Ajuntament de Barcelona: la bandera o la gent

El que importa és continuar amb un projecte de reducció de les desigualtats. Quan la bandera deixa de ser l'habitatge, la pobresa, l'equitat... L'esquerra perd el seu sentit. Rebre els vots dels rivals polítics sota aquestes premisses és la política, fer política per ser útils a la ciutadania

Cristina Fernandez-Rovira
 
 
 
Investidura d'Ada Colau | Marc Lozano (Barcelona en Comú)

Investidura d'Ada Colau | Marc Lozano (Barcelona en Comú)

En una competició, tothom prefereix quedar primer. Ara bé, un empat pot significar un consol. En política, però, pot esdevenir un mal de cap. Potser formar part de les institucions que han de vetllar pel bé comú vol dir pensar més enllà del més immediat i prendre decisions a llarg termini sense pensar en els adjectius que et poden dedicar a les xarxes socials o el teu propi futur polític. El més important és el què i no amb qui. Ser capaç de tirar endavant els paquets de polítiques que afavoriran a un major nombre de persones.

Tot i els problemes i desencerts que ha enfrontat l’Ajuntament de Barcelona, l’equip de govern, amb l’alcaldessa, Ada Colau, al capdavant ha fet una aposta per reduir l’endeutament i augmentar la despesa social. Per exemple, en els pressupostos de 2018 es va apujar un 14% la partida pel transport públic respecte de l’any anterior i, en tot el mandat, la inversió en serveis i promoció social va augmentar un 27%. El transport públic el fa servir la gran majoria de la població, independentment dels seus sentiments identitaris, igual que els serveis socials han d’estar disponibles per aquells que ho necessitin.

Per continuar afavorint a la gran majoria de gent, s’ha de comptar amb un projecte que posi per davant les necessitats del dia a dia de les persones, i liderar-lo. Mentre el Parlament estava paralitzat, l’Ajuntament de Barcelona engegava un Pla de Barris que atorgava 50 milions d’euros sobretot als districtes més desafavorits.

Després del resultat de les eleccions municipals, Colau està en la disjuntiva de continuar sent líder, doncs l’empat la legitima a intentar ser alcaldessa de nou, o quedar en un segon pla. Això, però, no és el més important. El que vertaderament importa és si vol continuar amb un projecte de reducció de les desigualtats. Quan la bandera deixa de ser la de la igualtat social, l’esquerra perd el seu sentit. El pes de la decisió no pot ser un altre que l’habitatge, la pobresa, l’equitat. Rebre els vots dels rivals polítics o arribar a acords sota aquestes premisses és la política, fer política per ser útils a la ciutadania, tot passant de l’estètica i el simbolisme a la vida diària.

La via ibèrica que ve de Portugal i que sembla que es reeditarà a Espanya, pot tenir el seu epicentre a Barcelona, on l’esquerra real pot fer forta la visió social per superar l’austeritat i l’immobilisme. La via de la gent. De moment, les bases de Barcelona en Comú han triat per àmplia majoria que Colau opti a la reelecció. Ara està en mà dels regidors decidir si els seus vots serviran per aplicar polítiques per tothom.

Cristina Fernandez-Rovira
Sobre Cristina Fernandez-Rovira

Cristina Fernández-Rovira. Periodista, màster en Conflictologia i en Integració Europea. Doctora en Sociologia i Antropologia. Politòloga en progrés. Treballa de professora a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*