Asil i resistències: Un documental mostra les dificultats del col·lectiu LGTBI al Marroc per poder viure i estimar lliurement

El documental 'Fugir per estimar i ser', dels periodistes Victòria Oliveres, Sònia Calvó i Victor Yustres, denuncia la criminalització que viuen les persones LGTBI a Marroc. L'estrena, al Centre LGTBI de Barcelona, va desbordar la sala i va tenir molt bona acollida per part del públic.

Redacció
 
 
 
Presentació del documental

Presentació del documental "Fugir per estimar i ser" al Centre LGTBI de Barcelona

“Vaig saber que era gai quan tenia 11 o 12 anys, pensava que jo era l’únic a qui li passava això, em vaig deprimir i escoltava conferències sobre la religió i resava amb la idea que m’aixecaria l’endemà sense ser gai”. Qui parla és l’Aaron, un jove de 21 anys de Meknès, al Marroc. “Vaig entendre que no podia canviar-ho, així que havia de conviure-hi i acceptar-ho”, explica el jove. Ell és un dels molts testimonis que es mostren al documental ‘Fugir per estimar i ser: Asil i resistències LGBTI del Marroc a Barcelona’, presentat aquest dimecres al Centre LGTBI de Barcelona. L’estrena ha desbordat la capacitat del centre, que ha hagut d’habilitar una segona sala per a la projecció.

Víctor Yustres, periodista i codirector del documental juntament amb Victòria Oliveres i Sònia Calvó, ha explicat que – desplaçant-se a Marroc – han pogut veure com les persones homosexuals “viuen amb un estigma social molt gran i amb una violència transversal, des de la família, els veïns, l’escola, les institucions, la policia i els mitjans de comunicació”. De fet, el Marroc és un dels 70 països del món que, encara avui, criminalitza l’homosexualitat. L’article 489 del Codi Penal marroquí castiga amb penes de presó d’entre sis mesos i tres anys i multes d’entre 120 i 1200 dírhams (entre 30 i 300 euros aproximadament).

Davant d’aquesta situació, moltes persones opten per demanar asil a Espanya. Moltes ho fan creuant a Ceuta o a Melilla. Altres, però, opten per resistir i crear xarxes i aliances per combatre aquesta homofòbia. És el cas de l’activista d’Akaliyat, Oussama Borouja, que va participar en la presentació a través de videoconferència. Opina que “cal conscienciar i conscienciar a la societat”, a més de crear noves lleis que defensin les persones homosexuals.

Per les persones que decideixen migrar, la situació tampoc millora massa. El sistema d’asil espanyol és “un sistema ple d’obstacles” que han d’anar superant a poc a poc les persones sol·licitants d’asil, denuncia Yustres. Actualment, Espanya denega tres de cada quatre sol·licituds d’asil. La cap del servei jurídic de CCAR-CEAR, Anna Figueres, explica la manca de concordança en el sistema d’asil a la branca jurídica i la branca social d’acollida, que “moltes vegades no van de la mà”. Ho exemplifica explicant que “podem trobar gent que està buscant feina però que no té permís per fer-ho”.

A Barcelona, l’associació ACATHI defensa els drets de les persones que migren i demanen asil per motius LGTBI una vegada es troben a la ciutat i els assessora. Fan una tasca conjunta, a vegades, amb l’Ajuntament de Barcelona i el programa Nausica. “Hem vist com les persones LGTBI migrants i refugiades, quan arriben a Barcelona, també troben amb atacs de tipus xenòfob o homòfob”, denuncia Rodrigo Aradena, president d’ACATHI. Davant d’això, Araneda aposta per arribar a les persones contràries a la migració a través del coneixement.

El documental ‘Fugir per estimar i ser’, és un projecte de la Directa amb la col·laboració de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR i el Servei Civil Internacional i ha estat finançat per les beques DevReporter de LaFede.cat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*