Adéu a Griselda, una escola cooperativa i segregada del barri de Sant Antoni

La propietat i la direcció de les Escoles Griselda van comunicar dimecres a les seves famílies que el curs vinent no tornarà a obrir. El motiu és econòmic. A la reunió van assistir responsables del Consorci d’Educació de Barcelona, els quals van garantir que els 174 alumnes tindran plaça en un altre centre de l’entorn el curs vinent.

Víctor Saura
 
 
 

Lourdes Boquer és mestra i presidenta de la cooperativa Escoles Griselda. De petita, va ser alumna de l’escola, on la seva mare ja era mestra i cooperativista. Aquesta tarda li toca donar la pitjor notícia. Té la sala del menjador –que també fa d’aula de música– plena a vessar de mares i pares als quals han convocat amb caràcter urgent. S’aixeca i va directa al gra: “amb tota la pena del món, us haig d’anunciar que el setembre no obrirem l’escola”. L’anunci arrenca reaccions de llàstima espontànies però bresu entre les famílies assistents. I, a excepció de dues intervencions al final, això és tot el que sortirà dels seus llavis durant el temps que s’allargui la reunió.

Tot i la sorpresa, les famílies semblen més expectants que enutjades. De seguida els han dit que no pateixin, que recol·locaran els seus fills, un per un, en un altre centre de l’entorn. A la reunió, a banda del claustre, hi ha també l’inspector del centre i dues representants del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), les quals informen que de forma immediata el Consorci instal·larà un tècnic al centre per atendre cada família i estudiar cada cas. En dues o tres setmanes, asseguren, s’haurà pogut parlar amb tothom i tenir clar a quina escola anirà cada alumne de Griselda el curs 2019/20. “No us enviarem a qualsevol escola, escoltarem família per família i tractarem cada cas com un cas especial”, els diuen.

Més emoció a flor de pell hi ha entre les 15 mestres i dues administratives de Griselda. No és només que perdin la feina, sinó que hi deixen un trosset de vida, algunes més i tot. En aquest sector hi ha cares desencaixades, ulls rogencs i alguna llàgrima regalimant. La directora, Rocío Zurita, necessita dos intents per finalment articular unes gràcies i repetir que han fet tot el possible per salvar l’escola i que segueix a disposició de totes les famílies. La presidenta de l’AFA, que és exalumna i ara té tres criatures al centre, amb la veu trencada tracta de donar les gràcies a les mestres i s’hi abraça, una a una. També té la veu trencada la Teresa Gil quan pren la paraula per tornar a insistir que no hi havia cap més solució. La Teresa és l’altra cooperativista en actiu que queda a l’escola. Fa 32 anys que és la responsable d’educació infantil.

Acaba la reunió. Només hi ha hagut dues preguntes, una sobre el calendari i l’altra sobre si la renovació de la beca menjador també es podrà tramitar ara. Les famílies s’aixequen disciplinadament i van marxant en silenci. Hi ha unes quantes abraçades més i alguna altra llàgrima furtiva. Cap crit. Cap retret.

Maria Àngels Creus i l’esperit de la Normal    

L’escola Griselda es troba al barri de Sant Antoni. Té dos locals, d’aquí que usi el plural. L’escola d’infantil és a la Ronda de Sant Pau, i la de primària al carrer Parlament, on ocupa la segona planta (on hi ha les aules) i el terrat (on hi ha el pati) d’un edifici antic que fa molts anys va comprar Núñez y Navarro. Els seus orígens es remunten als anys 50, quan Maria Àngels Creus va llogar un entresòl en un altre immoble del carrer Parlament on ja funcionava una petita escola de deu nenes, segons s’explica en el llibre Formant mestres per a la democràcia (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003).

En aquest llibre, Pere Carbonell i Fita repassa les trajectòries d’onze alumnes de magisteri de l’Escola Normal de la Generalitat republicana. Maria Àngels Creus (Barcelona, 1920) és la darrera, perquè de fet la victòria franquista va impedir que acabés els estudis a la Normal, i va haver de repetir els estudis a l’escola de l’Estat, on va rebre el títol de mestra el 1942. En tot cas, diu l’autor, l’esperit de la Normal va impregnar el que primer es deia Escola Santa Teresa, després Acadèmia Creus i que finalment el 1965 va passar a dir-se Escoles Griselda. Segons escriu Carbonell, el 1970, any en què Maria Àngels Creus decideix traspassar l’escola per motius de salut, hi havia matriculats 735 alumnes.

Uns quants anys després, el 1976, els dos socis als quals Creus havia traspassat l’escola decideixen retirar-se i l’ofereixen a les quatre mestres que la dirigien, totes elles deixebles i amigues de Creus. Totes quatre (una de les quals, la mare de Boquer) creen una societat conjunta, que durarà fins el 1992, quan tres d’elles s’han de jubilar i aleshores s’opta per crear la cooperativa i obrir-la a tot l’equip docent. Inicialment va tenir 16 socis i sòcies, que també amb els anys es van anar jubilant, al mateix temps que el barri s’anava transformant i les instal·lacions quedant antiquades, en especial al costat de les modernes escoles públiques que li anaven naixent al voltant. A partir dels anys 2000 el perfil de l’alumnat canvia, deixen d’arribar els fills de les famílies menestrals del barri i passen a fer-ho, cada cop més, els de les famílies nouvingudes, majoritàriament asiàtiques, que s’instal·len, sobretot al Raval.

