“Aquesta repressió policial ja l’havíem viscuda, però tenim la memòria curta, la diferència és que ara és generalitzada”

Eva Pous és advocada del col·lectiu Alerta Solidària, que porta la defensa de diversos dels detinguts durant la revolta que s'ha donat en resposta a la sentència del Procés. Parlem amb ella sobre les actuacions policials dels darrers dies i sobre la criminalització de la protesta

Sandra Vicente
 
 
 
Eva Pous, al centre

Eva Pous, al centre

La resposta a la sentència del Procés ha estat un esclat als carrers sense precedents a Catalunya. Més d’una setmana de mobilitzacions, concentracions i aldarulls a diverses ciutats. Aquesta revolta popular, segons Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, no és excepcional. Catalunya ha respost de manera similar a moltes altres vulneracions, “el que és excepcional és el context”, afirma.

Són diverses les denuncies per brutalitat policial dels darrers dies: des d’atropellaments, fins a ús presumptament irregular de les bales de foam i goma. Mentre el Govern afirma que els Mossos i la Policia Nacional han obrat amb “proporcionalitat” i apunta a que investigarà possibles males pràxis, Pous sentencia que no hi ha “voluntat política de demanar responsabilitats”. El resultat són, si parlem només de xifres, vora 30 persones empresonades, gairebé 200 detingudes i centenars de ferits.

Parlem amb Eva Pous quan la segona setmana de mobilitzacions està a punt d’acabar i quan es compleix un mes de la detenció de 9 membres dels CDR acusats de terrorisme, el 23 de setembre.

Ara que fa un mes de les detencions del 23 de setembre i s’ha aixecat el secret de sumari, com veieu la situació?

S’ha aixecat el secret, però encara no hem tingut accés a la causa, perquè l’Audiència Nacional no deixa fer fotocòpies. Per tant, encara que formalment no hi hagi secret, a la pràctica és com si encara n’hi hagués. Fins que no se’ns traslladi la causa no podrem fer cap tipus de valoració. El que sí podem constatar és que tenim les mateixes dificultats per exercir la defensa.

I el que també es constata és que el 23-S va ser una operació dissenyada amb una doble intencionalitat: intentar frenar les mobilitzacions al carrer a les portes d’una sentència que ja sabíem que seria infame, perquè els dies anteriors ja es parlava des de l’Estat espanyol que calia enviar més policies a Catalunya, per tant, ja se sabia que seria condemnatòria. I també pretenia criminalitzar el moviment independentista.

Aquesta criminalització es constata ara que ens arriba que realment no hi havia explosius?

Això encara és només una cantarella: una filtració. Nosaltres n’estem convençudes que no n’hi havia perquè ja ho estàvem abans. Les filtracions d’ara són de la mateixa font que llavors parlava d’explosius i que al cap d’unes hores canviava de relat. Fins que no tinguem accés a la causa tampoc donarem credibilitat a les filtracions. Encara que s’hagi aixecat el secret, les afectacions d’aquestes filtracions, quan surten a la premsa, vulneren la llei d’enjudiciament criminal. Des d’un punt de vista merament jurídic, esborren la presumpció d’innocència, però alhora el que fan és donar veu a un punt de vista únic que criminalitza l’independentisme.

També hi va haver filtracions quan, dies abans de la sentència, es va saber que es condemnaria per sedició i no per rebel·lió. I, inclús, el mateix dia de la sentència, els mitjans van tenir accés a les penes abans que els advocats.

Amb la filtració de la sentència potser hi havia una altra finalitat: dosificar la informació per intentar que hi hagués una reacció menor. Portem dos anys amb la cantarella que hi hauria condemnes de més de vint anys de presó per rebel·lió i, potser, s’esperava que parlant de sedició dies abans que es fes pública la sentència hi hauria menys indignació. Les filtracions desdibuixen la realitat i intenten establir un relat.

Però no va funcionar, perquè la resposta que hi ha hagut hagués sigut la mateixa independentment dels anys de condemna.

Arran de les protestes està havent-hi moltes detencions policials, com valoreu aquestes identificacions i detencions, moltes denunciades com a arbitràries?

Primer, hem d’esclarir el concepte de violència. És un concepte que s’ha anat desdibuixant els últims anys, i no em limito a parlar del Procés, sinó de vagues generals, per exemple. Aquest concepte ha servit per condemnar els Jordis, amb una violència incitada o violència ambiental, conceptes que no existeixen però que van molt associats a una postura política, més que legal.

Entrar en el relat de la violència és perillós, perquè sempre beneficia aquell qui pretén reprimir. Si objectivem la violència d’aquests dies, amb xifres, veiem que amb una setmana de manifestacions massives a les que la gent ha reclamat els seus drets, la llibertat dels presos i la independència hi ha hagut vora 200 persones detingudes. Al maig del 2012, a la vaga general, amb Felip Puig al capdavant, els Mossos van detenir 150 persones en un sol dia.

