9 anys de la PAH: Més de 2.000 desnonaments aturats i el repte de canviar la llei

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca celebra nou anys del seu naixement. Durant aquest temps han trobat moltes vies per fer efectiu el dret a l’habitatge, aturant desnonaments, negociant amb bancs o ocupant pisos buits. Ara tornen a emprendre un repte pendent: canviar la llei

João França
 
 
 
Assemblea de la PAH | @PAH_BCN

Assemblea de la PAH | @PAH_BCN

Cada dilluns, en un local del carrer de Leiva, al barri d’Hostafrancs de Barcelona, hi ha una sala que s’omple de persones que anhelen un bri d’esperança. Tenen problemes relacionats amb l’habitatge, generalment perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer, i acudeixen a l’assemblea de benvinguda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona. Allà els expliquen com intentar trobar respostes, primer explorant totes les vies legals per aturar o aplaçar el desnonament, i després reclamant a les administracions que garanteixin el dret a l’habitatge segons les necessitats de cada cas. D’entrada, les persones que dinamitzen l’assemblea insisteixen en deixar clar que això no és una servei d’assistència ni tenen respostes màgiques, sinó que qui vulgui solucionar el seu problema “s’ho ha de currar, però mai estarà sol”.

Fa nou anys de la primera d’aquestes assemblees, el 22 de febrer del 2009, a la Casa de la Solidaritat, al barri del Raval. Un grup d’activistes que provenien d’altres lluites per l’habitatge, com V de Vivienda o moviments anteriors, va impulsar la PAH amb l’objectiu de donar respostes concretes a situacions molt greus, fruit de l’esclat de la bombolla immobiliària. En aquell moment no tenien les respostes, i han anat aprenent pel camí amb la gent implicada. Tant és així, que avui qui rep a les persones afectades són altres que van arribar a la plataforma en la seva mateixa situació. És l’efecte de l’assessorament col·lectiu, que porta nou anys convertint persones afectades en especialistes.

Les respostes les van anar construint sobre la marxa, segons es van trobar cada problemàtica. Van començar a aturar desnonaments, negociar amb entitats bancàries, ocupar pisos buits o proposar canvis legals. Un dels primers problemes que es van trobar sense haver-lo previst va ser el del deute. A diferència d’altres països, a Espanya no hi ha prou amb entregar la casa per saldar la hipoteca. Això provoca que les famílies, a més de quedar-se al carrer, poden acumular un deute de per vida. Per això calia canviar la llei i implantar la dació en pagament. Davant d’aquesta situació van decidir engegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés.

Del suport massiu a la lluita invisible

Fa cinc anys, el febrer del 2013, el diari El País publicava una enquesta segons la qual el 87% de la població estava d’acord amb les reivindicacions de la PAH. En aquell moment la plataforma era un dels protagonistes indubtables de l’actualitat, i la campanya per defensar la seva ILP semblava la principal oposició a la majoria absoluta del Partit Popular. Avui, però, la realitat d’aquestes assemblees i dels desnonaments aturats cada setmana torna a ser més invisible. “Sembla que no importi res més que determinada actualitat política i hi ha coses que s’han normalitzat pels mitjans massius, com per exemple que desnonin una família”, apunta Lucía Delgado, de la plataforma. “Això el que està demostrant és que vivim en una societat malalta”.

Fa poc mesos que Delgado exerceix de portaveu de la PAH, però va ser una de les sis persones que la van impulsar. “Després de 9 anys encara estem aquí donant guerra, al peu del canó, aturant desnonaments, aconseguint dacions en pagament, fent accions als bancs i esprement les institucions per aconseguir canviar la llei, sigui a nivell local, català o estatal”, assegura.

La campanya per la ILP va permetre al moviment enfortir-se i articular-se entre més d’un centenar de plataformes creades arreu de l’Estat. També els va permetre incidir molt en el discurs públic. Però tot i haver aconseguit el suport de gairebé tots els partits del Congrés a principis de l’any 2013, el PP va impedir amb la seva majoria absoluta que es regulés una moratòria els desnonaments, la dació en pagament i la creació d’un parc d’habitatge de lloguer social amb unes proporcions que permetés donar resposta a la crisi habitacional, les tres propostes de la ILP. Això va representar un sostre de vidre que, per una banda, va portar alguns membres de la PAH a intentar canviar les coses des de les institucions, com la seva primera portaveu, Ada Colau, que el 2015 va conquerir l’alcaldia de Barcelona, i per l’altra, va portar la Plataforma a una estratègia de “trencar per baix”, intentant canviar les lleis a nivell local i autonòmic mentre seguien treballant per garantir drets amb accions de desobediència.

Problemàtiques més enllà de la hipoteca

A Catalunya, després del fracàs de la ILP al Congrés van portar als ajuntaments mocions per començar a aplicar articles que mai s’havien implementat de la Llei del Dret a l’Habitatge aprovada el 2007 pel Parlament, per exemple per sancionar els pisos buits. El juliol del 2014 van impulsar una ILP a nivell català contra els desnonaments i la pobresa energètica. “Des que vam presentar la ILP al Congrés la violència habitacional s’ha anat diversificant, i aquestes noves propostes han incorporat més elements, com la pobresa energètica”, explica Luis Sanmartín, que ara és un dels responsables de l’impuls d’una nova proposta legislativa des de la PAH.

