12 d’Octubre: un dia de vergonya i dol

La Hispanitat és el dia de commemoració d'un Regne que va ser i és responsable dels genocidis de pobles sencers i que en l'actualitat segueix garantint l'espoli i l'enriquiment a qualsevol cost, amb una política continuista en lògica colonial

Ana G. Aupí | Valeria Linera
 
 
 
Senyalització de l'Avinguda Colón a Buenos Aires, Argentina | Sandra Vicente

Senyalització de l'Avinguda Colón a Buenos Aires, Argentina | Sandra Vicente

La lluita dels i les activistes llatinoamericanes i persones aliades amb Amèrica Llatina i el Carib des de ciutats com Barcelona té com a punt clau la constatació que la colonització se segueix perpetuant amb les empreses transnacionals que estan arrasant el nostre continent. Que diàriament les polítiques d’empobriment estan arrasant pobles sencers i riquesa que no figura en els balanços econòmics, que és la que queda retratada en la quotidianitat de resistències en defensa de la vida i del territori.

El mateix teixit social que de forma sistemàtica, planificada i intencional, es va voler silenciar en els temps de la invasió, avui segueix en peu, disposat a tenir cura de la vida. La resistència va més enllà de sobreviure a impactes de bala, polítiques de fam i repressió genocida. Són els milions de llocs en els quals comunitats senceres segueixen intentant conservar el seu cosmo-cimiento, les formes de conviure respectuoses amb la vida i les seves maneres de cuidar-la i que, per segles, han preservat per al món pulmons de boscos i esperança.

Espanya no existeix sense nomenar l’anihilament de pobles, la violació sistemàtica per a la dominació militar, el robatori dels tresors més ben cuidats i el silenciament d’altres maneres de viure i d’altres coneixements. Espanya té un benestar que ha estat robat a força i metralla, massacre i maquillatge. I cadascuna de les comoditats d’aquestes ciutats asèptiques regalimen sang de cossos de l’altre costat.

Ens pronunciem avui per commoure’ns, per fer memòria, per cridar amb les goles i ulls el que des de fa segles venim cridant. Per cada projecte miner, petrolier o hidroelèctric, hi ha una resistència que recorda i deixa testimoni que la colonització no ha acabat i segueix acarnissant-se amb béns aliens.

I aquí, des de dins la seva fortalesa, venim a cridar també. Som testimonis de totes les persones que moren al mar pel mateix, de totes les que són assassinades en els CIES pel mateix, pels mateixos. De totes les que són violades a Huelva i a tants llocs, per les seves mateixes polítiques de fam i de mort.

No val dedicar-li “només” una plaça a Idrissa, volem que revoquin la Llei d’estrangeria, que tanquin els CIES, que judicialitzin les seves empreses de seguretat fronterera, i les seves empreses transnacionals que cotitzen aquí.

Fem una crida a l’esperança i la construcció comunitària, a defensar espais com l’Àgora de Juan Andrés Benítez, a organitzar-nos perquè no hi hagi crims comesos que quedin en la impunitat, a treballar perquè no hi hagi privilegis per algunxs que es converteixin en menyspreu cap a altrxs. A fer la crida que no es poden subsidiar les cures si volem justícia social, al fet que totes les tasques han de tenir el mateix valor, ja que totes les vides valen el mateix.

No hi ha res a celebrar, només lluitar i deixar constància; és l’únic al que ens convida aquesta data.

Ana G. Aupí | Valeria Linera
Sobre Ana G. Aupí | Valeria Linera

Activistes de la CALACA Catalunya, (Coordinadora d'Activistes per Llatinoamèrica i el Carib) Contacte: Twitter | Més articles

3 Comments en 12 d’Octubre: un dia de vergonya i dol

  1. Des de que visc a Catalunya he trobat que es dona molta importància al “Día de la Hispanidad”. He viscut en altres llocs d’Espanya i mai he vist què es celebrés o es tingués la intenció de celebrar el “Día de la Hispanidad”. Sempre havia estat el dia de la Virgen del Pilar o el dia Nacional de España. De fet, segon la Ley 18/1987 que estableix el día nacional, no parla enlloc de “Día de la Hispanidad”. És una cosa que m’ha cridat sempre l’atenció…

  2. El paràgraf on diu que “Espanya no existeix sense anomenar…” és un despropòsit des del meu punt de vista. Espanya va fer el que feien els imperis en aquell moment, com funcionava el món en aquells temps, res diferent a altres imperis.
    Dir que el benestar d’Espanya és robat a força de metralla és menysprear als que van patir i lluitar contra la dictadura de Franco.
    D’altra banda completament d’acord en que “totes les vides valen el mateix” i es aquí on ens hauríem de trobar.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*