Al Raval, la cultura és la comunitat: “que deixin que ens seguim cuidant”

Camí del ple municipal que es celebrarà divendres 29 a l'Ajuntament de Barcelona, la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne segueix ocupant i dotant de vida la Capella de la Misericòrdia al mateix temps que pressiona als grups municipals perquè canviïn la seva intenció de vot. Assemblees, cinefòrums i xerrades omplen l'agenda de la Capella. L'última que s'ha celebrat ho ha fet sota el títol "Cuidem-nos. Per una cultura de la salut pública al Raval"

Carla Benito
 
 
 
Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

El CAP Raval Nord juntament amb la Plataforma que el defensa segueix dins la Capella de la Misericòrdia des de l’ocupació de l’espai dijous passat. Com inicialment volien fer, seguiran aquí com a mínim fins a la celebració del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona aquest divendres 29.

Al llarg de tota la setmana diversos col·lectius s’han apropat a donar el seu suport però també a fer ús de l’espai, reunint-se i celebrant assemblees. No només ho han fet col·lectius del mateix barri sinó que la solidaritat s’ha estés més enllà i també a diversos sectors. Així, grups com el col·lectiu de residents de l’atenció primària La Capçalera o Rebelión Primaria s’hi han passat però també col·lectius socials o de temàtiques fora del sector salut. A més, s’han realitzat alguns actes com un cinefòrum amb el documental “El forat de la vergonya” que, com deien a través de xarxes, “il·lustra sobre la lluita veïnal contra l’especulació immobiliària”.

Un altre dels actes forts ha estat una xerrada-debat entre Miquel Fernández, antropòleg i autor del llibre ‘Matar el chino’ i amb qui vem parlar en una entrevista per aquest diari, Manuel Delgado, també antropòleg, Elisenda Puchades, veïna del Raval i Antonia Raya, infermera del CAP Raval Nord. Sota el nom “Cuidem-nos. Per una cultura de la salut pública al Raval”.

Elisenda Puchades va fer un repàs de la història del CAP des dels seus orígens com ja havia fet anteriorment en altres espais i com explicàvem temps enrere en el reportatge Batalla contra la cultura o el model de ciutat? El CAP Raval Nord denuncia 25 anys sense un accés digne a la salut al barri. Situa el problema bàsicament en què l’edifici data de 1936 i fer una reforma és inviable. L’edifici està protegit i com va explicar Puchades, “cada cop que es trenca una rajola, s’ha de reposar la mateixa”, cosa que encareix qualsevol reparació. No podem fer canvis és incompatible amb la realitat actual de les consultes: “per les portes no entren ni lliteres ni cadires de roda, moltes no tenen llum natural i hi ha esquerdes i despreniments arreu”. Puchades també va voler traslladar la incoherència dels fets: quan l’any 2013 es cedia un espai al MACBA, feia 10 anys que es deia que el CAP no reunia les condicions necessàries. ” Des del 2002, quan comença a donar símptomes d’obsolescència, fins ara han passat 17 anys. A la Comissió d’Economia i Hisenda de febrer ens demanaven un mes… Pensaven que en un mes podien solucionar tot això i un mes després és quan ERC ens dóna l’opció de la UB. No té cap sentit”, va opinar per tancar la seva intervenció.

Una de les pancartes que es troba a l’entorn de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

Antonia Raya, infermera del CAP, va fer una de les intervencions sobre les cures més humanes que podríem trobar. Va explicar que a la facultat d’infermeria normalment et diuen que el metge cura i la infermera cuida però Raya va opinar que al CAP Raval cuidaven tots: des del personal de neteja que ajuda als pacients a trobar on han d’anar quan està tot tan atapeït que no poden ni passar, fins el personal de seguretat del matí que lleva aquells que dormen davant el CAP i els ajuda a recollir i netejar per deixar l’espai transitable. Raya afirma que aquest “és un cuidar que també cura” i més quan “el model biomèdic està bastant obsolet perquè els símptomes de la majoria de persones que es visiten al CAP responen a causes socials”.

