelyn va buscar ajuda en una associació que defensa els drets de les persones trans, gràcies a la qual va començar el trànsit de la seva filla. Després de passar dos anys com a voluntària amb ells, el 2017 va crear la seva pròpia organització: la Fundació Selenna, enfocada a donar suport a les mares i pares de nens trans. Fins allà va arribar Ximena Maturana buscant suport. Avui és coordinadora de l’Escola i treballa colze a colze amb Evelyn. Les dues van abandonar les seves ocupacions per dedicar-se en cos i ànima a l’activisme. Evelyn ha construït un lloc des del qual aportar el seu propi granet de sorra: “Em vaig adonar que havia de fer que el món fos més amable per a la meva filla i això és un treball a temps complet”, conclou.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*