5 veus sobre la DUI

Recuperem les entrevistes realitzades a Joan Josep Queralt, Jordi Amat, Jordi Serrano, José María Mena i Santi Vila per mirar en perspectiva el que va passar el dia que es va aplicar la DUI i durant aquelles jornades en què el destí de Catalunya es va decidir als despatxos

Redacció
 
 
 

Ara fa un any d’aquell 27 d’octubre en el que milers de persones es combregaven als voltants del Parc de la Ciutadella, observant impacients i expectants aquelles pantalles gegants que, entre talls de so i imatge, els havien de mostrar en directe la votació al Parlament que duria a Carme Forcadell, llavors presidenta del Parlament, a proclamar la independència de Catalunya.

Des d’aquell moment, en que -semblava- que culminava tot un procés d’anys, han passat moltes coses. La DUI va ser un punt d’inflexió: arran d’aquell dia es van convocar eleccions i es va aplicar el 155. Es van empresonar líders polítics, que encara ara estan en presó preventiva. La política parlamentària i l’ambient als carrers està mutant. Encara no es poden calcular els efectes totals d’aquells fets, però sí que és un bon moment per mirar enrere i recuperar veus de persones que coneixen què va passar aquells dies històrics.

El llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la UAB, Joan Josep Queralt, té molt clar que durant tot aquest any s’ha comés una “injustícia clamorosa” amb els presos polítics i amb els líders de les entitats sobiranistes, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La privació de la llibertat, diu, no és la manera d’avançar, però també considera que hi ha hagut un “error d’anàlisi” per part del bàndol independentista, que ha estat dir “això ho farem ràpid”.

“Els processos polítics i socials poden durar una o dues generacions. El que pot produir desencís és creure que teníem la independència a tocar. Estem més a prop ara que abans, però encara ens un llarg camí. Els que van dir que teníem pressa i que la independència era a tocar potser haurien de veure que una cosa és la persistència i una altra, la pressa. D’altra banda, s’ha de dir, també, que l’Estat tampoc no pot doblegar els independentistes. Estem en un empat permanent”.

Llegeix l’entrevista completa aquí.

El filòleg i escriptor Jordi Amat tira la mirada enrere, però força més enllà que només un any. L’autor de La confabulació dels irresponsables qüestiona l’imaginari col·lectiu establert arran del fracàs de la reforma de l’Estatut i el devenir de la situació política actual. Situa Rajoy al capdavant de la seva llista d’irresponsables, “ja sigui per ganduleria o incapacitat, ja sigui per falta d’audàcia o incomprensió del desafiament plantejat”.

Una altra irresponsabilitat, creu, és la de no haver calibrat prou bé les forces que podria tenir i despertar el procés. “Moltes vegades, els polítics són captius del moviment que els dóna suport i, tot i que voldrien, no poden fer exercicis de rectificació, no només per estalviar-se tragèdies personals, sinó perquè l’autogovern de la Generalitat està en joc. Això no ho han calculat prou, la qual cosa no legitima l’actitud repressora de l’Estat, que està tensant la llei fins a uns extrems que degraden l’Estat de dret”.

Llegeix l’entrevista completa aquí.

Des de la Universitat Progressista de Catalunya (UPEC), el seu rector, Jordi Serrano assegura que la solució de la situació actual a la situació catalana passa pel republicanisme. Tot i que afirma que l’emancipació de Catalunya sempre ha estat “quan ha manat l’esquerra”. Així, sobre l’antiga Convergència, apunta que es va tornar independentista per “oportunisme” i considera que “no es pot ser independentista de dretes. És un oxímoron”.

“Mai no vaig pensar que la Constitució serviria per liquidar la Generalitat i la voluntat del poble català expressada en unes eleccions”. Considera que no hi ha res que trenqui més la convivència d’un país que que hi hagi presos; “o hi ha dret a empresonar el teu adversari polític. Es miri per on es miri”. I creu que haver proclamat la independència no és motiu per acusar ningú de rebel·lió o sedició: “La independència va ser proclamada de manera simbòlica. No van baixar la bandera espanyola, no ho van publicar al DOGC, no es van parapetar amb mossos d’esquadra al Palau de la Generalitat,… Ho haurien pogut fer”

Llegeix l’entrevista completa aquí.

El fiscal José María Mena, nascut a Burgos i militant del PSUC, va ser un dels homes al capdavant de la querella contra Jordi Pujol pel cas de la Banca Catalana. Assegura que les acusacions per rebel·lió i sedició no se sustenten i considera que s’ha de parlar de presos polítics, “anomenar-los polítics presos és una humiliació”. Així mateix, sobre els fets del 27 d’Octubre, quan es va fer la DUI, considera que “l’unic alçament que s’ha fet ha estat posar-se drets i cantar Els Segadors”.

“Els Jordis van ser els primers que van ficar a la presó perquè el que més por els va fer a Madrid van ser els líders de masses. Que facin la llista del que van dir el dia 20 de Setembre pel megàfon per veure si això és rebel o sediciós. No ho era. Per a aquest càrrec cal un alçament violent i tumultuari. Però on és el tumult al Parlament el dia 27 d’Octubre, cadascú assegut al seu seient? On és l’alçament?”

Llegeix l’entrevista completa aquí

L’exconseller Santi Vila va presentar la seva renuncia el mateix dia 27 d’Octubre. A primera hora del matí, poques hores abans que s’apliqués la DUI. “Les cares gràfiques i desencaixades dels protagonistes d’aquella jornada van commoure l’opinió pública i van deixar clars els límits d’aquell gest”. Així recorda Santi Vila el dia en què va deixar de ser conseller de la Generalitat.

Va dimitir perquè no va volia ser-hi quan es proclamés la independència. Així ho explica al seu llibre D’herois i traïdors, on també explica, en primera persona, com van ser aquelles jornades en que el destí de Catalunya es decidia a un despatx on es debatia entre la DUI i convocar eleccions. “Per saber què va pesar més en la decisió de Carles Puigdemont li hauríem de preguntar a ell: el que ens deien en privat els negociadors de Rajoy, ell no ho va dir mai en públic. Hi havia un ambient de desconfiança justificada: ‘Aquests ens fotran. Quan haguem acordat que convoquem les eleccions ens aplicaran igualment el 155’, deia. No ho sabrem mai. No tenien marge per fallar-nos, però aquesta idea va calar molt”.

Llegeix l’entrevista completa aquí 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*