Amnistia Internacional denuncia la “força excessiva” de la policia de l’1-O en el seu informe anual sobre drets humans

En l'anàlisi d'Espanya, també destaquen que es va reubicar a un nombre de sol·licitants d'asil menor al promès, que continuen els desallotjaments forçosos i el tancament d'investigacions sobre crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme

Sònia Calvó
 
 
 
Cargues policials a l'Eixample de Barcelona. Els agents han utilitzat porres i pilotes de goma per obrir-se pas entre els manifestants que protestaven al sortir del col·legi electoral Ramon Llull / ROBERT BONET

Cargues policials a l'Eixample de Barcelona. Els agents han utilitzat porres i pilotes de goma per obrir-se pas entre els manifestants que protestaven al sortir del col·legi electoral Ramon Llull / ROBERT BONET

“Els funcionaris encarregats de fer complir la llei van utilitzar força excessiva contra manifestants que van oposar resistència pacífica a l’operació policial” durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Aquesta és una de les conclusions que presenta l’informe anual d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans el 2017 i que analitza 159 països i territoris. Plasmen que la policia va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma i va ferir de gravetat a una persona, que va perdre la visió d’un ull.

Una de les principals preocupacions que presenta l’informe, en referència a Espanya, és que es va “restringir desproporcionadament” el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica de “persones que donaven suport a la independència catalana”. Des d’Amnistia recorden que a Madrid i Vitòria, els tribunals van prohibir dues reunions públiques de suport al referèndum i l’Ajuntament de Castelldefels va dictar una prohibició general de l’ús dels espais públics per a l’organització a favor o en contra del referèndum.

L’informe fa referència també a l’ordre de l’Audiència Nacional que va dictar presó provisional per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents en aquell moment d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, respectivament, una mesura que titllen d'”excessiva i desproporcionada”. Tots dos van ser detinguts i acusats de sedició, delicte definit “de manera molt general”, en relació amb protestes que organitzades a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre. Al novembre aquesta entitat va considerar que els Jordis no eren “presos de consciència” però va demanar que es retiressin les acusacions de sedició i rebel·lió. L’informe no fa referència a Oriol Junqueras ni a Joaquim Forn. Segons explica en declaracions a Catalunya Plural el portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, és perquè entenen que “se’ls ha imposat aquesta mesura fent referència a requisits previstos en la legislació” i perquè no han tingut accés a l’expedient judicial complet. No obstant això, asseguren estar fent seguiment del cas i es mostren “preocupats” per alguns aspectes del cas.

Durant el 2017, desenes de persones van ser processades per “enaltiment del terrorisme” i “humiliació a les víctimes” a les xarxes socials. Una d’elles va ser Cassandra Vera per la publicació a Twitter d’acudits de Carrero Blanco. Finalment la tuitera no va ingressar a la presó. Amnistia recorda que en molts casos, les autoritats van presentar càrrecs contra persones “que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les formes d’expressió permissibles acord amb el dret internacional dels drets humans”. Vint persones van ser declarades culpables l’any passat.

Espanya només va reubicar a 1.328 refugiats, dels 15.888 promesos

Espanya va incomplir el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d’asil, tal com havia promès en aplicació del programa de reubicació d’emergència de la UE, segons Amnistia Internacional. L’entitat afirma que durant el 2017 van ser reubicades únicament 1.328 persones, 592 de les quals de nacionalitat siriana.

De les més de 25.000 sol·licituds d’asil que es van presentar, en molts casos “seguien rebent amb retard la decisió sobre la seva sol·licitud”. Això va provocar que el termini durant el qual aquestes persones tenien dret a rebre suport del govern mentre esperaven la resposta a la seva sol·licitud expirés “molt abans que s’hagués pres la decisió”. Segons xifres de l’agència Frontex, dedicada a la gestió de les fronteres, fins setembre hi va haver 21.663 entrades irregulars per la ruta de la Mediterrània occidental, més del doble que en el mateix període de 2016.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que les conegudes com a devolucions en calent, –el retorn immediat al Marroc de persones migrants que intenten accedir a territori espanyol–, són il·legals i violen el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Violència de gènere, dret a l’habitatge i impunitat, els altres punts calents de l’informe

L’informe presentat per Amnistia també recull que 48 dones i 8 menors d’edat “van perdre la vida a mans de les seves parelles o ex-parelles” a Espanya, segons xifres del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Pel que fa al dret a l’habitatge, milers de persones van patir “desallotjaments forçosos sense garanties judicials adequades ni provisió d’allotjament alternatiu” per l’Estat espanyol. Segons les xifres facilitades per Amnistia, hi va haver 26.767 desallotjaments per impagament de lloguer i 16.992 per execució hipotecària. Tot i la demanda creixent d’habitatge social assequible, la despesa pública en habitatge va continuar disminuint, un fet que va efectar “especialment a les mares solteres i a les supervivents de la violència de gènere”.

Amnistia Internacional també denuncia que les autoritats espanyoles “van continuar tancant investigacions sobre crims de dret internacional” comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, argumentant que “no era possible” investigar els crims denunciats. Això inclou desaparicions forçades i tortura a causa, en part, a la Llei d’Amnistia i a la prescripció dels delictes. “Van seguir [les autoritats espanyoles] sense adoptar mesures per localitzar i identificar les restes de víctimes de desaparició forçada i execució extrajudicial, deixant que les famílies i les organitzacions interessades escometessin els projectes d’exhumació sense el suport de l’Estat” reflecteixen a l’informe.

Un 2017 “encegat per l’odi” i en el que és perillós alçar la veu

“L’odi patrocinat pels Estats reforça una nova era d’activisme social” afirmen en l’informe internacional d’Amnistia. I és que, si bé es mostren preocupats per les “terribles conseqüències de la retòrica de l’odi” que “amenaça de normalitzar” la discriminació a gran escala de grups minoritaris, l’organització constata que hi ha un augment del nombre d’activistes. Amb això confien a poder donar la volta a aquesta “tendència a l’opressió” en un any marcat pels lemes xenòfobs de les marxes nacionalistes de Varsòvia (Polònia), les concentracions supremacistes blancs de Charlottesville (Estats Units) o la “repressió generalitzada” de la comunitat LGTBI “des de Txetxènia fins a Egipte”.

“La clara mesura d’odi que va adoptar el govern dels Estats Units el gener de 2017, quan va prohibir l’entrada de persones procedents de diversos països de majoria musulmana, va preparar el terreny per a un any en què els que han exercit lideratge han portat la política de l’odi fins a les seves últimes i més perilloses conseqüències” ha afirmat el secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty, en un comunicat. Posa també com a exemple les polítiques dels líders Abdelfatah Al Sisi (Egipte), Rodrigo Duterte (Filipines), Nicolás Maduro (Veneçuela), Vladímir Putin (Rússia) o Xi Jinping (Xina), que segueixen els “passos enrere” de Donald Trump .

Mirant cap al futur, des d’Amnistia opinen que el 2018 “ja no podrem donar per descomptat que tindrem llibertat per reunir-nos en una protesta o per criticar els governs”. Per això, Shetty afirma que “alçar la veu s’està tornant cada vegada més perillós”, recordant els múltiples periodistes empresonats a Turquia, Egipte i la Xina, a més dels centenars d’activistes que “les autoritats van matar”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*