28A: la dreta troba un mur, l’esquerra guanya una porta

L'escenari post electoral que han dibuixat les eleccions d'aquest diumenge deixa incògnites com la ressolució de la formació del Govern. També destaquen les bones notícies com són l'augment de la participació i la derrota de les dretes. Analitzem què ens deixa aquest diumenge electoral

Guillem Pujol
 
 
 
Eleccions del 28A | Sandra Vicente

Eleccions del 28A | Sandra Vicente

Hi havia nervis, molts nervis. Especialment a Catalunya. El fantasma del 155, aquesta vegada a cavall de VOX, forçava la gent a manifestar la seva por a través del vot. Les dades de participació durant la jornada així ho reflectien i deixaven el primer titular de la jornada abans que sortissin a la llum els primers escrutinis: la participació, ja en general molt elevada, a Catalunya superava en gairebé dos punts la resta de l’Estat. Però a mesura que s’anaven dibuixant els resultats, la por s’esvaïa i el color vermell inundava els diferents mapes electorals. La dreta no sumava i el PSOE recuperava el seu lloc en la història.

Pedro Sánchez, President

Pedro Sánchez serà, una altra vegada, President del Govern d’Espanya. El resultat dels socialistes ha estat espectacular, arribant als 123 diputats (amb un 99% dels vots escrutats). Qui li hagués dit a Sánchez, quan va ser desterrat del partit, que poc temps després tornaria a la seva glòria. El resultat aplacarà d’una vegades per totes la dissidència interna liderada per Susana Díaz: davant d’aquests resultats, poca cosa té a fer.

La victòria de Sànchez es deu a un doble motiu: per un costat, la formació socialista s’ha ubicat en l’eix constitucionalista – entès com a negació a oferir un referèndum d’autodeterminació per Catalunya – amb una cara molt més moderada que Rivera i Casado, acollint un sentir general de la població espanyola. Per altra banda, Sánchez ha demostrat en aquest deu mesos de govern que es poden canviar coses. L’increment del salari mínim – mesura pactada amb Podemos -, ha fet tornar una part dels seus votants que havien prestat el vot a Podemos durant una temporada.

I clar, si puja tan Pedro Sánchez baixa Pablo Iglesias. Si bé és cert que durant les últimes setmanes de campanya han pogut recuperar terreny – especialment pel bon rendiment d’Iglesias en els debats – la formació morada passa de 69 diputats a 42. Però, si es considera que mesos enrere es trobaven en una crisi existencials motivada per l’exili d’Errejón, poden estar satisfets. No només per això: la posició que tindran serà crucial per a determinar el futur govern. I és que el mateix Albert Rivera, en la seva intervenció després de saber-se els resultats electorals va reconèixer la derrota i va anunciar una “mala notícia: el PSOE formarà govern amb Unidas Podemos i els separatistes”.

La dreta no guanya

La primera notícia de la nit es formulava en negatiu, esquivant una por real: les dretes no sumaven. Durant la campanya havia quedat meridianament clar que en l’hipotètic cas que PP, Ciutadans i VOX sumessin per a governar, ho farien. No només no ha ha estat així, sinó que la suma de la dreta i l’ultra-dreta s’ha quedat molt lluny d’aconseguir fer fora Sánchez. El PP ha aconseguit 66 diputats. La batacada de Pablo Casado es històrica. Els pitjors resultats en trenta anys. Queda clar que l’electorat del PP no ha vist amb bons ulls l’aznarització del seu partit, que ha abanderat la crispació i el conflicte en lloc de la moderació sibil·lina que destil·lava Rajoy. No ho tindrà gens senzill per a convèncer el seu partit d’aquest canvi de rumb, i és possible que els barons de dins del partit el pressionin per a formar una comissió gestora. Castigat al racó de pensar.

