20 de setembre: el dia que es va cuinar la “rebel·lió”

El setge a la Conselleria d’Economia va durar més de 12 hores, amb milers de persones concentrades protestant per la detenció de 14 persones en el marc d’un operatiu per a parar l’1-O. Aquella nit, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van pujar al sostre d’un dels cotxes de la Guàrdia Civil per a pronunciar unes paraules que els acabarien acusant de sedició i rebel·lió

Victòria Oliveres i Sandra Vicente
 
 
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pujats sobre el cotxe de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 | Sandra Vicente

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pujats sobre el cotxe de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 | Sandra Vicente

El centre de Barcelona bullia, milers de persones congregades no deixaven passar ni un bri d’aire entre elles. Més de dotze hores seguides rodejant la Conselleria d’Economia a Barcelona, després que un operatiu dirigit per la Guàrdia Civil dugués a terme registres a diverses seus de la Generalitat amb l’objectiu d’aturar el referèndum de l’1 d’Octubre. Quedava menys d’una hora per a acomiadar aquell 20 de setembre de 2017, dia en què va haver-hi 14 detinguts i, encara que llavors ningú no ho sabia, en què es van gestar les acusacions per sedició i rebel·lió que van dur Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (presidents de l’ANC i Òmnium respectivament) a la presó.

Mou el ratolí per sobre la infografia per saber-ne més | Victòria Oliveres

Ja fa un any d’aquella jornada i al periple dels ‘Jordis’ des de llavors s’hi compten nombroses dates clau: 339 dies a la presó, diverses declaracions davant els jutges i un trasllat des de Soto del Real a Lledoners. Un camí llarg que va començar aquella nit del 20 de setembre, quan la tensió augmentava a l’espera que els guàrdies civils sortissin de la Conselleria amb les proves recollides i les persones detingudes. Un cordó de voluntaris de l’ANC, vestits amb petos color llima creava un passadís entre els concentrats i els periodistes, que anava de la porta de l’edifici fins a la Gran Via de Barcelona; obrint les aigües d’aquesta manera, s’esperava deixar espai suficient per a que els guàrdies civils, acompanyats de Mossos d’Esquadra, poguessin finalitzar l’operatiu.

Però els manifestants ho tenien clar: “Aquesta nit, la passareu aquí”, etzibaven a la benemèrita, mentre que per als Mossos, que els havien d’acompanyar, hi havia una crítica: “No us mereixeu la senyera que porteu”. Fins i tot hi havia una tenda de campanya sobre un dels cotxes de la Guàrdia Civil. “Esta noche os vais sin coche”, cridaven alguns. Un matalàs surfejava la marea de concentrats, com a símbol d’una resistència que havia de ser indefinida; els voluntaris de l’ANC duien menjar i beguda a la gent… però el que es preveia com un llarg dia, preludi en realitat d’una llarga acampada, va acabar a les poques hores.

Tothom tenia la vista fixa en la porta de la Conselleria d’Economia, esperant que sortís algú, qui fos. I van ser els Jordis. Van pujar sobre un dels cotxes de la Guàrdia Civil, que a aquelles alçades ja estava ple d’enganxines cridant al vot l’1O i amb els vidres trencats. Sànchez, abillat amb una estelada roja i Cuixart, amb un megàfon. “Els qui ens volien dividir, exaltats, violents, avui estan emprenyats. I nosaltres no”, etzibà el d’Òmnium a la massa, que el corejava, “Ni un pas enrere”. “El que estem és indignats i decididament alçats per lluitar per la nostra llibertat, les institucions i el nostre país”, afegia Cuixart.

Les hores començaven a fer-se llargues i la consigna definitiva estava per arribar: “des d’aquest altar tan majestuós, us convoquem a una mobilització permanent en defensa dels detinguts. No pararem fins que no quedin en llibertat”. I amb aquestes paraules els Jordis van segellar el que seria el delicte (percebut per la Fiscalia) que els posaria a presó. “Jordi Cuixart pidió que la manifestación no se detuviera y […] llamaron a una movilización permanente desde este jueves a favor del referéndum y en contra de las actuacions para impedirlo”. Així resava la denúncia interposada per la Fiscalia el 22 de setembre. Però aquestes paraules no van sortir mai dels llavis dels presidents de les entitats: ni la mobilització havia de començar aquella nit, ni havia de ser pel referèndum. “Amb la nostra convicció i fermesa us emplacem a demà a partir de les 12 del migdia a l’Arc de Triomf a començar una mobilització que no acabarem fins que els detinguts no estiguin a casa amb les seves famílies”, pregà Cuixart, mentre els manifestants cridaven a una “vaga general”.

Poc després, ja havent baixat del Cotxe de la Guàrdia Civil, Cuixart i Sànchez van demanar els concentrats que marxessin a casa i que s’evitessin mostres de violència. Ells ho van fer, i els voluntaris de l’ANC també. Però unes desenes de manifestants es van quedar, asseguts al terra i alçant els braços, davant de les portes de la Conselleria. Finalment, els Mossos d’Esquadra, que havien rebut ordres del Jutjat d’Instrucció nº 13 per a iniciar el dispositiu de seguretat i permetre la sortida de la Comissió Judicial, van iniciar càrregues policials contra els manifestants, poc després de la 1:30h de la matinada. Aquella llarga jornada de setge no va finalitzar fins les 7 de la matinada del dia 21 de setembre, quan van poder sortir tots els Guàrdies Civils.

