Arcadi Oliveres rep la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona

L'economista i activista Arcadi Oliveres ha rebut el reconeixement a la seva trajectòria en favor de la pau i la justícia social de la mà d'Ada Colau, en un dels darrers actes del mandat dels comuns al consistori.

Victòria Oliveres
 
 
 
Arcadi Oliveres rep la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la mà d'Ada Colau | Foto: Ajuntament de Barcelona

Arcadi Oliveres rep la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la mà d'Ada Colau | Foto: Ajuntament de Barcelona

“Arcadi Oliveres és el profeta desarmat que sacseja les nostres consciències”. Amb aquestes paraules de l’enyorat Joan Barril, el delegat episcopal de Justícia i Pau, Josep Maria Fisa, glossava ahir a la tarda l’activista pacifista en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic que li ha entregat l’Ajuntament de Barcelona.

El ple municipal va aprovar el reconeixement d’Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) el 22 de febrer passat, amb els vots en contra de Ciutadans i PP i l’abstenció de la CUP – que prefereix que els reconeixements siguin al carrer -, “per la seva incansable trajectòria en favor de la pau i del desarmament, pel seu impuls entusiasta a nombroses iniciatives en favor dels drets humans i la justícia social i pel seu ferm compromís amb el progrés de la dignitat humana, des d’un discurs combatiu i coherent amb valors universals”.

En el que ha estat un dels darrers actes d’un “mandat complex”, Ada Colau ha reivindicat Oliveres com a “referent de la ciutat que volem ser”. L’actual alcaldessa en funcions ha volgut agrair la influència personal de l’economista crític i pedagògic, “sempre disposat a anar allà on algú tenia ganes d’aprendre”, en moltes generacions d’activistes de la ciutat i ha recordat que els seus ensenyaments “semblaven utòpics i ara són hegemonia”, com la defensa de les minories i dels sistemes alternatius.

Gala Pin ha afegit que “sempre amb humilitat, l’Arcadi mai no ha oblidat de quin bàndol està”. La regidora en funcions feia referència explícita al suport que Oliveres va donar des del primer dia als activistes que van rodejar el Parlament de Catalunya el 2011, condemnats a presó pel Tribunal Suprem, i que, ara com ara, continuen esperant que el govern espanyol resolgui la seva petició d’indult.

A l’Arcadi també li ha arribat des d’una de les sales d’aquest tribunal l’agraïment i afecte dels presos polítics Jordi Cuixart i Raül Romeva, a qui ell mateix ha volgut reivindicar – juntament amb la resta de presos i exiliats – quan ha tingut la paraula per agrair el reconeixement del consistori.

Arcadi Oliveres agraeix la Medalla d’Or al Mèrit Cívic | Foto: Ajuntament de Barcelona

Oliveres ha aprofitat l’ocasió per donar les gràcies per tot el que la ciutat li ha ensenyat, sobretot pel que fa al civisme, motiu pel qual ha estat homenatjat. Ha recordat tot el que va des de la primera vaga que va viure, la de tramvies quan només tenia 6 anys, fins a la defensa dels col·legis electorals l’1 d’octubre. “El referèndum va ser de la gent”, ha afegit.

El repàs que tant ell com els qui l’han glossat i agraït han fet de la seva llarga trajectòria de desobediència civil i cristianisme de base ha passat per infinitat de mobilitzacions i reivindicacions en les quals ha estat vinculat. Les primeres marxes pacifistes amb joves europeus, la fundació de l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample – prohibida per ser de l'”esquerra”, com ell mateix ha recordat –, la multitudinària manifestació contra la guerra de l’Iraq, la lluita per una renda garantida ciutadana, la campanya del 0,7% per la cooperació al desenvolupament, el 15M a la plaça de Catalunya…

Oliveres ha volgut acabar passant pels seus llocs preferits de la ciutat que l’homenatja: La rambla del Raval, la plaça Sant Felip Neri i els jardins del Monestir de Pedralbes. Uns racons que voldria d’una ciutat “en la que els ocupes no són rebutjats, els MENA es consideren ciutadans de ple dret, els manters són entesos com a petits comerciants i on les persones se situen sempre per damunt dels interessos”.

“L’Arcadi ens ha acompanyat en totes les grans mogudes i mobilitzacions”, ha dit l’exvicepresidenta de Justícia i Pau de Catalunya i Espanya, Tica Font, també encarregada de la seva glossa. I amb un immens agraïment per haver viscut “una vida que per a molts seria esgotadora” li ha afirmat: “sense tu, molts de nosaltres no seríem els mateixos”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*