Barcelona reivindica la convivència en la commemoració dels atemptats del 17-A

Yeray S. Iborra

La capital catalana s'erigeix ​​com a ciutat de pau en un acte multitudinari amb protagonisme per a la música i la poesia i aparca la política institucional per a recordar les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017.

És Catalunya més islamòfoba després dels atemptats?

Sandra Vicente

Després dels atacs terroristes es va detectar un repunt de casos de rebuig a la comunitat musulmana però que es va reduir dràsticament al setembre. Catalunya és una de les comunitats autònomes on històricament s’han produït més incidents islamòfobs, però les dades mostren que no han augmentat, tot i ser més visibles i mediàtics

Manifestació de rebuig als atemptats | Ajuntament de Barcelona

Formació, prevenció i educació, armes clau que Barcelona ha usat per evitar un nou atemptat com el del 17 A

Tomeu Ferrer

La Guàrdia Urbana ha preparat els seus efectius per fer els primers auxilis en cas d’atemptat i també s’ha millorat l’autoprotecció i la capacitat de repel·lir agressions

"La prevenció de la radicalització frena el discurs d’odi i el gihadisme"

Sònia Calvó

Fa quasi un any, un grup de joves catalans arabomusulmans de Ripoll van ser captats en un procés de radicalització, convertint-se en terroristes gihadistes, assassinant 16 persones i ferint-ne més d'un centenar a Barcelona i a Cambrils. Entrevistem al professor, politòleg i sociòleg expert en radicalismes Xavier Torrens. "Tots els joves gihadistes de Ripoll van seguir el patró del procés de radicalització, que no són persones malaltes mentals sinó nois normals, persones corrents i bona gent que, després d'un procés de radicalització, es fa fanàtica", assegura Torrens.

“S’avança cap a la independència però encara no és a tocar. El camí és llarg”

Siscu Baiges

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1972 i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982, Joan Josep Queralt és catedràtic de Dret Penal del primer d’aquests centres universitaris des de 1995. Té molt clar que s’està cometent una injustícia clamorosa amb els polítics i dirigents socials independentistes presos i els que han marxat a l’estranger per no ser privats de la seva llibertat.

"Les cures s'havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò"

Carla Benito

Fins a 130 ferits de l'atemptat a Barcelona i Cambrils van passar pels centres sanitaris i molts més van rebre d'una manera o altra assistència. La resposta dels professionals sanitaris va ser d'una entrega inmediata. Parlem un any després amb la Cap d'Urgències de l'Hospital del Mar, Isabel Cirera, sobre com va viure el seu equip la jornada i quina valoració en fan un any més tard

"No importa la veritat sinó la versió que deixi malament els manters"

Yeray S. Iborra

Lamine Bathily, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, denuncia la instrumentalització del col·lectiu per part dels mitjans i els partits. "Porto deu anys aquí com manter i cada estiu és el mateix: la solució no és policial", afegeix.

L'oposició reprova altra vegada a Colau i li exigeix ​​que dimiteixi com a responsable de seguretat

Redacció

PDeCAT, PSC, ERC i Ciutadans denuncien el "deteriorament" de Barcelona després dels últims incidents amb els narcopisos i l'agressió d'un manter a un turista. L'alcaldessa accidental, Laia Ortiz, acusa l'oposició de voler "desgastar el govern, ocupar titulars i no proposar solucions"

L'Ajuntament de Barcelona i Stop Mare Mortum denuncien traves administratives en l’assessorament a refugiats

Sònia Calvó

Durant un any Stop Mare Mortum ha ofert assistència legal a les persones refugiades a Grècia per tal "d'obrir una esquerda en el sistema actual de reubicació", ja que consideren que és un sistema "absolutament inoperatiu". Han representat legalment a 319 persones que es trobaven "atrapades" a Grècia, però només 13 han aconseguit arribar a l'Estat espanyol. Des de la plataforma ho atribueixen a les traves administratives que han interposat Grècia i Espanya durant tot el procés. El projecte ha estat finançat amb 60.000 € per l'Ajuntament de Barcelona.


No tenim por, ni temps a perdre

Lola López: Hem de seguir reflexionant i compartint l'experiència acumulada, com hem fet Barcelona i Ripoll mitjançant un conveni de col·laboració. I no permetre que l'agenda política torni a ofegar debats que necessiten obertura de mires. Cal seguir alçant la bandera del no tenim por.


Perquè no torni a passar

Montse Ros: És necessari impulsar l’acció comuna per la pau i la solidaritat, sense partidismes ni demores i amb pressupost. És l’únic homenatge prou digne per al dolor de les víctimes.


El que han fet les administracions per prevenir el terrorisme

Josep Moya: El fenomen del terrorisme i, més concretament, de l’islamista, és molt complex i no es pot explicar apel·lant a estereotips de naturalesa psicosocial o de naturalesa psiquiàtrica. El terrorista no és inevitablement pobre ni es troba indefectiblement en risc d’exclusió social.


17-A: Reflexions autocrítiques

Cécile Barbeito: Arran dels atemptats del 17 d’agost s’han escrit moltes reflexions des de l’àmbit educatiu. Però què ha canviat realment en la relació de l’alumnat i en la realitat educativa? N’hem après res? Hem modificat res a les escoles?


Educar després dels atemptats per aprendre a viure junts

Francina Martí: El paper de l'escola és ensenyar allò que ens uneix, i no el que ens separa. No tenim certeses per combatre el mal, que és propi de la condició humana, però sí que sabem que des de l'escola podem combatre emocions i actituds que no tenen res de democràtiques