Els canvis en la problemàtica de l’habitatge des del 2009 han requerit molta autoformació dins la plataforma en els últims anys. “Fa uns dos anys que veiem un canvi en les persones que acudeixen a la PAH, abans eren sobretot problemes hipotecaris, però ara aquests són quasi anecdòtics i n’hi ha molts més vinculats al lloguer”, apunta Delgado. L’obertura a nous fronts li sembla natural: “El que hem fet sempre a la PAH és fer front als problemes que ens arriben”.

A les assemblees del dilluns es noten les noves problemàtiques. Hi ha qui no pot fer front al lloguer, ha demanat un habitatge social i, tot i que li hagin reconegut aquest dret, l’administració assegura que no té pisos per concedir. Hi ha qui viu en un local comercial, i no pot demanar ajudes perquè, com que vivia precàriament en un espai sense cèdula d’habilitat, no se li reconeix que es troba en risc de pèrdua de l’habitatge. També hi ha persones que viuen ocupant després d’haver-se quedat al carrer i ara afronten una nova amenaça de desnonament. I tot i això, encara, hi ha qui s’hi acosta perquè no ha pogut seguir pagant la hipoteca. Per qualsevol de les situacions, persones que porten més temps en la lluita proposen respostes, sigui pressionar el banc, anar cada dia a l’oficina d’habitatge del seu districte, o recomanacions pels advocats d’ofici que portin el seu cas. I en última instància, segueixen sent molts els casos de persones que aturen els desnonaments a les portes de casa. Bona part de l’assemblea es dedica a repassar la situació de casos amb dates imminents.

Aturar desnonaments posant-hi el cos va ser una passa que van fer per primer cop el novembre del 2010, a casa del Lluís Martí, a la Bisbal del Penedès. Va ser el primer que es va atrevir a fer-ho. Va arribar a la PAH convençut de fer saltar casa seva pels aires abans que entregar-la al banc, però li van dir que no estaven sol i es van traslladar fins allà per impedir-ho posant-se davant la porta. La resposta li va funcionar fins al punt que després de sis dates de desallotjament, els jutjats van arxivar el seu cas. Després de més de 2.000 desnonaments aturats arreu de l’Estat segons el seu recompte, la fórmula de la PAH ja va molt més enllà, i són molts els col·lectius que aturen desnonaments cada setmana a Barcelona, sobretot els que s’han organitzat més recentment per lluitar contra l’especulació i pel dret a l’habitatge als barris de la ciutat.

Bloqueig competencial

El juliol del 2015 es va aconseguir canviar la llei des del carrer. El Parlament de Catalunya va aprovar la ILP per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Altres iniciatives similars de la PAH van voler replicar-la al País Valencià o la Regió de Múrcia. El maig del 2016, però, algun dels seus articles en matèria d’habitatge van ser suspesos per un recurs del govern de l’Estat al Tribunal Constitucional. Les iniciatives agermanades van tenir un destí similar, així com altres lleis amb el mateix esperit aprovades a Canàries, Andalusia o Euskadi.

“Un cop hem aconseguit aquestes lleis, hem demostrat que funcionen i són resolutives, perquè la llei catalana va servir per aturar molts desnonaments i multar immobiliàries, amb la perspectiva que hem tingut sempre de coresponsabilitzar els culpables d’aquesta situació, forçant els bancs a donar lloguers socials o a cedir habitatges buits”, assegura Luis Sanmartín en referència a les mesures de la llei suspeses pel TC. “Ara que hi ha hagut un canvi de majories parlamentàries, intentem superar el bloqueig competencial imposat pel PP portant una llei a nivell estatal al Congrés”, explica. Han registrat la iniciativa legislativa a través d’Unidos Podemos, Esquerra, Compromís i Bildu el projecte que anomenen Ley de Vivienda PAH. “És fruit d’un procés llarguíssim, consensuant el text durant un any amb les famílies afectades a les nostres assemblees i també amb els grups parlamentaris del Congrés”, apunta l’activista. La proposta legislativa, pendent que el PP i Ciutadans desbloquegin la seva tramitació, reivindica la dación en pagament retroactiva, una moratòria de desnonaments, la regulació dels preus del lloguer, un parc d’habitatge social i la garantia dels subministraments bàsics.

Delgado afegeix que el problema no és només legislatiu. “Hi ha altres qüestions de política pública d’habitatge, com que no hi ha parcs públics d’habitatge o que hi hagi unes societats com les Socimi, que estan apoderant-se d’edificis sencers i fent fora les famílies”, assegura. “Tenim respostes com la moció que portem a l’Ajuntament, però també com la recuperació del bloc del carrer Aragó”, explica. Es refereix a un edifici adquirit pel fons voltor israelià Norvet, on es van ocupar sis habitatges aquest l’estiu per allotjar-hi famílies i alhora donar suport a les que hi viuen de lloguer i ara poden ser expulsades per donar pas a pisos de luxe. “Ja no només són els bancs els que estan conquerint la ciutat, sinó també altres actors com els fons d’inversió Norvet, MK Premium o Vauras, que s’estan apoderant de la ciutat com si els veïns no existíssim, i hem de fer-hi front”, conclou.

Nou anys després, la batalla legal de la PAH segueix lluitant per arribar a bon port, però són moltes altres reivindicacions –i respostes– les que s’han incorporat pel camí, i en la guerra per defensar el dret a l’habitatge, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca compta amb cada cop més aliances. Asseguren que lluitaran mentre sigui necessari per fer efectius els drets que no garanteixen les institucions, però que canviar les lleis és imprescindible perquè arribin a tothom.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*