“Als mitjans alternatius ens marxa l’energia intentant salvar el que és nostre i ens descuidem de col·laborar”

Ràdio Terra celebra enguany el seu cinquè aniversari. Una ràdio alternativa, crítica i amb una visió territorial descentralitzada que s'enfronta a una greu situació econòmica. Parlem amb la seva coordinadora, la Marta Curull, sobre la sostenibilitat dels mitjans independents i la necessitat de la seva existència en un panorama mediàtic monopolitzat per grans capçaleres

Sandra Vicente
 
 
 
Marta Curull, coordinadora de Ràdio Terra

Marta Curull, coordinadora de Ràdio Terra

Tot just entrar a la Fira Literal, hi ha una paradeta que crida força l’atenció. D’un roig lluent, els micròfons de Ràdio Terra donen la benvinguda, des de fa tres anys a la fira de literatura que se celebra a la ciutat de Barcelona. La Marta Curull, coordinadora de la ràdio, seu davant la taula de so, fent entrevistes i explicant el projecte del seu mitjà.

Aquesta és només una de les col·laboracions que fa Ràdio Terra, una ràdio popular i alternativa que enguany compleix cinc anys. Amb la seu a Reus, aquest mitjà advoca per una visió informativa descentralitzada de les capitals i aposta per una comunicació de base en que es puguin teixir xarxes amb diversos indrets dels Països Catalans.

Així, més enllà de La Literal, Ràdio Terra col·labora amb altres mitjans alternatius com La Directa, el Seminari Taifa, l’Anuari MediaCat o Catalunya Plural. Però aquesta xarxa de mitjans, sovint no és suficient per establir una base econòmica que “permeti dignificar-nos”. Així, Ràdio Terra es troba en una greu situació econòmica, motiu pel qual han engegat la campanya #SOSRàdioTerra per intentar salvar l’emissora.

Ràdio Terra compleix cinc anys de comunicació alternativa i crítica. Què encén l’espurna per a la seva creació?

Va ser a partir d’un Tot Suma, després de fer una radiografia dels mitjans de comunicació alternativa dels Països Catalans, que al 2014 no eren tan forts com ho són ara. En aquell moment vam veure que no hi havia cap ràdio i vam decidir apostar per aquest format, perquè permet coses molt màgiques com posar en comú alhora persones de diferents punts del territori. Això és màgic, dic, perquè l’Estat espanyol ens ha imposat unes fronteres que fan que sapiguem abans què passa a Madrid que el que passa a Perpinyà, tot i compartir llengua, cultura i tradició. Ràdio Terra neix per trencar aquestes fronteres administratives, tot fent comunicació crítica, popular i de base.

Què en surt, quan es planteja la comunicació d’aquesta manera?

Teníem debats amb molts accents. Una de les primeres coses que vam fer era el Toc, una tertúlia diària d’una hora amb tres persones de diferents indrets del territori. Amb això vam posar sobre la taula una cosa que se’ns amaga, i és que als Països Catalans, a més de compartir llengua, cultura i tradició, també tenim les mateixes problemàtiques socials. Segurament també les compartim amb altres ciutats i regions, però la manera com les patim nosaltres és diferenciada.

Ho veiem amb el turisme: som la part de l’Estat espanyol i francès que més pateix el turisme de masses amb tota l’arribada de creuers. També patim infrafinançament i menyspreu cap a la cultura pròpia. Ens vinculen més lluites que les que ens expliquen els mitjans tradicionals. Per això vam fer un exercici interessant de tenir corresponsals a totes les comarques dels Països Catalans i, d’aquesta manera, quan parléssim, per exemple, del lloguer, no haguéssim de parlar només del que passa a Barcelona, València o Palma.

Quan vam engegar la ràdio, molta gent ens deia que per què no la posàvem a una de les capitals, que si no, no ens funcionaria. Però vam creure que tenir-la a Reus ens ajudaria a mantenir una visió descentralitzada del territori. És veritat, però, que això dificulta molt la feina de tenir feedback de totes les persones col·laboradores.

El periodisme independent va viure un auge passats els pitjors anys de la crisi, però ara entrem en un moment crític pel periodisme en general i el periodisme independent en particular

Està sent un moment molt difícil per Ràdio Terra. Estem veient tancaments de diaris petits i alternatius, com La Jornada, però no crec que tot el periodisme independent estigui passant per un mal moment. La Directa se n’està sortint molt bé: ara són cooperativa i, tot i que els va costar sortir de Barcelona, tenint-hi la seu, ara tenen una redacció al País Valencià i estan consolidant molt la seva presència al sud dels Països Catalans. El que estan aconseguint és un gran èxit.

Però sí que és veritat que és difícil tirar endavant projectes autofinançats que no depenguin sempre de les mateixes empreses, que són les que ho mouen tot. Una cosa en la que fallem els mitjans alternatius és que hem anat fent créixer projectes molt centralitzats, concrets i petits, sense mirar-nos les unes a les altres i sense ser capaces de trobar una estratègia per col·laborar.

