A la tercera va la vençuda

Si s'aconsegueix la investidura de Turull, Junts per Catalunya i ERC hauran de governar amb el que hagi quedat després del 155, que la vicepresidenta del govern ja s'ha afanyat a deixar clar que no han estat de braços plegats, ja que sense anar més lluny han destituït més de 200 càrrecs, i, sobretot, hauran de governar amb els comptes intervinguts pel govern del PP

Montse Melià
 
 
 
Jordi Turull, proposat com a candidat a president, al Parlament de Catalunya / Convergència i Unió

Jordi Turull, proposat com a candidat a president, al Parlament de Catalunya / Convergència i Unió

Ara sí que tots els indicis semblen indicar que Jordi Turull podria ser el pròxim president de la Generalitat a partir de la setmana que ve si, com es força probable, es convoca el ple d’investidura, després que Jordi Sánchez ha renunciat formalment a la seva candidatura amb una carta que ha enviat al president del Parlament, Roger Torrent. Hi ha però una altra variable encara i és que compti amb el suport de la CUP, el que, a hores d’ara, ja no està tan clar perquè diuen que no tenen cap intenció de donar suport a un govern que vulgui fer autonomisme en comptes de republicanisme. Tot i això, si finalment Turull obté el suport dels cupaires, és molt probable que no s’hi estigui gaire temps com a president de la Generalitat perquè, segons diuen informadors propers al tribunal suprem, el jutge Llarena el processarà per sedició i rebel·lió el que comportarà la seva inhabilitació per càrrec públic.

Hi ha una estratègica volguda darrere de tots aquests moviments que consisteix a posar en evidència els “entrebancs” legals que l’aparell de l’Estat interposa per impedir la formació del nou govern català i molt especialment per fer president als que estan involucrats en les querelles per haver format part del govern que va tirar endavant el referèndum declarat il·legal. I a la vegada al darrere d’aquesta estratègia hi ha els processos que els independentistes catalans estan engegant davant el TEDH i altres instàncies internacionals.

Una carrera de fons que no serveix per desencallar la situació actual i que ja veurem que aportarà d’aquí a uns quants anys. Recordem per exemple el cas de l’expresident del parlament basc, Juan Maria Atutxa, processat pels tribunals Español per haver-se negat a dissoldre el grup de Batasuna i que ha obtingut el suport dels tribunals europeus quan ja era del tot fora de la política. És possible que passi el mateix amb els que ara són els principals actors polítics i que ho han estat del procés, Carles Puigdemont, Oriol Junqueres, els Jordis i tot el govern que va ser cessat arran de l’aplicació del 155. Això vol dir que en el cas que els tribunals europeus els donin la raó, no arribarà a temps per evitar que tot aquest procés hagi donat lloc a una renovació profunda i total de la classe política catalana.

De moment, si s’aconsegueix la investidura de Turull, Junts per Catalunya i ERC hauran de governar amb el que hagi quedat després del 155, que la vicepresidenta del govern ja s’ha afanyat a deixar clar que no han estat de braços plegats, ja que sense anar més lluny han destituït més de 200 càrrecs, i, sobretot, hauran de governar amb els comptes intervinguts pel govern del PP. S’haurà de veure com s’ho prendran els ciutadans que van plantar cara l’1-0 impedint que les urnes del referèndum fossin confiscades per la policia espanyola.

Fins i tot dins del món independentista n’hi ha que volen passar full, fer política des del govern i el parlament i intentar eixamplar la base de suport a la seva posició i d’altres que insisteixen a seguir tirant endavant el procés per la via de reclamar la legitimitat dels que van guanyar les eleccions alhora que lamenten que el govern català aturés el procés just després de proclamar la independència al Parlament. Consideren aquests darrers que s’hi s’hagués seguit endavant, plantant cara a les amenaces del govern, el procés judicial no hagués arribat tan lluny. Molt probablement les dues visions de la jugada tinguin la seva part de raó tot i que permetre que es formi govern no impedeix l’activisme que d’altres fan a les instàncies internacionals.

Els catalans, en general, segur que agrairan que hi hagi govern que alhora farà possible desactivar el 155. El que pugui fer aquest govern ho anirem veient però segur que estarà controlat per tothom, el govern del PP, els tribunals, la caverna mediàtica. I també, i en aquest cas del tot legítimament, per l’oposició i els mitjans de comunicació en general.

Entrarem en una nova situació que ara és incerta pel que es podrà fer i el que deixaran fer. També pel que durarà i pel fet que entrem ara en un cicle electoral en el qual el PP pot tenir les hores comptades com a partit hegemònic al conjunt d’Espanya, això diuen les enquestes. De moment el govern del PP podrà aprovar els pressupostos amb el suport del PNB.

Montse Melià
Sobre Montse Melià

Montserrat Melià ha estat redactora de política a la seu de RNE Barcelona, redactora de política al congrés dels diputats a Madrid. Cap d’informatius de RNE-Catalunya i directora de RNE—Catalunya. Actualment és membre de Consell d’Informatius de TVE-Òrgan de control de la neutralitat, pluralitat i diversitat als informatius de TVE. Imparteix tallers al Màster gènere i comunicació de la UAB. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*