Regenerar aigua del Llobregat per dependre menys de la del Ter

És possible que l’àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir els seus habitants de tot el volum d’aigua que necessiten? Aquest escenari d’autosuficiència és encara lluny, però les autoritats metropolitanes el volen situar com horitzó de les polítiques mediambientals. I per arribar-hi, la regeneració de l’aigua dels rius és un element fonamental.

Víctor Saura
 
 
Estació de Regeneració d'Aigües del Prat de Llobregat | Fotos: AMB

Estació de Regeneració d'Aigües del Prat de Llobregat | Fotos: AMB

L’any 2007 es va produir un període de greu sequera que va afectar tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Mesos i mesos sense caure una gota mentre els nivells dels embassaments baixaven fins a alarmants nivells rècord. Entre altres mesures preses aleshores, es va acordar la construcció de l’Estació de Regeneració d’Aigües (ERA) del Prat de Llobregat, una planta capaç de recuperar un importat volum d’aigua del mateix riu a la seva desembocadura per tornar-la Llobregat amunt en cas de necessitat extrema. Des què la planta va entrar en funcionament, aquesta necessitat no s’ha produït, ja que no s’ha repetit un episodi de sequera tan extrema, però a partir del primer trimestre de 2019 es faran proves per analitzar la possibilitat de convertir l’aigua regenerada en un recurs hídric estructural de l’àrea metropolitana. Aquestes proves les supervisarà un comitè de dotze experts nomenat per les diverses administracions implicades (Generalitat, AMB i ACA).

“L’objectiu és reduir la dependència hídrica que té l’àrea de Barcelona de l’aigua del Ter i allunyar definitivament altres opcions que s’havien avaluat fa temps, com portar l’aigua de l’Ebre o del Roine, o que arribin vaixells plens d’aigua al port de Barcelona”, explica Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Volem que les conques del país puguin aprofitar al màxim els seus recursos”, afegeix.

L’Estació Regeneradora va força més enllà del que fa una depuradora. A més a més d’eliminar els sòlids i la matèria orgànica, l’aigua passa per uns sistemes de decantació i filtratge, seguit per uns processos de desinfecció per acabar amb un tractament d’osmosi inversa. Segons explica Joan Pinyol, director de Medi Ambient de l’AMB, “aquest tractament intensiu permet donar una segona vida a l’aigua que fins ara s’abocava al mar”.

Ara mateix l’aigua de l’estació s’injecta als aqüífers del delta del Llobregat “a fi de crear una barrera contra la intrusió salina i garantir la qualitat de la massa d’aigua estratègica que contenen els aqüífers”, puntualitza Pinyol. En cas de prealerta, segons el conveni signat entre l’AMB i l’ACA fa uns mesos, l’aigua de l’ERA pot enviar-se riu amunt per poder-la destinar, a més, a usos agrícoles, ambientals o municipals (neteja). I en cas d’excepcionalitat (quan les reserves d’aigua baixen al 25%) o emergència (20%), es podria arribar a reenviar l’aigua de l’ERA més amunt de l’assut de Molins de Rei, de tal manera que es tornaria a abocar al riu i seria captada per la planta potabilitzadora que Aigües de Barcelona té a Sant Joan Despí i canalitzada a la xarxa de subministrament domèstic.

“La instal·lació pot arribar a produir, a màxim rendiment, tres metres cúbics (3.000 litres) per segon, que és el consum equivalent d’aigua per una població de més d’un milió d’habitants, és a dir, aproximadament el 25% de la demanda d’aigua de tota l`àrea metropolitana de Barcelona”, afegeix Badia.

Entre els membres de l’anomenat panell d’assessorament científic que estudia la implantació d’aigua regenerada com a mesura estructural per disposar de més recursos hídrics es troben Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; Josep Caixach, investigador del CSIC i membre de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis d’Aigua de Barcelona (IDAEA); Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la UB i membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua; Francisco Lucena i Joan Jofre, tots dos catedràtics de Microbiologia de la UB; i Antoni Ginebreda, avui professor del CSIC i que durant més de 30 anys ha ocupat càrrecs de responsabilitat a la Junta de Sanejament i a l’Agència Catalana de l’Aigua.

 El preu just de l’aigua

“Un altre aspecte relacionat amb l’aigua en el que hem volgut incidir des de l’AMB ha estat la política tarifària, volem que la tarifa s’ajusti als costos reals del servei i que per tant tingui el mínim impacte sobre la ciutadania”, apunta Eloi Badia. En els darrers anys, recorda, la tarifa de l’aigua s’ha abaratit un 4%, gràcies a dues baixades consecutives del 2,36% (2016) i de l’1,65% (2018). Tots dos decrements (que suposen uns 13 milions d’euros d’estalvi per a la ciutadania) es van produir malgrat que la companyia que explota el servei, Aigües de Barcelona, havia demanat en tots dos casos un increment tarifari. En els deu anys anteriors a 2016 la tarifa metropolitana de l’aigua potable s’havia incrementat en un 85%.

Aquesta tarifa s’ha de tornar a revisar ara, i Aigües de Barcelona ha tornat a proposar que pugi, en aquest cas un 4,1%. Però en el Consell Metropolità que es va celebrar el 27 de novembre el govern de l’AMB va proposar aturar aquest increment, amb l’argument que s’han detectat algunes desviacions respecte a l’evolució dels ingressos via el rebut de l’aigua. Traslladat en xifres, els ingressos via rebut de l’aigua previstos per Aigües de Barcelona el 2017 eren de 297 milions d’euros, quan s’estima que van acabar sent de 328 milions, per la qual cosa “l’AMB vol revisar l’acord marc del contracte amb Aigües de Barcelona a fi de determinar l’origen exacte del desequilibri”, explica Badia. I afegeix:  “La revisió proposada per l’AMB respon a la voluntat d’aquesta administració, en tant que titular del servei d’aigua potable, de garantir que la ciutadania pagui un preu just per l’aigua”.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*