ENTREVISTA | JORGE SÁNCHEZ, ACTIVISTA DE BDS

“A Israel li molesten les campanyes de desprestigi a Occident, ho té més fàcil quan ha de reprimir el poble palestí”

Vuit activistes del BDS, defensors dels drets humans a palestina, han estat acusats de delictes d'odi i amenaces per una campanya a Twitter per tal d'evitar que el cantant jueu Matisyahu, que ha donat suport diverses vegades a les intervencions de l'exercit israelià, actués al festival pacifista Rototom el 2015. Per aquesta campanya, demanant “coherència” al festival, els demanen 8 anys de presó. Parlem amb Jorge Sánchez, un dels acusats

Sandra Vicente
 
 
 
Jorge Sánchez, activista de BDS | Sandra Vicente

Jorge Sánchez, activista de BDS | Sandra Vicente

Dilluns 14 de gener 8 activistes estan cridats a declarar a un jutjat de València acusats de delictes d’odi i amenaces. Són 8 membres de l’organització BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) que treballa pels drets humans a Palestina. La falta? La campanya realitzada a través de xarxes socials contra que l’artista jueu d’origen nord-americà Matthew Paul Miller, més conegut com a Matisyahu, actués al festival de música Rototom Sunsplash el 2015.

I és que l’artista ha mostrat diverses vegades suport explícit a les polítiques de l’estat israelià en moments polèmics. Va donar suport al seu exèrcit en l’atac contra la Flotilla de la Llibertat que duia ajuda humanitària a Gaza i en el que van morir 10 persones. També va fer-se una fotografia i donar suport a un colon israelià que va cremar vives tres persones palestines fins la mort, just un mes després de la seva actuació al Rototom. Era, doncs, d’esperar que fossin moltes les crítiques a l’actuació de Matisyahu. “Només vam demanar coherència a un festival que es declara pacifista i, per tant, no tenir al cartell un cantant sionista”, explica Jorge Sánchez, un dels 8 activistes de BDS encausats.

Aquests tuits van fer efecte i el festival va cancel·lar l’actuació de Matisyahu. Però aquesta victòria de BDS va durar poc temps, i el nom de l’artista jueu no va trigar a aparèixer de nou al cartell del Rototom. Matisyahu va actuar, entre crits i mostres de rebuig dels assistents, però va actuar. I la campanya fallida del BDS va acabar en una querella que ara porta als jutjats els qui són els primers activistes defensors de drets humans acusats de delictes d’odi.

ESCOLTA AQUESTA ENTREVISTA A RÀDIO TERRA

Se us demanen quatre anys de pressió per fer uns tuits i sou els primers defensors de drets humans acusats per l’article 510 del Codi Penal.

És la primera vegada que una campanya com aquesta acaba amb acusació per delictes d’odi i ens preocupa que el cas pugui generar jurisprudència. Que es pugui acusar d’antisemitisme defensors dels drets humans, que han estat diverses vegades a Orient Mitjà i en coneixen tan bé la situació, és preocupant, essent que el BDS està en contra de qualsevol acte racista i sobretot discriminatori cap a qualsevol ètnia o religió.

Simplement vam fer una campanya no violenta, usant la política per a la defensa dels drets humans. Les nostres queixes estan basades en dret internacional, en resolucions de Nacions Unides i en tribunals dels drets humans.

L’antisemitisme és l’odi, violència i animadversió cap el col·lectiu jueu que pot expressar-se contra persones, bens o llocs de culte. La vostra campanya no era contra una persona jueva, sinó contra un sionista. Recalcar recalcar la diferència entre antisionisme i antisemitisme serà una part important de la vostra defensa?

Sí, estem en contra de l’antisemitisme i creiem que aquest cas pot aportar un debat obert a tota la societat en el que cal explicar que els col·lectius jueus no només resideixen a l’estat d’Israel, sinó que n’hi ha molts al món i amb molta diferència de pensament. Nosaltres critiquem l’acció política d’un govern que vulnera els drets humans. I, per tant, critiquem un festival que, com el Rototom, que té una façana de defensa dels drets humans, contracti una persona que s’ha significat recolzant totes les polítiques d’Israel, actuant pel seu exercit i donant suport a les seves intervencions.

Vau aconseguir que el festival anul·lés l’actuació de Matisyahu, però després el seu nom va tornar a aparèixer al cartell. Fins on poden arribar les pressions de l’Estat d’Israel?