A Ràdio Terra vam fer feina de recerca per crear una xarxa de col·laboracions amb mitjans alternatius. Però és complicat, perquè la vida en un mitjà independent t’esgota tota l’energia només en fer-lo sobreviure. Estem totes immerses en salvar allò que és nostre i això genera un panorama complicat, ja que al final qui salva els mitjans alternatius som gairebé sempre les mateixes oients, lectores, espectadores…i no és viable.

Estar a un mitjà i no ser esclau de l’actualitat és complicat. A Ràdio Terra vareu seguir una manera de tenir un ull al que passava sense supeditar-vos a la immediatesa

Fer-ho era inviable. El 2017 va ser el primer any que jo estava de coordinadora i la primera vegada que hi havia dues persones alliberades. Vam planificar fer informatius per seguir l’actualitat, però no de manera frenètica, perquè no tenim l’equip dels grans mitjans, però sí teníem la intenció de fer un informatiu diari amb tres o quatre temes rellevants, territorialment i que connectessin diverses realitats. Però 2017 va ser l’any del referèndum. El Procés se’ns va menjar i era impossible competir amb gent que sí tenia els recursos, mentre a nosaltres cada cinc minuts se’ns caducaven els informatius, així que vam deixar l’actualitat per salut i vam passar a fer només un o dos temes al dia, amb una lectura de l’actualitat més reposada.

Això dóna l’oportunitat de parlar de temes que no marquen agenda

Pots donar veu a diverses lluites; no parlo de fer de pamflet dels moviments socials, sinó que aquelles persones i entitats que no tenien veu, la tinguin. Poc a poc anem veient com les resistències són més escoltades. Fa poc rèiem perquè la meitat d’experts i tertulians que van passar pel Toc ara ja col·laboren amb Catalunya Ràdio. Estem en un moment en què la lectura crítica de l’actualitat és ben rebuda als grans mitjans, perquè ja no poden fer veure que els moviments socials no existeixen. Però encara que cedeixin veu a certs moviments, crec que els manca perspectiva encara.

Ara esteu enmig de la campanya #SOSRàdioTerra, per salvar el projecte

És una campanya que es basa en la idea que l’única manera d’explicar què és Ràdio Terra és fent el que fem a Ràdio Terra. Una part important de la campanya, doncs, són entrevistes que hem fet sobre temes que creiem que són imprescindibles amb persones a qui és imprescindible que se’ls continuï donant veu. Entrevistes sobre antifeixisme, feminisme, cultura crítica, territori i drets amb persones com la Bel Olid, Roba Estesa, la Betlem Agulló…

Quina és la situació de la ràdio que us porta a aquesta campanya

Després d’haver alliberat dues persones vam veure tot el que érem capaces de fer. La temporada 2017/2018 vam multiplicar programes, passant de 5 a 13. Vam potenciar les col·laboracions i tot allò que se’ns donava bé. Vam configurar la graella des d’aquesta base i ens va sortir molt bé.

Aquest any l’hem començat amb una persona alliberada, 23 programes i més oients. Diversos indicis que feien pensar que aquesta seria la temporada definitiva, la que ens consolidaria el projecte, de fet ha estat la millor temporada de Ràdio Terra. Però per fer tot això, i malgrat no acabem de creure en les subvencions, ens vam decidir a demanar-les. Si no, és massa difícil sobreviure i, si els grans mitjans reben molts milers d’euros a l’any, per què nosaltres no podem respirar tranquil·les i dignificar les nostres feines comptant amb el suport de l’administració, ni que sigui de manera temporal i per consolidar-nos.

Però l’any passat el pressupost per a subvencions a mitjans en llengua catalana es va veure molt reduït i es va retallar pels mitjans que no som dels grans, així que ens la van denegar. Hem anat molt justes, fins al punt de pensar que hauriem de tancar al desembre, però hem aconseguit poder acabar la temporada, ara a finals de juny. Tot i això, no ens veiem capaces de seguir fent aquesta feina sense una base econòmica que permeti consolidar-nos i alliberar més persones que puguin fer front a tot el que ha esdevingut Ràdio Terra.

Necessiteu 800 euros mensuals extres…

Això suposaria 1,600 euros al mes. Molta gent ens pregunta per què no hem tornat a fer un totSuma o un dinar popular per finançar-nos. Però és que no es tracta d’això, es tracta de trobar persones que confiïn en el projecte dia a dia, que creguin que hem d’existir. I si no ho aconseguim, potser vol dir que, encara que nosaltres ens ho creguem molt, el projecte està mal pensat. La comunicació, si no ens la fem nostra, serà feta contra nosaltres i si no la financem nosaltres, la controlarà algú altre. Sé que és molt difícil sostenir tots els mitjans que volem mantenir, però si no ens en sortim, tancarem i revisarem tot allò que haguem fet malament. I veurem com ho podem fer millor en un altre espai o un altre moment.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*