Amors en temps de Tinder: altres formes de flirteig, mateix patró de gènere

Les apps de contactes s'han convertit en una via cada vegada més transitada per trobar persones amb qui mantenir relacions sexuals i sexoafectives. Si bé la capacitat de facilitar coneixences fora del cercle social i el seu gran abast duu a considerar-les una "revolució", veus expertes adverteixen que mantenen "les pautes de dominació masculina" tradicionals. Transformar-les per tal d'afavorir relacions igualitàries no entra en els objectius de cap de les apps més conegudes per lligar.

Meritxell Rigol
 
 
 
S'estima que una de cada quatre parelles formades després del 2005 s'ha iniciat per una trobada a la xarxa, ja sigui per l'ús d'apps de contactes o per retrobaments a través de xarxes socials / Sandra Vicente

S'estima que una de cada quatre parelles formades després del 2005 s'ha iniciat per una trobada a la xarxa, ja sigui per l'ús d'apps de contactes o per retrobaments a través de xarxes socials / Sandra Vicente

Si “cactus” és la paraula amb què li enceta la conversa, el candidat passa el primer filtre. Si no segueix aquesta instrucció, indicada de manera clara al seu perfil, la Nina no li dedicarà ni una paraula. És una mesura que ha introduït per evitar-se el temps d’escriure’s amb nois que la contacten sense ni tan sols llegir-se les quatre línies amb què es presenta. Tot un esforç de sintetitzar qui és dirigit a atraure gent afí activa a la mateixa app per lligar. “És ridícul veure a quants els ha sobtat saber que em moc per àmbits d’esquerres i feministes, quan és el primer que pots llegir a la meva descripció!”, comenta, amb un pessic d’indignació.

Després d’anys de relació estable, en separar-se, la Nina va optar per explorar què podia sorgir a través de les apps de contactes, una porta que, en la darrera dècada, han obert més i més persones, amb la motivació d’establir noves relacions sexuals i sexoafectives. “A dia d’avui, tothom contempla la possibilitat de contactar amb altres persones a distància mitjançant aquestes apps, que destaquen, a més de pel gran abast, pel fet de donar confiança a gent molt diferent”, assegura Ana María González Ramos, sociòloga investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, especialitzada en tecnologies i relacions de gènere.

En Xavi es negava a entrar en cap d’aquestes apps, però un amic va decidir per ell. Mentre es dutxava, li va agafar el mòbil i li va descarregar una de les més conegudes, Tinder. Segons l’empresa, més d’un milió de cites arreu del món tenen lloc en conèixer-se a través d’aquesta app. “Expectatives no en tenia cap, però, en tenir-la al mòbil, vaig pensar ‘a veure què m’hi trobo’. I vaig veure que per a ligoteo funcionava”, comenta, quatre anys després. En Xavi tenia una feina que li deixava molt poc temps lliure i, amb els caps de setmana ocupats, l’app li va resultar útil per quedar amb algunes noies. “És una app que funciona, d’entrada, per atracció física. Tampoc hi ha gaire diferència amb quatre somriures enmig d’una discoteca, però hi ha la possibilitat d’aplicar més filtre. Sempre he quedat amb persones amb qui hi he pogut tenir una conversa interessant”, destaca.

S’estima que una de cada quatre parelles formades després del 2005 s’ha iniciat per una trobada a la xarxa, ja sigui per l’ús d’apps de contactes o per retrobaments a través de xarxes socials com Facebook, segons recull González Ramos. Tant per la “normalització” del seu ús en franges d’edat i perfils poblacionals diversos com, sobretot, pel fet de facilitar el “mestissatge” − que persones de cercles socials diferents tinguin “l’oportunitat de conèixer-se i veure amb qui tenen afinitat”−, la sociòloga de la UOC considera que les apps de contactes han donat lloc a una “revolució” en les relacions. Una revolució que, tanmateix, no ha transformat els rols de gènere. “Materialment i simbòlicament, segueixen pautes de dominació masculina”, adverteix González Ramos.

“És un suport que permet exercir relacions de poder patriarcals perquè, senzillament, és un espai més de relació social; un espai en què les relacions són actuades i reproduïdes”, n’explica Priscila Astudillo, psicòloga social especialitzada en gènere. En el cas concret de les xarxes socials, a més, remarca que són un espai de control, en què “queden les evidències de relacions que poden generar molèstia en la parella, justificada pel mite de l’amor romàntic, principalment per la possessivitat i l’exclusivitat, tant de nois cap a noies com de noies cap a nois”, afegeix.

