29 persones del món universitari, literari i activista s’autoinculpen junt amb els Jordis

Els escriptors Santiago Alba Rico i Belén Gopegui, els professors universitaris Víctor Sampedro i Jorge Riechman o Pepe Beunza, primer objector insubmís al servei militar, són algunes de les persones que han demanat que se'ls obri un procés judicial si Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són finalment condemnats en el marc del judici al Procés

Ter García
 
 
 
Concentració en rebuig del judici del Procés a Plaça Catalunya | Sandra Vicente

Concentració en rebuig del judici del Procés a Plaça Catalunya | Sandra Vicente

29 persones del món del periodisme i activisme han acudit avui als jutjats de plaça de Castilla, a Madrid, per autoinculpar-se al costat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents en 2017 de les orgnizaciones civils Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural i dues de les dotze persones que estan sent jutjades al Tribunal Suprem en relació al referèndum a Catalunya i les mobilitzacions del 20 de setembre. Entre els signants de la autoinculpació hi ha els escriptors Santiago Alba Rico, Manuel Rivas, Belén Gopegui i Guillem Martínez; el professor de la Universitat de Castella-la Manxa i objector insubmís Pere Oliver Olmo; els professors de la Universitat Complutense Jorge Riechman i César Rendueles; el professor de la Universitat Rey Juan Carlos i objector insubmís Víctor Sampedro, o Pepe Beunza, primer objector insubmís al servei militar obligatori.

“Dos milions de desobedients civils van acudir a la convocatòria de l’1-O de 2017 a Catalunya, inclosos els gairebé 200.000 votants del ‘No’, 50.000 en blanc i 20.000 nuls. El significat d’haver votat l’1-O, sigui quina sigui la papereta, resulta inequívoc. Gairebé la meitat del cens electoral català va desobeir a les instàncies màximes d’Espanya: van posar urnes, paperetes i cossos per fer-se sentir en un acte de protesta multitudinari”, relata el manifest llegit avui davant dels jutjats de plaça de Castilla.

“Una part important de la societat catalana va superar les forces d’ordre públic, va desafiar la por als antiavalots. Ho va fer de forma pacífica, pública i manifesta, sense màscares. Van aguantar cops de porra i no van fugir de les possibles responsabilitats penals. Parlem de desobedients civils, de votants insubmisos. La insubmissió és una opció democràtica de dilatada trajectòria”, continua el manifest, en el qual es recorda els èxits aconseguits. “La mili va ser enderrocada per joves que van patir penes de presó, inhabilitació per a càrrecs i funcions públiques, multes, prohibició del carnet de conduir i passaport: ‘la mort civil’, segons el Ministeri de Defensa d’aquell moment”, assenyala.

“En el judici al Procés, una classe política jutja una altra potser molt semblant. Però també es jutgen drets que ens pertanyen i que cal defensar, com el de manifestació, el de reunió, el d’associació, o el dret a la dissensió, a no estar d’acord, a defensar polítiques que els governs es neguen, si més no, a discutir”, segueix el manifest. “Hem de tornar a desobeir davant el que no és just”, subratlla, després del que animen a la resta de la societat civil a acte inculpar-se amb ‘els Jordis’ o emprar aquesta eina per solidaritzar-se amb altres presos i encausats pel Procés o la Llei mordassa

En la denúncia presentada davant els jutjats de plaça de Castilla s’apunta que el fet que s’imputa a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, “se centra en haver afavorit i impulsat una mobilització popular a Catalunya, a través de convocatòries i proclames, a favor de la participació política i del naixement de la república catalana”. En particular, apunten l’acusació d’haver convocat manifestacions el dia 20 de setembre.

“Els sotasignats no estem necessàriament d’acord amb els fins polítics que aquestes defensaven ni les raons de la protesta. No obstant això, entenem que tota aquesta mobilització social respon a un legítim exercici dels drets fonamentals recollits en la nostra Constitució”, continua el text de la denúncia, citant els drets d’associació, reunió, manifestació i llibertat ideològica i de pensament. “En aquest escenari, l’enjudiciament dels senyors Sánchez Picanyol i Cuixart Navarro encobreix la criminalització de la dissidència política. El simple fet de portar a judici els que s’han manifestat pacíficament en pro d’un objectiu polític lamina els fonaments de la nostra democràcia, en la línia d’altres recents iniciatives dirigides a restringir l’ús d’aquests drets fonamentals, com la coneguda com a Llei Mordassa ” .

El text proposa que, si la justícia depura responsabilitats penals per l’exercici de drets fonamentals, es valori, l’obertura d’una causa penal contra les persones que signen aquesta denúncia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*