“Aquesta escola sempre ha mantingut l’esperit fundacional, sempre hem estat una família”, explica Lourdes Boquer. A la web de Griselda es defineixen com una escola familiar, del present, plurilingüe, integral, artística, saludable, inclusiva, intercultural i experimental.

Una situació insostenible

“El contracte de lloguer va acabar fa 15 anys, però vam trobar una escletxa legal que ens va permetre allargar-lo primer 10 anys i després 5 més, sense que la propietat posés cap objecció”, comenta Boquer. L’any 2019 s’acabaven aquests 15 anys de pròrroga, i Núñez y Navarro (que té tota la resta de la finca buida i tapiada per evitar que hi entrin ocupes) torna a reclamar la possessió de la finca, si bé ofereix com a alternativa uns locals en un edifici de nova construcció que té al carrer Manso. “Jo no tinc res a dir contra Núñez, al contrari, han tingut paciència i ens han intentat ajudar, ens oferien uns locals més grans i moderns amb el mateix lloguer, però el problema és que fa falta una inversió de 700.000 euros que no tenim”.

S’han estudiat diverses opcions. La primera, que els mestres entrin a la cooperativa, “però lògicament ho han refusat, qui està disposat a arriscar el seu salari en un context així?”, diu la presidenta de la cooperativa. La segona, buscar altres inversors, “i ho hem fet, amb una cooperativa social molt gran vam analitzar la viabilitat de l’operació però han acabat declinant perquè han vist que aquesta inversió no la recuperarien mai”, afegeix. La tercera, passar a ser escola pública, “però no tenim l’immoble en propietat, i de fet els nous locals de lloguer tampoc tindrien la capacitat per acollir tot el centre, només la primària”. Si haguessin canviat al carrer Manso, l’escola d’infantil seguiria al local de la Ronda de Sant Pau, que sí que va comprar en el seu dia Maria Àngels Creus i ara tenen llogat als seus hereus.

“La realitat és que durant aquests anys hem subsistit i hem anat fent una feina social, i això ho sap el Consorci”, afegeix Teresa Gil. En una escola concertada però en un context d’alta segregació (aproximadament el 85% de l’alumnat és immigrant), la quota de la sisena hora (en teoria, 75€ al mes) l’ha pagat qui ha pogut i la quantitat que ha volgut. “Molts pares no paguen i no els reclamem res perquè sempre hem prioritzat ser una família –es lamenta Boquer–, però una cosa era anar fent i una altra afrontar aquesta inversió; a les escoles concertades al final del curs els queda un romanent per poder invertir en comprar mobles i equips nous, pintar… nosaltres fa molts anys que no fem res d’això, amb prou feines tenim per pagar els lloguers”.

5 Comments en Adéu a Griselda, una escola cooperativa i segregada del barri de Sant Antoni

  1. Papichulo // 05/06/2019 en 10:14 // Respon

    Bon dia,

    Soc un mestre d’Escoles Griselda i per tant un dels afectats.
    Estaria molt bé que us informèssiu abans de publicar segons quina informació.
    Per començar el titular és completament fals!
    En cap moment el motiu del tancament de l’escola és pel lloguer del Sr Núñez i Navarro sinó uns altres.
    No tindreu la sort que us faci jo el titular ni la notícia en un post d’opinió, però estaria molt bé que tornèssiu a contrastar les fonts consultades.
    Notícies falses com aquesta només fa que perjudicar a totes les parts implicades.
    DEMANO I EXIGEIXO UNA RECTIFICACIÓ DEL VOSTRE DIARI.

    Moltes gràcies.

    • Redacció Redacció // 05/06/2019 en 12:06 // Respon

      Hola, hem rectificat el titular perquè efectivament no era correcte, i tampoc era el que jo havia posat en l’original, que es va publicar a El Diari de l’Educació. Amb demanar una rectificació n’hi havia prou, sense posar-se a “cridar” (que és com s’interpreten les majúscules en un text). Atentament. Víctor Saura

  2. Sr Nuñez // 05/06/2019 en 11:49 // Respon

    Como que no pueden pagar el alquiler. de donde has sacado eso VICTOR SAURA? de hojas en blanco? te has levantado con el pie que no tocaba esta mañana? borra eso y documéntate bien antes de lanzar una noticia PUBLICA!

    • Redacció Redacció // 05/06/2019 en 12:04 // Respon

      Hola, hem rectificat el titular perquè efectivament no era correcte, i tampoc era el que jo havia posat en l’original, que es va publicar a El Diari de l’Educació. De tota manera, no cal ser tan ofensiu per fer observar un error. Atentament. Víctor Saura

  3. Papichulo // 05/06/2019 en 12:48 // Respon

    Em sap greu si t’ho prens com una ofensa Víctor Saura.
    Per a mi demanar una rectificació ja sigui en majúscules o minúscules no hauria de ser cap ofensa.
    La ofensa en tot cas seria publicar una mentida (o TITULAR FALS) o no controlar el que els teus redactors o redactores volen inventar-se sense pensar en les conseqüències que pot portar tot això!

    El resum que trec de tot això és que fa més mal una mentida en un titular per captar lectors que no pas una expressió en majúscules o en minúscules.

    SALUTACIONS CORDIALS! (Perquè em senti tothom de la cordialitat i la correcció a final de text)

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*