Un procés judicial marcat per les crítiques

“Los hechos relatados en el presente escrito de denuncia son, en principio, constitutivas de un delito de sedición previsto en el articulo 544 y siguientes del Código Penal”. Amb aquestes paraules, contingudes a la denúncia de la Fiscalia contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, quedaria apuntalat el delicte de sedició, pel qual declararien davant la jutgessa Lamela a l’Audiència Nacional el 16 d’octubre i des d’on serien enviats a presó. No seria fins a principis de 2018, havent passat ja la causa a disposició del Tribunal Suprem, amb Pablo Llarena, que s’afegiria el delicte de rebel·lió.

Es considera sedició una activitat d’alçament pública o tumultuària per a “impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o qualsevol autoritat”. Però aquestes acusacions, de seguida van aixecar crítiques, no només dels qui hi van ser i no consideren que el parlament dels Jordis i les actuacions dels voluntaris interferissin en la legalitat, sinó també de personalitats jurídiques destacades. Els primers a posicionar-se van ser els advocats de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), el 17 d’octubre, el dia després que els Jordis entressin a presó. Els lletrats van criticar Lamela per haver “construït” el que consideraven un nou delicte, “diferent del legal”: l’alçament “tumultuari pacífic, però igualment delictiu si persegueix una finalitat política no prevista a la Constitució”. Amb això, consideraren que l’empresonament de Cuixart i Sànchez no “s’ajusta al dret”.

Des de l’ICAB també apuntaven que la decisió de l’Audiència Nacional, “distorsiona el dret” i vulnera “els drets i llibertats de reunió, manifestació, expressió i participació política”. Una setmana després, ja eren un miler els juristes que compartien la visió expressada per l’ICAB i, de fet, així ho van comunicar en un manifest, que qualificava els empresonats com a “presos polítics” i n’exigien l’alliberament.

Manifestats combregats davant les portes de la Conselleria d’Economia, un cop la concentració ja havia estat desconvocada | Sandra Vicente

Sedició o rebel·lió?

Un mes després d’entrar a presó preventiva, el cas va passar a mans del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i va aparèixer la incògnita de si les seves conductes encaixaven més amb la sedició o bé amb la rebel·lió. Finalment, van ser processats juntament els 11 altres investigats per la causa del referèndum pel darrer. Aquest delicte, efectivament, és més greu que el de sedició i es reserva als qui s’aixequin “violenta i públicament” per, entre d’altres coses, “derogar, suspendre o modificar, total o parcialment, la Constitució”.

En vista de l’augment de la pena que suposa ser acusat de rebel·lió, van ser diverses veus les que es van tornar a alçar per denunciar la decisió. Uns d’ells van ser Jutgesses i Jutges per la Democràcia, que van assegurar que els fets succeïts a Catalunya “no tenen encaix en un delicte que exigeix un aixecament públic i violent”. També comparteix aquesta darrera consideració el Centre de Defensa dels Drets Humans Iridia, que va publicar un comunicat als cinc mesos de l’empresonament, denunciant la “construcció de delictes en base a elements absolutament inexistents”, atès que considera les manifestacions “elements d’intimidació i coerció constitutives de violència, malgrat que aquestes hagin estat absolutament pacífiques” i acabaven assegurant que l’empresonament dels Jordis constitueix un “greu atac als drets fonamentals col·lectius”.

Inclús veus allunyades del discurs independentista i que, després, van justificar altres decisions del Govern i la Justicia espanyola com Miquel Iceta, van reconèixer la insostenibilitat de les acusacions contra els Jordis: “Si mirem els delictes de rebel·lió i sedició i el que ha passat, costa d’encaixar-ho”, va dir en una entrevista al diari Ara. I totes aquestes queixes van veure’s resumides i il·lustrades al documental 20-S, produït per MediaPro i presentat a finals de juny. En aquesta mostra, es demostra l’actitud “pacífica i conciliadora dels Jordis i es desmunta la base de l’acusació de Llarena i Lamela”, va assegurar el responsable de la productora, Jaume Roures.

En aquest documental es poden veure imatges del setge a la Conselleria d’Economia, moments de tensió durant els que, després de baixar del cotxe de la Guàrdia Civil, “aquell altar majestuós” des d’on van pronunciar el discurs que els va condemnar, instaven a la gent a marxar a casa. De fet, aquesta retirada no va ser ben encaixada per bona part dels manifestants, alguns pertanyents a l’Esquerra Independentista, que s’havien traslladat al centre de Barcelona, després d’haver defensat la seu de la CUP. Apuntaven que “se’n van a casa, deixant-nos als de sempre al peu del canó”.

I és que els Jordis ja no hi eren. No hi eren quan el cordill de voluntaris de l’ANC es va treure els petos; tampoc quan els cinc primers guàrdies civil van sortir d’incògnit. I tampoc hi eren quan els Mossos van decidir carregar contra els manifestants asseguts davant la porta de la Conselleria, amb els braços enlaire, corejant “Mossos d’Esquadra, ens heu de defensar”. De fet, una de les darreres consignes fetes pels Jordis des del seu “altar” va ser un missatge clar i contundent: “Si detecteu algú que actua d’alguna manera violenta, desemmascareu-lo, són els enemics del poble”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*