Per què una llar de Cervelló paga una taxa de residus tres vegades més cara que una de Torrelles de Llobregat?

Cervelló i Torrelles de Llobregat són dos municipis veïns del Baix Llobregat. En el primer la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMRT) és de 69,49€ per llar i any; mentre que en el segon és de 20,86€. Per què aquesta diferència, si en tots dos casos el tractament el gestiona l’AMB?

Víctor Saura
 
 
Contenidors de recollida selectiva, a Barcelona | Foto: iStock

Contenidors de recollida selectiva, a Barcelona | Foto: iStock

“La TMRT la paguen tots els domicilis i totes les activitats comercials a través del rebut de l’aigua, però sembla que els ciutadans no li donin gaire importància”, explica Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb aquesta taxa es cobreix aproximadament el 85% del cost del tractament de tots els residus que generem –al voltant de 450 quilos per persona i any, un milió i mig de tones entre tots–, però en funció de com envia cada municipi els seus residus a les plantes de tractament aquest import puja més o menys, “i per això la taxa no és igual per a tots”, afegeix Badia.

En síntesi, a més nivell de recollida selectiva (plàstic, vidre, paper, orgànic, metall, etc), més econòmica surt la TMRT per municipi. I a la inversa. A l’àrea metropolitana només el 34% dels residus arriben correctament separats, però mentre a Torrelles aquest percentatge s’eleva al 63%, a Cervelló cau fins al 21%. La UE, per la seva banda, exigeix als països membres que l’any 2020 aquest percentatge arribi al 50%.

A l’àrea metropolitana hi ha 1,2 milions de domicilis i 150.000 activitats econòmiques que paguen la TMRT, i si no en són gaire conscients és perquè es fa a través del rebut de l’aigua. I per què a través de l’aigua? S’entén que a més persones vivint en un mateix domicili, més gran és la despesa d’aigua i, en conseqüència, més residus es generen en aquella casa. Badia admet que no és el sistema ideal, i que “una de les línies de treball que tenim és intentar millorar-lo”.  Però ara com ara és impossible identificar quin grau de consum i recollida responsable de residus fa cada ciutadà.

La clau: el sistema de recollida de cada municipi

“A cada municipi li fem una comptabilitat, i en funció del cost per càpita de cada un es defineix quant ha de pagar cada domicili i cada comerç, i en el cas de les activitats econòmiques s’estableixen diferents categories i tarifes en funció del tipus i quantitat de residus produïts”, explica Víctor Mitjans, cap de servei de programes i estudis de l’AMB. “No és el mateix un restaurant que un estudi d’arquitectura”, aclareix.

El que diferencia un municipi d’un altre no és tant la sensibilització ciutadana, que també, sinó el sistema que proposa per a la recollida (de la qual se’n fa càrrec cada municipi, i es paga a través de l’IBI o amb taxes municipals específiques). Alguns municipis s’han preocupat més que d’altres de facilitar la recollida selectiva als veïns. “Els municipis que arriben a un nivell del 60/70% de recollida selectiva estan implantant sistemes innovadors, com contenidors intel·ligents o el sistema de porta a porta”, comenta Mitjans.

En el cas del porta a porta, es tracta de fer com a moltes ciutats europees, això és, que els ciutadans només poden treure el contenidor de cada tipus de rebuig un o dos cops per setmana. Berga és la ciutat catalana més gran que actualment ha passat a fer recollida de residus porta a porta, i aviat també ho farà Lleida. En el cas de l’àrea metropolitana, s’està utilitzant precisament a Torrelles de Llobregat i a Tiana, així com al districte barceloní de Sarrià, que gràcies a aquest canvi de model ha passat del 20% al 60% de recollida selectiva en uns mesos.

Per la seva part, els contenidors intel·ligents permeten per exemple que només els puguin obrir els veïns a través d’una aplicació mòbil i en dies i hores predeterminades, la qual cosa pot ajudar a identificar millor la conducta de cadascú i a ajustar els temps de transport de la brossa amb els d’obertura del contenidor.  El Papiol i Sant Just Desvern estan a punt de posar en marxa aquest sistema gràcies a unes subvencions de l’AMB.

“Estem aplicant el principi de qui més contamina més paga, i per això hem creat un sistema d’incentius  per tal que els 36 municipis metropolitans millorin la recollida selectiva –comenta Eloi Baida–. Per tant, si un municipi millora aquesta recollida, l’estalvi que n’obtingui l’AMB l’hi serà transferit perquè pugui continuar aplicant millores”. Segons els càlculs de l’AMB, si el 2020 s’arriba a l’objectiu del 50% marcat per la UE l’estalvi en la TMRT pel conjunt de l’àrea metropolitana rondarà els 13 milions d’euros.

 

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*