Quarta caravana des d’Hondures, l’èxode continua

Txema Seglers

Prop de 900 persones van partir la matinada del 15 de gener de l'estació de San Pedro de Sula, formant una nova Caravana Migrant, la quarta des del 13 d'octubre de 2018. Al llarg dels 8.000 quilòmetres que separen Hondures dels EUA s'aniran sumant més migrants, fugint de la delinqüència, la violència i la fam, convertint aquest èxode en una tragèdia humanitària. Molts detenen el seu trajecte a Mèxic, esperant en condicions infrahumanes una sol·licitud d'asil per part dels EUA de Trump

Passar d'un rebut de 31 euros a un de 4: “Intentem fer veure que les factures no s'han de pagar perquè si”

Sandra Vicente

La Zona Nord de Barcelona és la més pobra de la ciutat; els desnonaments, les ocupacions i el retràs en el pagament del subministraments estan a l'ordre del dia. Aquestes situacions s'incrementen durant els mesos més freds. Per això el projecte A Porta contracta veïns del barri per a que vagin a assessorar, porta a porta, sobre els drets i les possibilitats d'estalvi

Es consolida una plataforma per a denunciar els desnonaments oberts, una pràctica que defineixen com a “il·legal”

Sandra Vicente

La Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) estipula que tots els desnonaments han de tenir una data fixada i, per aquest motiu, l'acabada de formar Plataforma Prou Desnonaments Oberts s'ha concentrat davant la Ciutat de la Justícia per a exigir la fi d'una pràctica que, segons denuncien, “boicoteja l'organització civil, que és l'única via capaç de parar els desnonaments”

“A Israel li molesten les campanyes de desprestigi a Occident, ho té més fàcil quan ha de reprimir el poble palestí”

Sandra Vicente

Vuit activistes del BDS, defensors dels drets humans a palestina, han estat acusats de delictes d'odi i amenaces per una campanya a Twitter per tal d'evitar que el cantant jueu Matisyahu, que ha donat suport diverses vegades a les intervencions de l'exercit israelià, actués al festival pacifista Rototom el 2015. Per aquesta campanya, demanant “coherència” al festival, els demanen 8 anys de presó. Parlem amb Jorge Sánchez, un dels acusats

“La transsexualitat ha passat de reivindicar el dret a operar-se a quasi reivindicar el dret a no fer-ho”

Maria Antònia Frau

Quin missatge envia la societat a les persones trans? El malestar que pateixen és un malestar individual o col·lectiu? És necessària la modificació del cos per ser acceptat a la nostra societat? Cal canviar l’imaginari col·lectiu? En parlem amb Miquel Missé, activista trans i sociòleg, amb motiu del llançament del seu nou llibre “A la conquesta del cos equivocat”

“És més fàcil punxar la llum que ser atès a serveis socials”: una radiografia del barri de Sant Roc

Sandra Vicente

Sant Roc, el barri de Badalona on es va produir l'incendi que va acabar amb la vida de tres persones, és una zona històricament oblidada per l'administració i obviada per la resta de la ciutat. Ara, arran de l'incendi, no falta qui usi la desgràcia per carregar contra els ocupes, mentre que la veritable emergència del barri és l'habitacional

“Tenim els recursos per acabar amb la pobresa i la fam al món. Hem d’intentar-ho”

Siscu Baiges

L'Agenda 2030 recull els 17 grans objectius que es planteja la Humanitat per erradicar la pobresa i la fam al món i afavorir un desenvolupament igualitari i sostenible de la societat i la preservació del Planeta. El govern de Pedro Sánchez va nomenar el juliol de l'any passat Cristina Gallach pel càrrec d'Alta Comissionada per l'Agenda 2030. L'avala una trajectòria espectacular; parlem amb ella sobre com Espanya afronta els Objectius de Desenvolupament Sostenible

RÀDIO TERRA

“Fins que algun ajuntament no s’atreveixi a relacionar un incendi amb la pobresa energètica no podrem buscar solucions”

Sandra Vicente

El 13% de la població a Catalunya té dificultats per mantenir la temperatura a casa seva. La pobresa energètica pot tenir conseqüències catastròfiques, sobretot en els mesos d’hivern. Els bombers són “observadors privilegiats” que podrien alertar sobre llars en situacions de vulnerabilitat però, tal com denuncia Antonio del Rio, portaveu d’UGT Bombers, els manquen els protocols

La vaga dels treballadors de Cacaolat pren dimensió social pel suport de col·lectius ciutadans

Tomeu Ferrer

Veïnes i veïns de Santa Coloma de Gramenet i tots els sindicats presents a l'empresa participen en actes solidaris amb els operaris en vaga indefinida. També s'ha fet una crida al boicot del producte que molts consumidors i establiments estan seguint, tot i la preocupació per les "conseqüències negatives per gran part de la plantilla", segons CCOO

Poblenou, el repte de mantenir l’equilibri entre vida i treball

J.J. Caballero

Poblenou és el barri del talent. De la tecnologia. Sempre en transformació, a la recerca de l’equilibri entre habitatge i indústria (tecnològica) perquè el barri no deixi de ser el que va ser. Perquè sigui un bon lloc tant per treballar-hi com per residir-hi. Potser per això, Poblenou calca les estadístiques de la mitjana de la ciutat pel que fa a renda, atur, nivell d'estudis i població estrangera


De Judith Butler a Gervasio Sánchez: 10 veus per a recordar

Redacció

Recuperem les 10 veus que han estat més llegides a Catalunya Plural i us proposem rellegir a Judith Butler, Gervasio Sánchez, Antonio del Río, Marta Bolinches, José Bouso, Núria Alonso, Paqui Perona, Jaume Funes, Elio Conesa i David Karvala

Cine i sèries amb perspectiva de gènere: estem davant un boom en clau feminista?

