Barcelona retira la medalla d’or a Miquel Mateu i Pla, primer alcalde franquista de la ciutat

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona retira el reconeixement a Miquel Mateu i Pla amb el 'sí' de tots partits, excepte del PP. A més, reconeix a un miler de funcionaris que van ser destituïts pel primer alcalde de la Barcelona franquista, destacat representant de la burgesia catalana franquista i emparentat amb el grup Peralada, estendard del joc a Catalunya.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Franco amb l'alcalde Miquel Mateu i Pla a la tribuna del passeig de Gràcia | Ajuntament de Barcelona

Franco amb l'alcalde Miquel Mateu i Pla a la tribuna del passeig de Gràcia | Ajuntament de Barcelona

El Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha retirat el reconeixement més alt del consistori –la medalla d’or– a Miquel Mateu i Pla, primer alcalde de la Barcelona franquista (1939-1945) i persona propera al dictador Francisco Franco. Han votat a favor de la revocació tots els partits, a excepció del PP, que s’ha abstingut. Mateu i Pla va ser un empresari de la burgesia franquista catalana i està relacionat amb el grup Peralada, estendard dels casinos a Catalunya. “Avui Barcelona dona un pas més contra la impunitat del franquisme”, ha destacat el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello.

A més, el ple ordinari d’aquest divendres també ha reconegut a 1.600 funcionaris que van ser destituïts l’any 1939. Tots els grups han celebrat també aquest punt de l’ordre del dia i hi han votat a favor (aquí el PP també s’ha sumat al ‘sí’ i  ha permès la unanimitat, que ha valgut aplaudiments de l’hemicicle). El mateix Pisarello ha justificat la retirada de la medalla en base a la “purga” de treballadors municipals que va realitzar des de l’any 1939 Mateu i Pla, moment en què va ser nomenat alcalde poc després que entrés a Barcelona amb les tropes franquistes.

“Miquel Mateu no va ser qualsevol alcalde, quan va entrar a l’Ajuntament ho va fer vestit de militar. Era amic íntim del dictador Franco, i ho era en els moments més repressius del franquisme. A més va rebre als alts comandaments nazis, va ordenar la persecució del català a les institució i va fer fora moltíssima gent treballadora que lluitava per la democràcia”, així matisava el primer tinent d’alcaldia la postura del seu Govern uns dies enrere respecte la figura de Mateu i Pla.

Tots els grups han fet parlaments en favor de la llei de memòria històrica i de la reparació. Per primera vegada en molts plens, on la tensió entre els partits s’ha disparat per la proximitat de la eleccions, BComú, PDeCAT, ERC, PSC, Ciutadans i la CUP s’han posat d’acord sense excepcions. Només el Partit Popular ha sembrat la discòrdia.

“Em pregunto per què 39 anys després del 1939 portem aquí aquesta proposta. Si volen fer un plantejament seriós de la reparació històrica deixin d’obrir ferides i arribem a un acord de condemna unànime del franquisme, perquè tots el condemnen. Però no fem amnèsies selectives d’aquesta memòria. Posem sobre la taula també la repressió republicana”, ha dit el líder del PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. “Rajoy a Argentina, quan li van preguntar si a Espanya també repararia la memòria del franquisme, va fer un silenci”, ha contestat Pisarello al representant dels populars.

La família Mateu i Pla als nostres dies

La memòria sobre Miquel Mateu i Pla ha estat revisada aquest divendres al ple de l’Ajuntament de Barcelona, que seguia concedint-li, dècades després, el màxim dels honors del consistori. Però la nissaga Mateu i Pla segueix present a la resta de Catalunya, i ho fa gràcies al grup Peralada, referent del món del joc a Catalunya gràcies als seus casinos.

Miquel Mateu i Pla representa amb escreix la burgesia catalana franquista del segle passat. Mateu i Pla era fill de Damià Mateu i Bisa, empresari metal·lúrgic, que va situar la seva companyia Hispano Suiza entre les més punteres d’Espanya. El seu fill va seguir les seves passes en el món empresarial. Mateu i Pla va passar, abans de morir l’any 1972, per diversos consells d’administració. El cas de La Caixa (Caja de Pensiones), l’agència EFE o l’elèctrica andorrana FHASA. També va ser president de Foment del Treball Nacional durant dues dècades.

A més, la filla de Mateu i Pla, Carme Mateu Quintana, va casar-se l’any 1957 amb Artur Suqué i Puig, fundador de Casinos de Catalunya. “Al darrere del grup Peralada, que durant les últimes dècades ha controlat de forma gairebé monopolística el negoci dels casinos a Catalunya, hi ha una nissaga prototípica de la burgesia del país, els Mateu –avui emparentats, per la via matrimonial, amb una altre llinatge oligàrquic, els Suqué– i que té en la figura de Miquel Mateu i Pla la seva encarnació més simbòlica”, destacava en un article per a La Directa l’historiador de Mateu i Pla, Jordi Vives Faig.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*