Ciutadans passa de 32 a 57 diputats. Una millora de 25 diputats respecte les anteriors eleccions. A priori això seria una bona notícia per a la formació taronja, – i ho és -, però els resultats d’ahir els deixen un mal regust de boca. Abans de la moció de censura Albert Rivera es veia amb la presidència, i les coses no han acabat de sortir com volien. L’espai on Ciutadans s’ha anat situant durant la campanya era el de competidor directe de Pablo Casado, i això ha fet dubtar al votant de centre-dreta que ha preferit recolzar Pedro Sánchez. En tot cas, Ciutadans continua en ascens al congrés, i davant la davallada del Partit Popular té motius per a treure pit.

VOX entra al Congreso amb 24 diputats. És cert que els resultats no han complert amb les expectatives de la formació de Santiago Abascal. Algunes enquestes els ubicaven com a tercera força amb més de quaranta diputats. No ha estat així, el que no deixa de ser preocupant: l’extremadreta racista i misògina ja és al Congreso, hi serà, molt problamenent, tant a molts dels municipis, comunitats autònomes i al Parlament Europeu.

Catalonia is different

Esquerra Republicana guanya les eleccions a Catalunya amb uns resultats sense precedents: 15 diputats. Són, de fet, les segones eleccions que guanyen a la seva història, després de les eleccions europees del 2014. Guanyadora a totes les províncies, inclús a Tarragona, on mai no ho havien aconseguit. La victòria d’ERC és també la prova que el canvi del discurs que s’ha donat en el si de la formació republicana ha tingut el seu efecte. De forma clara i concisa, el missatge ha sigut el següent: no es renunciarà a la independència, però no es forçarà un escenari de conflicte explícit. Gabriel Rufián liderarà la major força catalana al congrés, substituint Joan Tardà. Però la segona força ha estat el PSC, que poc a poc camina cap al lloc que tenia abans que esclatés la crisi del sistema bipartidista. De fet, casi se situen com a primera força a la província de Barcelona. Meritxell Batet pot estar contenta.

La tercera força ha estat En Comú Podem, amb 7 diputats, el que suposa un descens de 5 diputats respecte les darreres eleccions. Però és possible que igual que els seus aliats a l’Estat, no estiguin descontents amb el resultat obtingut. Ni Jaume Asens era el millor dels candidats (considerat com a clar perdedor del debat electoral televisat), ni el context on s’ubicava la formació morada, amb constants atacts a un posicionament equidistant, li han facilitat transmetre el seu missatge. Aquest fet destaca una primera notícia específica de Catalunya: la primera, segona, i tercera força política se situen entre el centre-esquerra i l’esquerra. La quarta força amb representació és Junts per Catalunya. La darrera mutació convergent, encapçalada per Laura Borràs, obté 7 diputats. Les enquestes en donaven menys, però si alguna cosa té el gen convergent és la resistència al context i la capacitat de sorpresa en les nits electorals.

Ciutadans es queda amb cinc diputats: ja no és la força que representa el rebuig a l’independentisme, que ha optat per a passar-se al constitucionalisme moderat del PSC. Els temps en què la formació taronja guanyava eleccions a Catalunya ja han passat a millor vida. Per la seva banda, el Partit Popular a Catalunya és gairebé inexistent. Existeix pel sol diputat de Cayetana Álvarez de Toledo. Però és obvi que quan bases el teu missatge de campanya en contra d’una comunitat és molt complicat que et votin. La pitjor de les notícies és, potser, l’entrada de VOX. Un sol representant per acabar amb el mal a Catalunya. Se li farà difícil.

I ara, què?

Els resultats no atorguen un pacte clar de govern clar. És evident que qualsevol escenari passarà per Pedro Sánchez com a president, però el seu escenari preferit (el d’una coalició amb Podemos, i potser amb el suport del PNB) no serà possible. Es necessita d’alguna cosa mes. O bé una abstenció d’ERC, o bé un pacte amb C’s que, després de les declaracions del seu líder, es difumina. Això, però, ja és història post-electoral.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*