Maria Antònia Frau

Les produccions audiovisuals protagonitzades per dones o en clau feminista han anat proliferant en els últims temps. Després de dècades d’invisibilització i d’infrarepresentació de les dones el món audiovisual últimament, sobretot les plataformes com Netflix o HBO, ha vist que hi ha públic potencial que vol veure aquestes històries i cada vegada més aposten per elles. A Catalunya, l’any que ve una nova sèrie sobre un equip femení d’hoquei s’emetrà a TV3 en prime time.

Folch i Camarasa, la dèria d’escriure’s a si mateix

Oriol Puig

L'escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa va morir dimecres. Per bé que en el món de les lletres va tocar diferents tecles, totes amb encert, les preferències, a l´hora de definir-se, van per aquest ordre: escriptor català, novel·lista, autor teatral i traductor


Els símbols ben lluny del centre, si us plau

Jordi Corominas i Julián: El 2016, a una acció típica i tòpica de l'actual consistori, es denomina la Plaça de la República. És a Nou Barris, fet que corroboraria la sospita de mantenir i promoure monuments allunyats del centre, sense donar-los cap mena d'importància, per a fomentar el seu caràcter inofensiu. D'aquesta manera el centre consolida el seu influx de parc temàtic i la perifèria rep regals sense poder per a inculcar una pedagogia dels qui van lluitar pels valors de tots i cadascú de nosaltres


Una sortida social digna pels treballadors de Gallina Blanca

Francesc Castellana: La família Carulla, els propietaris de Gallina Blanca, que es veuen a si mateixos com a patricis defensors de la identitat nacional i de la comunitat com a base de la solidaritat i com a defensors de l’humanisme cristià, no ho demostren pas amb els treballadors de les fàbriques de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat


Cridem Marie Kondo

Andreu Claret: És una qüestió de prioritats. No es pot voler tot, ens diu. No podem tenir l'Autonomia en un calaix i la República en un altre, tradueixo jo


La construcció social de l'espai i els processos de 'guetització' dels barris

Salvador Carrasco Calvo: Un barri pot convertir-se en marginal i els seus veïns ser estigmatitzats. En aquest etiquetatge queden fora les situacions estructurals que han portat a la marginalitat, com seria un urbanisme sense visió social. No s'ha de perdre de vista la relació entre arquitectura i societat en parlar d'enfortir la cohesió social, sent l'espai públic un procés en dinàmic


La trilogia d’Encarnació

Jordi Corominas i Julián: Si girem a la dreta veurem com els residents són uns privilegiats per habitar un paradís anònim, excepte pels valents capaços de superar la monotonia de la recta i endinsar-se en l'inexplorat a l'abast de tothom


L’altra cara de La Marató

Anna Cartanyà | Francesca Zapater: Malgrat tots els aspectes bons que conté la Marató, ens mostra una imatge esbiaixada de la realitat. Sembla que existeix una excel·lència com a país però es necessita una inversió seriosa per part dels governs en recerca sobre els reptes en salut que afecten i preocupen a la societat, sense conflictes d’interès amb la indústria


‘Tomorrow belongs to me’ (sobre feixisme i escola)

Jaume Martínez Bonafé: La qüestió és com es neutralitzen les ideologies de la intolerància i el terror des de l’escola. Sembla que rere les paraules tolerància, pluralisme o neutralitat s'amagui sovint un perillós discurs desmobilizador de les consciències crítiques.


Khomeini, el barça i l’hotel que no fou masia

Jordi Corominas i Julián: El recinte va obrir les seves portes el 26 de setembre de 1899 i no va funcionar, cedint-se al cap d'uns mesos al nounat Futbol Club Barcelona, que va usar el complex com a vestuari i va jugar alguns partits en aquells terrenys, acabant-se l'episodi quan es va signar la seva venta per a iniciar l'execució de la meravella de Domènech i Montaner i l'equip més emblemàtic del país va recalar fins 1905 al camp de la carretera d'Horta


La casa de l’esperança

Jordi Corominas i Julián: Als anys seixanta tot patí un capgirament que explica a la perfecció Anna Maria Briongos. En un parcel·la propietat de la família de Ferran Fullà, aleshores el seu marit, es donaren una sèrie de circumstàncies que derivaren en una aliança d’interessos aprofitada pel pare de la noia, qui proposà la construcció d’un bloc de pisos encarregat a dos arquitectes novells, Oscar Tusquets i Lluís Clotet, ambdós tot començant a l’ofici després d’haver complert el servei militar.


Sol d'hivern

Andreu Claret: El fet que l'apocalipsi que auguraven alguns pel 21-D no s'hagi produït és un fet rellevant. Molt rellevant. Només cal veure com s'han posat les dretes espanyoles i com han reaccionat aquells independentistes que tenen com a única estratègia cridar el mal temps.