Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández a la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis sobre Veneçuela, perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans

Vicenç Batalla
 
 
 
VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista venezolana Adriana Loureiro, delante de una de las fotos en Perpiñán de Paraíso perdido

VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista venezolana Adriana Loureiro, delante de una de las fotos en Perpiñán de Paraíso perdido

Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans. Des del barri més pobre de Llatinoamèrica, Petare, fins a l’ensorrament d’una ciutat com Maracaibo passant pel periple de l’emigració a través de vàries fronteres de la regió.

Al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà (fins al 15 de septembre / 21-22 a La Villette de París), les imatges de Loureiro s’han complementat amb les del bilbaí Álvaro Ybarra Zavala que retrata la situació a Veneçuela des de fa deu anys. Una edició que va premiar en primer lloc el treball del mexicà Guillermo Arias per La caravana i va comptar amb impactants testimonis gràfics sobre les guerres que no s’acaben i els conflictes que venen. 

Llegeix la crònica sencera a París/BCN…

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*