El futur de l’FP: més alumnes, més oferta, més internacionalització i més innovació

La formació professional està en auge: augmenta cada any el nombre d’alumnes i creix també l’oferta formativa. I sobretot puja posicions en l’ordre de prioritat de les polítiques educatives. L’AMB, ara integrada a la Fundació BCN Formació Professional, promou la internacionalització d’aquests estudis.

Víctor Saura
 
 
Alumnes premiats l'edició de 2018 dels premis FP Emprèn | Foto: Fundació Barcelona FP

Alumnes premiats l'edició de 2018 dels premis FP Emprèn | Foto: Fundació Barcelona FP

Aquest curs, segons les estimacions del departament d’Ensenyament, al voltant de 122.000 estudiants catalans estan inscrits en un cicle formatiu de grau mitjà o grau superior (la major part, uns 86.000, en algun municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona). A banda, uns 24.000 més ho fan a distància, amb la qual cosa la xifra puja a 146.000, i representa 25.000 alumnes més que fa només cinc anys, el curs 2013/14. La xifra no ha parat de créixer en els darrers anys i també ho han fet el nombre de centres que imparteixen algun mòdul formatiu: a tot Catalunya són 494 (entre públics, concertats i privats), dels quals 168 es troben a l’àrea metropolitana, i d’aquests, 93 a la ciutat de Barcelona, que és on es concentra la major oferta.

“El mes de juny de fa dos anys em vaig trobar que no sabia què faria el curs següent, em vaig acabar matriculant d’FP i a la primera setmana vaig veure que m’agradava molt més que el que fèiem al batxillerat o a la universitat”. L’Òscar Carrera és un cas atípic, o potser no tant. Va fer batxillerat, es va treure la Selectivitat, va començar a fer Dret, però no li va agradar i ho va acabar deixant. Va passar uns anys més fent idiomes i altres cursos i amb 22 anys va matricular-se en un Grau Superior Administració i Finances, impartit pels Salesians de Sant Vicenç dels Horts en format d’FP Dual. Les pràctiques les va fer a la multinacional Bunge i ara té una feina temporal a la també multinacional Merit (l’antiga Delphi). La seva idea, però, és reprendre els estudis universitaris l’any que ve, en algun grau d’administració i direcció d’empreses.

“El sistema d’ensenyament em va captivar de seguida, és molt més dinàmic i participatiu del que jo estava acostumat, i els professors són molt més pròxims a l’alumne, segurament perquè els grups són força reduïts”, comenta l’Òscar. A banda, afegeix, “la matèria és molt més específica, i em fa l’efecte que tot el que he estudiat em serveix, no només per trobar feina, sinó pel dia a dia, saber fer la declaració de l’IVA o de la renda sempre és útil”.

Una inserció laboral pràcticament del 100%

“És evident que l’FP és una opció de futur i que cada vegada té un pes més important en l’agenda política”, explica Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i
Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta administració es va incorporar fa tres anys a la Fundació BCN Formació Professional, impulsada per l’Ajuntament  de Barcelona i el Consorci d’Educació, i integrada per entitats empresarials (Cambra, Pimec, Fira, entre altres) , sindicals (UGT, CCOO) i educatives (UB, UPC), així com grans empreses.

Fruit d’aquesta col·laboració, el radi d’acció d’aquesta fundació s’ha estès a tots els municipis de l’àrea metropolitana i s’ha signat un conveni pel qual l’AMB aporta aquest curs un fons de 247.400 euros per al desenvolupament de programes d’innovació, recerca i internacionalització. “L’FP cal potenciar-la bàsicament per dos motius: en primer lloc pel que suposa de disposar d’uns recursos humans adequats a les necessitats del mercat de treball, però sobretot pel que aporta a la gent jove pel que fa a expectatives de vida”, subratlla Collboni. “L’índex d’inserció laboral d’aquests alumnes és pràcticament del 100% en un període curt de temps”, afegeix. La taxa d’atur dels recents titulats d’FP és del 9.8%, mentre que la taxa d’atur juvenil està per sobre del 30%.

Foto: Fundació BCN Formació Professional

L’FP Dual és la modalitat que garanteix millor i més ràpidament l’ocupació. Actualment, però, encara són una minoria els alumnes d’FP amb una modalitat dual. Segons Ensenyament, aquest curs l’oferten un total de 260 centres (31 més que el passat), i arribarà a prop d’11.000 alumnes (1.000 més que el passat).

Intercanvi i anàlisi

L’AMB es proposa en primer lloc contribuir a la internacionalització de l’FP, un propòsit que coincideix amb el que també va expressar el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en la roda de premsa d’inici de curs. Es tracta d’aconseguir que més alumnes facin estades en centres formatius europeus o pràctiques a empreses europees, a partir dels diversos programes europeus Erasmus + (n’hi ha per estudiants de grau mitjà, per estudiants de grau superior i per docents). Aquests Erasmus són molt menys coneguts i utilitzats que els que funcionen en l’àmbit universitari.

Una segona línia és la potenciació de l’Observatori de l’FP. Aquest observatori ja funciona i cada any publica un anuari sobre la situació del sector. Gràcies a ell, per exemple, es pot afirmar que a l’àrea metropolitana les famílies professionals amb més demanda són Sanitat (16% dels alumnes), Informàtica i Comunicacions (11%) i Serveis Socioculturals a la Comunitat (11%), però que són les titulacions relacionades amb la industria 4.0 (electrònica, fabricació mecànica, instal·lació i manteniment, Informàtica i Telecomunicacions) les que afavoreixen una inserció quasi immediata, i a més amb bones condicions laborals i salarials. “És important saber cap a on van les professions i les necessitats formatives, però hem de millorar aquest observatori, que no serveixi tant per analitzar el que està passant sinó el que passarà, que no es tan fàcil”, senyala Héctor Santcovsky, director de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

La tercera pota és el foment de la innovació. Els premis BCN Emprèn, que atorga la Fundació BCN Formació Professional, ja són un estímul per als projectes que presenten els estudiants. A l’edició d’aquest any han participat en la fase final més de 244 alumnes de 38 centres de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Dels 82 projectes presentats, 27 corresponien a cicles formatius de grau mitjà i 55 a cicles formatius de grau superior. Però a banda d’això, continua Santckovsky, “tenim el repte de veure com potenciem projectes innovadors, acompanyant els docents i fomentant l’intercanvi d’experiències”. El primer pas és el projecte Metropolis FPLab, que aquest curs 2018-19 impulsen l’AMB i la Fundació BCN Formació Professional, amb la col·laboració d’altres agents econòmics, mitjançant el qual es vol impulsar projectes d’emprenedoria, experimentació i treball en equip, que dit d’una altra manera serien start ups sorgides dels estudis d’FP.

Mapa interactiu de l’oferta pública i privada de formació professional a l’àrea metropolitana de Barcelona

 

 

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*