Assetjament racista a les aules

Camila és una menor que ha patit assetjament per racisme des de fa molt. Després denunciar-ho, posar en marxa un protocol que es va tancar en fals i haver de canviar de centre educatiu, la seva mare, Petra, explica com és el cas arriba als tribunals a Madrid

Petra Ferreyra
 
 
Bullying. Pointing fingers. Haters. Racism and sexism. Crowd. Sad character hugging his knees. Aggression. Modern society. Flat editable vector illustration, clip art

Bullying. Pointing fingers. Haters. Racism and sexism. Crowd. Sad character hugging his knees. Aggression. Modern society. Flat editable vector illustration, clip art

Camila va ser víctima d’assetjament escolar amb 10 anys. Des dels 3 anys portem suportant insults i desqualificacions racistes a l’escola, als parcs… Pel sol fet que la seva pell sigui més fosca i menys acceptada perquè així ho marquen els estereotips establerts per la societat. Portem anys intentant empoderar-la, fer-la forta, que tingui autoacceptació de les seves arrels afrodescendents.

Després d’anys d’assetjament, protocols mal executats, negligències per part de professorat, monitors, seqüeles psicològiques…, vam prendre la determinació d’interposar una demanda perquè s’assumeixin les responsabilitats necessàries en el cas de la nostra filla.

Hem decidit emprendre aquest camí -que no ha estat gens fàcil, ni econòmicament, ni per temps, ni per exposició- perquè a Espanya i al món sencer es realitzi un canvi que és urgent i extremadament necessari. No podem ni devem, com a societat, seguir apartant la vista a un costat, sense importar el patiment del nen a qui diàriament piquen seus companys davant el beneplàcit de directives i professorat, paternalizant la situació i culpabilitzant el nen afrodescendent, xinès, gitano, etc… per ser massa sensible davant els insults racistes dels seus companys.

No són coses de nens

Quan vam decidir demanar a la Comunitat de Madrid, ens van advertir sobre els perills de fer-ho, i així ha estat. Ens hem vist jutjats per suposats professionals que han de protegir la família i els menors, han arribat a posar en dubte la nostra capacitat de criança, culpabilitzant i assenyalant la nostra filla, fins i tot, titllant-la d’hipersensible i mentidera.

Hem estat víctimes de racisme institucional al més cruel dels seus estadis.

És urgent que els poders polítics comencin a legislar pel que fa a víctimes de racisme institucional, que es modifiquin les normatives educatives espanyoles, els protocols de prevenció d’assetjament escolar. Que s’inclogui el Racisme. És una paraula que fa mal, fa mal, però cal parlar-ne i fer visible el que els nostres fills passen a causa d’això diàriament.
Exigim que s’imparteixi formació als professionals de l’educació pel que fa a l’etnologia, prevenció de racisme i assetjament escolar. El temps és avui. No podem permetre que hi hagi més víctimes, més nens ferits o suïcidis.

Avui no és el judici de Camila només. És el judici de tots, de totes les víctimes que han suportat el pes sobre les seves petites espatlles i en silenci de l’assetjament escolar i del racisme.

Exigim una sentència justa i exemplar, i sembrar precedents per a un canvi social i polític. Pels nostres fills, #suspensoalRACISMO.

Petra Ferreyra
Sobre Petra Ferreyra

Petra Ferreyra és mare de Camila Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*