Si bé el grau d’ús de les apps de contactes per part d’homes i dones és similar, el comportament és diferent. Segons Morbifriends, els homes solen visitar els perfils d’altres usuaris o usuàries el triple del que ho fan les dones i es mostren un 40% més disposats a iniciar un primer contacte després de visitar un perfil. “Per als homes, l’acumulació d’experiències sexuals amb dones com a trofeu és clara, i això es tradueix en capital sexual per a ells, que els fa tenir una posició més elevada dins del mercat sexual. En les dones, en canvi, hi ha l’estigma de ser una sortida per tenir relacions sexuals amb diverses persones. Està mal vist encara”, destaca Nagore García, psicòloga social especialitzada en estudis de gènere.

L’amor romàntic: el mite, també, en virtual

Per primera vegada, la Nina no busca una relació guiada per la idea d'”estar junts per sempre”. L’objectiu d’haver-se obert un perfil a AdoptaUnTío –la darrera app de contactes que ha provat–, ben clar: conèixer gent nova i gaudir d’experiències “sense haver de lligar-se a una persona”. Tanmateix, les seves expectatives no són les predominants entre les dones actives a les apps per lligar.

Segons dades de Meetic, vuit de cada deu dones solteres de l’Estat espanyol afirmen creure en “l’amor vertader” i un 70% confia a trobar-lo en aplicacions on-line. Més de la meitat (56%) busca una relació a llarg termini. Només una de cada deu afirma que una relació “seriosa” no està en els seus plans. De fet, la presència normalitzada de les dones a les apps per lligar, en general, lliure de sanció social pel fet de ser-hi, s’explica perquè la percepció predominant és que l’aspiració principal de les dones no és aconseguir trobades sexuals, sinó establir relacions en el pla afectiu.

“La majoria de dones tenen la idea que les apps de contactes serveixen per trobar una parella, que les trobades ocasionals són un primer pas per a relacions més estables. Mentre que, entre els homes, predomina la idea de servir per tenir una relació esporàdica o més de contingut sexual”, observa González Ramos.

Segons l’experiència de la Nina, a les apps de contactes és habitual convertir-se en “blanc de missatges sexuals explícits” no acordats ni desitjats. “La posició de semi-privacitat que dóna una pantalla de telèfon o d’ordinador dispara la possibilitat de tractar-nos com a objectes. A la majoria d’apps, però, davant d’aquests comportaments, és tan fàcil tallar-ho com bloquejar al tio de torn i seguir amb la teva vida”, explica.

Davant de situacions comunes que Astudillo descriu com a “noi en el rol de conquistador” i “noia en el rol passiu-aclaparat”, remarca la facilitat d’aconseguir un “alleujament”. “L’arquitectura d’aquestes eines permet qüestionar certes formes de control i usar mecanismes que permeten subvertir, en certa manera, les relacions: pots manejar coses que no pots manejar en altres situacions, com el bloqueig. En altres interaccions amb homes no pots aplicar-ho, sinó que, per a les dones, bloquejar exigeix renúncies com no tornar a alguns llocs”, destaca.

Més d’una vegada i de dues, la Nina ha rebut un tracte que, reconeix, podria haver-la dut a desinstal·lar de cop l’app. També és cert, insisteix, que hi ha conegut persones que considera que valen la pena. Motiu suficient per mantenir-s’hi. “No crec que sigui més obscur el món d’internet que el món real, però, amagats rere una pantalla, ens sentim més segurs d’explorar, per al que és bo i per al que és dolent”, valora.

Les expertes consultades coincideixen que les apps de contactes tenen el potencial de ser una eina per promoure relacions igualitàries. Un objectiu que, apunten, no entra per ara en la seva activitat, guiada, segons critiquen, per una lògica estrictament empresarial. “Aquestes eines poden afavorir que les dones tinguin un paper més o menys vinculat al model de l’amor romàntic i poden publicitar que hi trobaràs sexe o bé que hi trobaràs cura i relacions igualitàries. Està a la nostra mà llançar-hi uns o altres missatges i establir paràmetres de respecte mutu des del principi”, reivindica González Ramos, tot remarcant la inexistència de mirada feminista en cap de les apps de contactes.

“Hi ha apps en què són les dones les que han de prendre la decisió de voler conèixer l’home, quan, tradicionalment, han tingut un paper més passiu. Però això no és més alliberador. Simplement respon a un criteri de màrqueting, que considera que en aquell moment és més efectiu, trencador o distintiu fer això”, lamenta la sociòloga.

Per tal que la revolució de les apps de contactes sigui una revolució amb mirada feminista, el repte que detecta és crear eines “més diverses” i centrades a promoure “la cura d’unes persones a altres”: “aquesta és la base de l’amor”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*