Donat que l’envelliment o les patologies cròniques no tenen cura, el personal del CAP Raval Nord el què més fa és acompanyar aquestes persones: som acompanyants de vides. A més però, en un barri com el Raval, Raya considera que és molt necessari tenir en compte els determinants socials que influeixen en la salut de les persones. “Quan a consultes veus una dona que et diu que ella no pot venir a visitar-se perquè la seva senyora no li dóna festa… no podem pretendre que la seva situació de salut millori si està fent jornades ininterrompudes perquè altres persones tinguin una vida millor. Si quan ve una persona amb un pic hipertensiu perquè necessita consumir per poder aguantar jornades laborals de 14 hores no tenim això en compte, ja podem medicalitzar que la hipertensió seguirà. Aquestes persones necessiten que les cuidem però també necessiten un bon sindicat que lluiti pels seus drets laborals”.

Així, de la mateixa manera que va dibuixar com és l’usuari del CAP Raval Nord i les necessitats socials que tenen, també va demanar que es cuidi amb perspectiva de gènere. “Som una professió totalment feminitzada i no ho tenim en compte. Les dones vénen a consultar a l’Atenció Primària temes que són fruit de la desigualtat social que sorgeix dels salaris més baixos i de l’excés de cures. I què fem? Les medicalitzem i ens fem còmplices de perpetuar la seva inequitat social”.

Unes desigualtats i un maltracte que, per Raya, també reben els pacients per part de les institucions quan “es deshidraten a l’estiu i se’n van a dormir a les 17 hores a l’hivern perquè no poden pagar la calefacció”. Però tot i això, la màgia del barri és que els usuaris es cuiden entre ells per un “pacte de vulnerabilitat” i també cuiden als professionals que els atenen. “Ens cuiden quan són les 10 h del matí i tu ja vas 20 minuts tard i t’has menjat la teva estona d’esmorzar però tot i així et diuen que pugis a fer el cafè. Ens cuiden quan saben que quan vénen han d’esperar perquè finalment els atendràs el temps que faci falta. Ens cuiden quan mai protesten ni posen reclamacions perquè si avui li passa a un altre potser demà són ells els qui necessiten temps”.

Davant aquesta realitat, cal cuidar les persones però també el barri i Raya valora que no s’ha de fer malbé el barri, un barri que només té un 4% de zones verdes i que, si situés el CAP a la UB, en malmetria una bona part.

Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

La Capella ocupada i els grups municipals en qüestió: camí cap el Ple Municipal

Durant el matí de dimarts, abans de celebrar la xerrada membres de la Plataforma han fet una petita ruta per diferents seus polítiques dels grups municipals en contra de la cessió de la Capella al CAP. Ho han fet amb una pancarta que deia: “El CAP a la Misericòrdia és un consens del barri. Partits, a quins interessos serviu?” i després d’anunciar-ho per xarxes.

A la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, van manifestar posar en qüestió el canvi de posicionament del partit en relació a l’emplaçament del CAP i els hi van exigir que el grup “divendres voti de manera clara i en coherència a la Conselleria de Salut”.

Seguidament es van dirigir a la seu del PDeCAT on van entregar el manifest en defensa del CAP a la Capella i van exigir que en la votació del Ple municipal es votés a favor de la legítima reivindicació de les veïnes per un CAP Raval Nord Digne.

A Ciutadans, la Plataforma els hi va demanar responsabilitat, “ja que han votat sempre en contra de les necessitats del Raval. Demanar consens, no és esperar el permís de ningú. La situació del CAP és límit i exigim que el divendres es posicionin a favor del CAP a la Capella de la Misericòrdia”.

Finalment, l’última parada va ser a la seu del PSC. A través d’un tuit del perfil @RavalNord els acusaven de posar pals a les rodes i, a més, girar l’esquena al veïnat: “El @pscbarcelona afirmeu que durant el vostre mandat vau construir molts equipaments. I quan no governeu, què feu? Ja us responem nosaltres: partidisme i ignorar al veïnat del Raval. Ni tan sols heu sortit a rebre el manifest de la plataforma on demanem el 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*