Tenim la memòria molt curta i ens toca recuperar el discurs per neutralitzar el discurs repressor. Hi ha hagut moltes detencions, però també moltes més mobilitzacions: el relat de l’excepcionalitat respon més al motiu rere les concentracions. Mai no havíem tingut la meitat d’un Govern a la presó i l’altra a l’exili. Dins aquesta excepcionalitat hi ha una manifestació sostinguda en el temps, però sense cap salt qualitatiu respecte altres moments.

Hi ha hagut una resposta a l’alçada del moment, però la combativitat no ha estat diferent a la d’altres situacions, amb la repressió corresponent. El discurs d’excepcionalitat que s’ha fet servir per enviar 30 persones a la presó no s’aguanta. No hi ha res més que persones mobilitzant-se en contra d’una situació injusta.

Miquel Buch assegura que s’està actuant amb “proporcionalitat”, què n’opineu del dispositiu policial?

Diuen que s’ha actuat professionalment, com sempre. El problema és el com sempre. Aquests abusos no són nous, ja els havíem vist, però els havia vist un sector de la població molt reduït, aquell que formava part de moviments socials independentistes, anarquistes, anticapitalistes…i ara ho veiem de manera generalitzada.

Aquestes pràctiques irregulars ens demostren que cal un control real dels protocols. Davant les imatges que totes hem vist, Interior no ha fet res, més enllà de tancar files al voltant dels Mossos d’Esquadra per dir que tot ha estat exemplar. No hi ha una voluntat política d’acabar amb els abusos policials i encara menys una crítica interna per adoptar mesures i obrir expedients disciplinaris o diligències penals, perquè hem vist accions que podrien ser constitutives de delicte. No està passant com tampoc no es demanen responsabilitats a la Policia Nacional.

De fet ens vam assabentar per la premsa que havia estat el mateix departament d’Interior qui va demanar que s’enviessin més agents de la Policia Nacional i no se’ls va posar restriccions. Era Buch qui coordinava el dispositiu i hagués pogut posar límits amb una resolució del Parlament a la mà amb la que podria haver dit que no s’usessin bales de goma.

Els darrers dies sembla que l’estratègia policial està canviant i hi ha menys confrontació

Pot ser una resposta al desbordament policial, però si és una resposta, arriba tard. Arriba després que dues persones perdessin part dels testicles i quatre perdessin un ull. Arriba després de centenars de persones ateses a urgències -í, sumant les que no han anat a urgències, segurament podríem parlar de vora un miler de ferits. Des del primer moment es va dir que si no hi havia policia no hi havia incidents. Si és una resposta, felicitats, però arriba tard i no treu el Govern de la seva obligació de depurar totes i cadascuna de les responsabilitats polítiques, penals i administratives en què hagin pogut incórrer els agents. Inclús aquells que no formin part del teu cos, però han actuat en un dispositiu policial que has coordinat.

Comencem a veure ara la judicialització d’aquestes protestes: la gent darrera del Tsunami Democràtic està sent investigada per terrorisme. La portaveu del Govern justificava les càrregues policials a l’aeroport per a que els manifestants no incorreguessin en delictes de sedició…

Ja fa molt de tems que estem en aquesta situació. Ens podem centrar només en el Procés i parlarem d’un procés de dos anys de presó preventiva. També vam veure el cas de la Tamara i l’Adri, que havien anat a l’Audiència Nacional acusats d’actes terroristes i quan l’Adri decideix anar-se’n a Bèlgica, l’Audiència decideix que aquella causa que havia estat oberta sis mesos ja no era de terrorisme sinó per desordre públic. El 23-S vam tenir 9 persones acusades de terrorisme sense actes terroristes ni organització. I podem tirar encara més enrere amb els casos Piñata, Pandora o Dixan.

L’acusació per terrorisme ja fa anys que és usada per l’Estat espanyol. I sempre és usada en un sentit molt clar: contra l’independentisme i les esquerres. I si van junts, encara més. La finalitat de l’independentisme és acabar amb un marc constitucional concret i, si això molesta, tothom podria acabar sent terrorista si és independentista. Recordem que el PP, amb el suport del PSOE, va fer una modificació molt gran del concepte terrorisme al Codi Penal (que el PSOE va dir que derogaria) segons el qual, inclús l’avortament podria ser constitutiu de terrorisme. Hem de veure quin encaix té això en el marc europeu, però arribar a Europa significaria que ja anem tard.

S’ha parlat de com la condemna per sedició obriria les portes a una repressió dels moviments socials. Com es podria fer front a aquesta jurisprudència?

Igual que com a qualsevol repressió. La llei, el Codi Penal, han estat pensats per casitgar aquells que no formen part de les elits. Quina pena té el blanqueig de capitals? I robar una barra de pa, encara que aquesta costi 80 cèntims?

Quan a Girona es va fer la campanya de crema de corones, es va detenir a dues companyes per cremar la foto del rei emèrit. I se’n van seguir cremant als carrers. Al final el fiscal va decretar que cremar fotos del rei no era delicte. Com es pot fer front a la repressió? No responent als objectius que busca qui reprimeix. Hem de continuar sortint al carrer, inclús davant l’amenaça de convertir-nos en terroristes, o l’etiqueta que vulguin posar-nos, per demostrar que ens manifestem contra aquesta aplicació del dret.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*