El grup AMB gestionarà 1.794 milions el 2019, el tercer pressupost públic català

El Consell Metropolità aprova un pressupost en el qual mobilitat i transport s’emporta gairebé la meitat de la despesa, seguida en importància per la gestió de residus urbans, la inversió en el territori i el cicle integral de l’aigua. Les despeses internes es mantenen al voltant del 7%, "per sota de qualsevol altra administració local de l'Estat".

Víctor Saura
 
 
Entrada a les oficines de l'AMB | Foto: AMB

Entrada a les oficines de l'AMB | Foto: AMB

El grup Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) comptarà amb un pressupost de 1.794 milions el 2019, segons ha aprovat aquest dimarts el seu Consell Metropolità. D’aquests diners, 751 milions corresponen al pressupost de la mateixa AMB (amb un creixement del 9,7%), mentre que la resta correspon als organismes i societats públiques en els quals participa: l’Institut Metropolità del Taxi, l’Impsol (ens públic empresarial d’habitatge), Transports de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, AMB Informació i Serveis SA, Projectes i Servei de Mobilitat SA i Transports Metropolitans de Barcelona SL. El grup AMB es consolida com el tercer pressupost del sector públic a Catalunya, darrera dels de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

“Aquest creixement ha vingut derivat d’un canvi de cicle econòmic, que ha fet que s’hagin incrementat els serveis que anem prestant i també ha causat l’augment de la producció de residus”, explica el gerent de l’AMB, Ramon Torra, el qual subratlla la bona salut financera de la institució. “En aquests pressupostos es compleixen els tres paràmetres que la llei demana a tota administració: estabilitat pressupostària, contenció en el creixement de la despesa, i límit d’endeutament; de fet, tenim un endeutament del 21%, molt inferior al permès, i que s’està finançant amb recursos propis de l’AMB”, afegeix.

La principal despesa de l’AMB es concentra en els serveis de mobilitat i transport, als quals destina un total de 323,52 milions d’euros (el 43% dels 751 milions). En aquest apartat entren aspectes com la gestió indirecta del transport públic i mobilitat reduïda severa (139 milions), l’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità (141 milions), i les dotacions per polítiques de tarifació social, com la targeta rosa metropolitana o la T-Verda metropolitana (33,1 milions).

Les altres grans partides pressupostàries es divideixen en la gestió de residus urbans (169 milions, dels quals la major part es concentra en la gestió dels Ecoparcs i la recollida selectiva i triatge); la inversió en el territori (122 milions, que inclouen planificació urbanística, equipaments i espais públics, millores als barris, rehabilitació i habitatge social, etc); i en tercer lloc la gestió del cicle integral de l’aigua (63,89 milions, que es destinen a captació i potabilització, distribució i consum, depuració d’aigües residuals, etc).

En el capítol d’ingressos, una mica més de la meitat dels 751 milions de l’AMB surten de transferències corrents que paguen els municipis (basades sobretot en tributs de l’Estat i en l’IBI), i més d’un 40% d’impostos i taxes que recapta directament l’AMB (com el tribut metropolità, la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus, i diversos cànons vinculats a la recollida selectiva, gestió de l’aigua i serveis de transports).

“La despesa de manteniment de l’organització es manté al voltant del 7%, fins i tot baixa alguna dècima en relació a l’anterior pressupost i, si només ens fixem en el cost de personal, és del 4,5%, que és el percentatge més baix a qualsevol administració local espanyola”, apunta Torra, per al qual això és deu en gran part al seu caràcter d’administració relativament nova, si bé precisament per aquesta causa segueix sent força desconeguda per part de la ciutadania. “Nosaltres no pretenem tenir el protagonisme, sinó afrontar els problemes des de la vessant tècnica. No és tan important el que expliquem com el que fem, i per això la despesa finalista és la prioritat”, afirma.

Tarifa plana del transport, habitatge social i abocador del Garraf

A parer de Torra, al marge de la gestió quotidiana, de cara a l’any que ve l’AMB afronta dos grans reptes: l’entrada en vigor d’una única tarifa en el transport públic per als 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb preu d’una zona tarifària; i les noves polítiques d’habitatge. En aquest segon apartat destaca el paper d’un nou operador metropolità d’habitatge i lloguer social, Habitatge Metròpoli Barcelona (HMB), constituït al 50% entre l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona, i amb el qual es volen promoure 4.500 habitatges socials a l’àrea de Barcelona. “L’única possibilitat de fer això és mitjançant una col·laboració públic-privada, i per això ara llençarem un concurs per trobar un soci privat”, comenta el gerent de l’AMB. I avança que l’HMB “és com una prova pilot, la intenció és que aquest operador sigui replicat dins de l’àrea mateixa”.

Una altra actuació destacada dels anys 2019 i 2020 serà el segellat i restauració paisatgística de la part de l’abocador del Garraf que encara no ho està, gràcies a l’increment dels recursos provinents de l’Agència de Residus de Catalunya (“això permet afrontar reptes que s’anaven fent però de manera molt lenta”). I una darrera actuació que destaca Torra són les millores en la xarxa de sanejament i depuració, gràcies també a una major aportació de l’Agència Catalana de l’Aigua. “Hem estat diversos anys sense fer actuacions de reposició i millores de les instal·lacions a causa de la crisi financera que arrossegava l’ACA, i només es feia manteniment. Ara ja podem afrontar un pla de reposició de material que ja està esgotant el seu cicle de vida”.

El pressupost de 2019 inclou altres partides que s’emmarquen en un increment de les polítiques socials. Hi ha també, per exemple, un fons de prop de 400.000 euros per a ajudes vinculades a la pobresa energètica, també per segona vegada es destina el 0,7% a cooperació internacional (“amb el compromís de mantenir aquest percentatge que recomana Nacions Unides”, subratlla Torra), i també es reforça el paper de l’Agència de Desenvolupament Econòmic, l’objectiu de la qual “és fer més competitiu el territori com forma d’afavorir la inserció laboral”.

Vista aèria d’una part de l’àrea metropolitana, amb el port de Barcelona en primer pla | Foto: iStock

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*