Israel treballa per tenir una aparença occidental, que se la vegi com l’única democràcia d’Orient Mitjà. Acostuma a usar la cultura i l’esport i nosaltres només responem davant persones que comulguin amb aquestes polítiques. I sabem que hi ha un lobby molt important de pressió alerta davant qualsevol crítica a l’estat o polítiques d’Israel.

No és extrany que la querella l’hagi interposada una persona molt particular: Abel Isaac de Bezoya, president del Comité Legal contra el Antisemitismo y la Discriminación. Havia estat advocat de Lorenzo Sanz, vinculat al Reial Madrid i a la dreta més tancada de l’estat espanyol, i condemnat a tres anys de presó per frau. També va defensar els acusats pel cas de corrupció Gescartera que va afectar alts càrrecs del PP als anys 90.

Més enllà del blanqueig de les polítiques d’Israel que pugui significar la querella a la que us enfronteu, també és preocupant la vulneració del dret d’expressió.

Estem molt compromesos amb usar la política i el dret d’expressió per a defesar els drets humans. I això és el que no li agrada a Israel. Es mou molt bé en altres situacions de conflicte, sobretot a l’Orient Mitjà, però falla quan se li presenta una campanya de descrèdit i de pressió per a que deixi de ser un estat impune. Estem compromesos amb una causa justa.

Tornem a l’acusació per delictes d’odi. El març del 2018, el TEDH va resoldre que cremar una foto del Rei no era delicte d’odi, com així ho havia estipulat el Tribunal Constitucional. Consideres que s’usa massa a la lleugera aquesta acusació?

Vivim un retrocés en general de les llibertats i estem veient polítiques repressives que crèiem superades però que estan tornant amb força. És important que aquest judici i aquesta posada en escena generin un debat i que puguem posar sobre la taula que antisemitisme i antisionisme no és el mateix. És un debat que acostuma a no donar-se perquè als lobby sionistes no els interessa.

Parlaves de la por a que la vostra acusació generi jurisprudència. Però si guanyeu el judici, es generarà ja hi haurà antecedents legals que marcaran la diferència entre antisemitisme i antisionisme.

Per això té tant interès aquest cas: és molt important pel moviment perquè generarà un precedent amb el que quedarà clar que fer una campanya de BDS no és cap delicte. A d’altres països aquests precedents ja existeixen; a Alemanya, un país especialment delicat per aquest tema, es va reconèixer que BDS és una organització política per la defensa dels drets humans. Aquest cas genera molta expectativa perquè se’ns demanen 4 anys de presó a 8 persones per fer uns tuits. I precisament per això, ara som 8 els cridats a declarar, però podríem ser 200 o 2,000, perquè la campanya va ser enorme.

Jorge Sánchez, activista de BDS | Sandra Vicente

Els càrrecs són delictes d’odi i amenaces, però en cap moment es fa referència a coaccions directes a Matisyahu en particular, ni al col·lectiu jueu en general

Neguem que fos una campanya antisemita. Neguem que hi haguessin amenaces i neguem les coaccions. Aquestes són les tres potes amb les que es desmunta el cas. Simplement vam demanar coherència al festival; no ens vam adreçar a Matisyahu en cap moment.

Comptem, de fet, amb persones i col·lectius jueus que ens han mostrat suport. La darrera declaració la va fer l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS, que van dir que Israel no pot parlar en nom del judaisme. La por que té Israel en aquesta mena de batalles és que no ho té tan fàcil com quan ha de reprimir al poble als camps palestins.

Teniu una defensa lògica i clara però, com encareu el judici?

El millor és plantejar-lo com una oportunitat per obrir un debat públic. És molt important perquè sí que hi ha un primer cercle de militants solidaritzats amb Orient Mitjà que llegeixen uns determinats mitjans i busquen fonts sensibilitzades, però hem d’obrir el cercle.

Les grans elits catalanes i espanyoles recolzen de manera clara les polítiques d’Israel. Tant lobbys empresarials, esportius com el Barça o mitjans de comunicació. Tots coneixem a Pilar Rahola i ens hi hem barallat diverses vegades, igual que amb el Vicenç Villatoro. Sabem qui són i a qui ens enfrontem. Aquest primer cercle militant ja el tenim guanyat però hem de dir a tothom que l’estat d’Israel ha de deixar de ser impune i saltar-se les resolucions de les Nacions Unides.


Aquesta entrevista és fruit de la col·laboració entre la Fundació Catalunya Plural i Ràdio Terra, per a un periodisme col·laboratiu i cooperatiu

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*