A tu, petit llop que ara et toca fer el pas i ser cap

Reflexions d'una excap sobre els aprenentatges compartits en un cap de setmana de retrobament al cau: "Esteu a punt de descobrir una etapa fantàstica, amb uns nens i nenes que us tindran per herois i uns companys de ruta que us estimaran com a germans"

Sònia Calvó
 
 
 
Cerimònia de Passos de l’AEiG Anselm Albareda / Eduardo Fernandez

Cerimònia de Passos de l’AEiG Anselm Albareda / Eduardo Fernandez

Busca i rebusca, on el vaig guardar? On deu estar el fulard? Aquest diumenge, després de molts caps de setmana sense cau, toca tornar-hi. Mira que havia sigut una activitat habitual, quantes vegades havia dit “no puc, tinc cau”?, i mira ara, que no sé ni on he guardat el fulard després de tantes mudances. Trobat!

Aquest cap de setmana molts agrupaments escoltes han fet el que es coneix com a ‘Passos’, l’activitat de principi de curs on es fan els canvis d’unitat, de grup. Com que cada unitat està formada per tres generacions, cada any se n’acomiada a una que puja de grup i una de nova hi entra. Fins aquí, tot normal. Però aquest any té una cosa especial…

Fa temps que amb els dinosaures, el grup d’excaps del cau, no anàvem a una excursió de passos. Quan vam deixar el cau ens vam prometre que cada any hi aniríem. Al principi vam complir, però el dia a dia, el “no puc, tinc molta feina” però també el “no puc, he quedat amb uns amics” ha anat passant per davant i ara ja no hi anem mai. Però enguany és diferent. Aquest any us féu grans, els nostres nens, els que us vam tenir des que vau entrar al cau, a la unitat de Llops i Daines, alguns amb la cua entre les cames i alguns amb ganes de menjar-vos el món. Sou la generació del 2000 i la majoria de vosaltres heu aguantat totes les etapes del cau fins avui, que feu el pas a caps. És a vosaltres que us escric aquestes línies.

Esteu a punt de descobrir una etapa fantàstica, amb uns nens i nenes que us tindran per herois i uns companys de ruta que us estimaran com a germans. Veureu que el que semblava que estava sempre tan planificat i preparat, moltes vegades no tenia més màgia que una cartolina de colors doblegada a correcuita; que aquells macarrons fantàstics a vegades estaven una mica recremats; i que aquells camins màgics moltes vegades eren “camps a través” perquè ens havíem perdut d’excursió.

Diumenge, a la cerimònia de Passos, vau plorar. Nosaltres, els grans, també ho vam fer, potser una mica més d’amagat. Deixeu enrere una etapa preciosa, però ja no sou infants i agafeu responsabilitats. Però no perdeu mai la màgia que teníeu com a nens i nenes, on qualsevol eix d’animació us transportava a un món fantàstic. Veureu com és portar els petits de ruta o d’excursió, amb el que camina massa lent i no vol seguir, però també amb el que camina massa ràpid i vol fer cim el primer; ensenyareu a clavar les piquetes amb pedres sense fer-se mal a les mans, i després haureu de repassar que no n’hàgiu perdut cap; explicareu històries d’estrelles i jocs de nit i tindreu qui vingui a dir-vos que té por, però també qui recordi aquelles nits com les millors; transmetreu valors per tal d’intentar deixar el món millor de com l’heu trobat; anireu de campaments, canviareu l’ordre dels àpats, us plourà d’excursió, us banyareu al riu, pujareu el Pedraforca i fareu mil i una activitats i jocs, però ara des de l’altre costat, el de caps.

Les tardes se us ompliran de reunions: consells, comissions, taules pedagògiques, dossiers, reunions de pares i mares, formacions…. I ho resumireu a la resta de mortals fora del cau amb un “no puc, tinc cau”, que moltes vegades no entendran. “Però si només feu jocs el dissabte a la tarda, per què tantes reunions?”, us preguntaran. I vosaltres ara ho entendreu, perquè de petits no ho podíeu veure, però porta molta feina. Veureu ara com aquell entusiasme sospitós, que deia Carles Capdevila, va agafant forma.

A tu, petit llop que ara fas el pas a cap, gaudeix de tots aquests anys, perquè són els millors. Riureu, discutireu, jugareu, us enfadareu, us cansareu, plorareu, però fareu uns amics que ho seran per sempre. Passaran els anys, i encara que no ho creguis, algun dia deixaràs l’agrupament. I aleshores tu també aniràs als passos del cau i veuràs, com aquell petit llop que un dia vas acompanyar en el seu primer dia de cau, ara és cap i t’ompliràs d’orgull del temps que ha passat.

Sònia Calvó
Sobre Sònia Calvó

Barcelona. Periodista y Master en Comunicación de Conflictos y Movimientos Sociales. Ha pasado por las redacciones de Barcelona Televisión (BTV), La Directa y eldiario.es Contacte: Twitter | Més articles

6 Comments en A tu, petit llop que ara et toca fer el pas i ser cap

  1. Mònica // 08/10/2019 en 17:14 // Respon

    Ostres ,Sònia ho claves!!
    Jo no he estat mai cap, ni escolta ,per mala sort, no n’Hi havia prop de casa meva , pero he viscut el paper de mare des q la meva filla va començar de daina i tota la seva trajectòria com a Cap de diferents unitats , i tal qual ho expliques es el q he viscut amb ella. Plors i riures d.alegria, de cansament , d,il.lusió, de tristesa x les despedides dels campaments,de feina x organitzar caus, de maldecaps x poder arribar a tot arreu, x ser els referens de uns nens petits i adolescents q els hi demanen un consell o els hi volen explicar el seu secret mes apreciat,…..i mils de coses més… però d,aquí n.ha sortit una dona forta, valenta amb uns valors gegants, amb unes vivences impressionants, i uns records inesborrables x el reste de la seva vida i això es el q transmet als seus estimats petits escoltes
    Força als agrupaments!!!!

  2. Jordi Trepat // 09/10/2019 en 17:43 // Respon

    Molt bonic escoltisne sempre positiu

  3. Gràcies, m’ha emocionat recordar-ho i pensar en els i les que venen

  4. Antoni José i Creus // 09/10/2019 en 22:55 // Respon

    Sònia. Estic emocionadissim, mai com a pares,us podrem agraïr tot el que heu fet per ajudar-nos a convertir els nostres fills en grans persones. Sou els millors. Ja heu vist que la vostra llavor ha germinat i tota la unitat ha entomat la tasca que veu començar vosaltres. Gràcies infinites.

  5. Rut Gòdia // 10/10/2019 en 9:05 // Respon

    Bravo,bravissimo, molt bé!!!!!
    D’una de l’AE Anselm Albareda a la reserva.

  6. Núria Roger // 13/10/2019 en 23:14 // Respon

    Sònia, és exactament així com ho expliques. A casa ja anem per la tercera generació d’escoltes i és doblement emocionant perquè els meus fills van al mateix cau on anava jo fa 35 anys. Els caps s’ho mereixen tot ja que, com has dit, son referents per als nostres infants.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*