825.000 milions d’euros bé valen una bona organització ciutadana

Cada any es perden 5.501 milions d’€ en beneficis fiscals discutibles. Beneficis que tindrien justificació si responguessin a criteris d’interès general, però bona part es destinen a rebaixes impositives a figures com les SOCIMI o les SICAV que només responen a interessos particulars que suposen un greuge evident respecte a la resta d’empreses

Xavier Casanovas
 
 
 

A principis de febrer es va celebrar la IV Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa, espai de trobada d’entitats de la societat civil i persones preocupades per l’estat del nostre sistema fiscal. La mirada estava posada sobretot en Europa, en any d’eleccions i davant la deriva reaccionaria i antiliberal que s’està donant al continent. Però valia potser més la pena parlar de com una millora del sistema fiscal ens ajudaria a reduir més i millor les desigualtats?

Mirem primer què ha passat a Espanya. Tot i haver tancat 2017 amb una recaptació fiscal que va superar l’etapa prèvia a la crisi econòmica (és a dir, tornar a l’estat en què estàvem fa 10 anys), el pastís del repartiment de la pressió fiscal ha canviat considerablement. Sobretot en una de les seves figures: la recaptació en l’impost de societats, que ha passat de ser de 44.823 M d’€ el 2007 a 23.143 M el 2017, gairebé la meitat. I això tot i que l’activitat econòmica s’ha recuperat i els beneficis tornen a ser similars als d’abans de la crisi. Què ha passat?

Tal com anunciem en el nostre recent informe “Beneficis fiscals, beneficis per a qui?”, cada any es perden entre la hisenda autonòmica i l’estatal 5.501 milions d’€ en beneficis fiscals discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu. Beneficis fiscals que tindrien justificació si responguessin a criteris d’interès general, però bona part d’aquests es donen en rebaixes impositives a figures, com les societàries de les SOCIMI o les SICAV, que responen a interessos particulars que suposen un greuge evident respecte a la resta d’empreses.

Si alcem el vol i ens fixem en Europa, com ens deia l’eurodiputat Javi López en la mateixa jornada, l’evasió fiscal genera pèrdues a tot el continent per valor de 825.000 milions d’euros. Ara bé, la llista europea de paradisos fiscals aprovada l’any passat no inclou cap dels països que actuen avui dia a Europa com a autèntics amagatalls fiscals com Irlanda o Luxemburg. De fet, no inclou més que sis països i no aclareix quin tipus de sancions i elements vinculants implica aparèixer en aquesta llista. El repte és enorme: definició de l’impost de societats en clau europea, criteris clars sobre la comptabilització de beneficis país per país, més transparència; i perquè això sigui possible, abolir el principi d’unanimitat que fa que un sol país pugui vetar qualsevol iniciativa fiscal en l’àmbit europeu.

Tot plegat pot ser desolador, però des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa creiem fermament que cal seguir treballant per a una millora de la progressivitat i la justícia en el nostre sistema fiscal. Per a fer-ho ens caldrà una clara consciència ciutadana de la responsabilitat que tenim en el sosteniment de les prioritats socials, i així ho recorda aquesta preciosa iniciativa feta amb alumnes de l’Escola Massana per a Il·lustrar l’opacitat.

Si aquesta jornada ha servit per a alguna cosa, ha estat sobretot per a evidenciar la necessitat de recordar als responsables polítics el paper que han de jugar per a construir una fiscalitat justa, ambiental i solidària. I això no es demostra tan sols amb les bones paraules, com ens recordava Xavier Antich, sinó en què les paraules i els fets vagin de la mà perquè el cinisme no s’apoderi de la nostra vida política i faci més fonda la deriva antidemocràtica que vivim.

Xavier Casanovas
Sobre Xavier Casanovas

Portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Director del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*