Un nou realisme literari des de la immigració llatinoamericana

Narcisa Rendon

'En Palabras' és un projecte que va començar a setembre de 2018 en el que participen immigrants llatinoamericans a Barcelona, amb testimonis sobre migració i exili, disposats a que les seves històries siguin abordades literàriament

Col·lectius es manifesten en contra de l'assassinat de l'activista mexicà Samir Flores en Barcelona

Carmen Contreras

Diversos col·lectius van exigir que la comissió europea demani a les empreses inversores, entre les quals es troben empreses espanyoles, que prioritzin la preservació dels drets dels pobles indígenes en els estats on desenvolupen els seus projectes

ANÀLISI

Qui fa d’Estat en el Judici a l’independentisme?

Guillem Pujol

L’Estat va aflorar en la presència corpòria de Felip VI durant el dia 3 d’Octubre. La raó d’aquell fatídic discurs era precisament la de recordar que l’Estat existeix més enllà de tot. Ara, però l’Estat depèn del jutge Marchena perquè Marchena...és l’Estat.

Aprendre de Greta Thunberg

Josep Maria Puig

El moviment 'Fridays for Future' convida a recordar un llibre de l'antropòloga Margaret Mead publicat els anys setanta ('Cultura i compromís'); allà l'autora afirmava que hi ha moments que la societat ha d'aprendre dels joves, moments que ells creen i transmeten als adults la novetat.

Més centreamericans i menys sud-americans a Barcelona que fa deu anys: què hi ha darrere dels números?

Narcisa Rendon

Migrar gairebé sempre és una decisió motivada per fenòmens que afecten la població. Inseguretat i inestabilitat econòmica, són les principals raons que hi ha darrere de l'increment significatiu de centreamericans a Barcelona, i per altra part, de la disminució de sud-americans, segons testimonis de ciutadans hondurenys, salvadorencs i equatorians.

Educació, Síndic, municipis i comunitat educativa signen el Pacte contra la Segregació Escolar

Víctor Saura

No derivar matrícula viva als centres d’alta complexitat; dotar aquests centres dels millors professors, programes i instal·lacions; assegurar la gratuïtat de l’escola, també a la concertada; nous mètodes per l’admissió de l’alumnat; compartir bones pràctiques... aquestes són algunes de les 189 mesures que contempla el Pacte contra la Segregació Escolar, que avui es signa al Parlament.

ANÀLISI

Revolució mental per fer front a l’emergència climàtica

Josep Cabayol | Ester González | Siscu Baiges

Canvi climàtic. Dues paraules, una amenaça, que ha remogut i mobilitzat els joves. "De què serveix anar a l’escola si no tenim futur? Estem vivint una indiscutible ’emergència climàtica’ per la ignorància, la inacció, la mala fe i interès de les elits que controlen el sistema econòmic i els polítics al seu servei". Quanta raó!

El risc de caure en la pobresa a Catalunya torna a pujar i se situa gairebé en el 24% de la població

Tomeu Ferrer

L’informe elaborat per ECAS el 2017 destaca que la despesa social a Catalunya era de 4.000 milions abans de la crisis, dels quals només se n’han recuperat 1.800

Trapero: “Els Mossos sempre vam actuar per complir la llei; Forn va tenir un punt d'irresponsabilitat”

Sandra Vicente

El Major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, ha declarat davant el Tribunal Suprem, tot i tenir el dret a no fer-ho, degut a tenir una causa oberta a l'Audiència Nacional

Menys temps, més impacte: per què el turisme a Barcelona deixa una gran petjada de carboni?

Carmen Contreras

Cada any, Barcelona rep vora 30 milions de persones que provenen de diferents llocs del món. Gairebé el 90% de la petjada de carboni es genera en l'arribada i sortida de turistes per avió, que romanen a la ciutat només uns dies.

“Presumim de ser una ciutat molt visitada i cosmopolita però l’expliquem fatal als barcelonins i als turistes”

Siscu Baiges

Jordi Corominas és d'aquestes persones a les que els agrada entendre els edificis i monuments per entendre les ciutats. Critica durament els "oblits deliberats", com els dels símbols de l'esquerra o l'anarquisme tan característics de Barcelona, però relegats a la perifèria. Tampoc no creu en treure l'estàtua a Colón, sinó explicar qui era i per què no ens agrada

ANÀLISI

Setmana (V) del judici a l’independentisme: construint la sedició

Guillem Pujol

La Fiscalia no està aconseguint el seu objectiu de consolidar l'acusació per rebel·lió, davant la qual s'hi confronten més de dos milions de catalans, Però també sembla que les estratègies dels advocats defensors xoquen amb la sobrietat formal del judici, que rebutja amb eficiència burocràtica les intervencions que sobrepassin la voluntat estrictament legal


El repte de passar de la societat de la informació a la Revolució 4.0

Cristina Fernandez-Rovira: Les transformacions que estan per arribar prometen fusionar allò biològic, físic i tecnològic de formes mai vistes. Però, si ja ha canviat la manera en la que treballem, vivim i ens relacionem, quan ens pararem a pensar en com volem governar els algoritmes?


La força us acompanya

Andreu Claret: La manifestació de Madrid mostra de nou l'extraordinària capacitat de resistència de l'independentisme. Però amb aquest poder de convocatòria no n'hi ha prou si no desemboca en un objectiu polític. La idea que la força estarà sempre del costat bo, és religiosa. Fascinant, però màgica


Això no va bé

Montse Melià: No me’n ser a avenir que algunes de les persones que han declarat al judici del Procés no hagin tingut cap problema en dir el que els ha interessat -políticament- sense tenir present, o això sembla, que amb el que deien podien enviar algunes persones a la presó per molts anys


La violència de dubtar del vot de les persones amb discapacitat

Óscar Martínez Rivera: El sistema és el principal generador de discapacitat al nostre país i ho ha tornat a fer amb una acció destinada única i exclusivament a posar en dubte un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, com és el de votar de manera lliure


L’edifici de l’home que volgué esdevenir immortal (I)

Jordi Corominas i Julián: Més tard va aspirar a la tranquil·litat, fins que una col·lisió de catastròfiques dissorts va trastocar els seus plans. Les cruentes pèrdues dels seus éssers estimats, trossos de la seva ànima, li van treure tota l'alegria de viure, deixant-lo, segons les seves pròpies paraules, en un estat de 'tot m'és igual'


8M: és l’hora de l’economia feminista

Laura Pérez Castaño: Ara ens venen a parlar de feminisme liberal i no. Ara és l’hora de l’economia feminista, de la 'subversió feminista de l’economia', com diu Amaia Pérez Orozco