La península dels poetes

Es compleixen 90 anys de la fundació de l'hotel més literari d'Espanya: l'Hotel Formentor. Passat i present d'un racó únic de l'illa de Mallorca marcat pel vent i les lletres.

Laureano Debat
 
 
 
Converses Literàries de Formentor al setembre de 2019. CATI CLADERA

Converses Literàries de Formentor al setembre de 2019. CATI CLADERA

Tenia molts diners a la seva butxaca i molts amics poetes i escriptors que no en tenien. De la mateixa manera que la majoria de l’alta burgesia mundial, no esperava que la seva festa es veiés interrompuda a mitjans de setembre del 29 amb el crack de la borsa de Wall Street i la posterior depressió econòmica dels anys 30.

Així que Adan Diehl tenia diners i volia gastar-los. Era un aventurer i pertanyia a aquesta casta de milionaris argentins de principis del segle XX que es pujaven a un vaixell per a creuar l’Atlàntic des de l’extrem sud del món i encaminar-se cap a Europa.

Platja de Formentor amb la serra de la Tramuntana de fons. CATI CLADERA

Va començar el seu grand tour a la fi de 1910 després de graduar-se de la carrera de Lleis, amb una mica més de vint anys i tota la vida i els dòlars per davant. Ja es deia per París “tens més diners que un argentí” i ja havien arribat a la ciutat desenes d’estafadors del Rio de la Plata reclutant belles franceses per a proveir els prostíbuls de la cosmopolita Buenos Aires i sota la promesa de ser estrelles del tango en la nova i pròspera capital del sud.

Després de molts anys voltant pel món, aquest argentí de sang alemanya va arribar al port de Pollença i es va enamorar per sempre de Formentor, un racó verd i verge en plena serra de la Tramuntana. I va decidir fundar el 1929 un hotel amb el mateix nom d’aquest accident geogràfic que alguns diuen cap i altres península. Així va començar la història, fa 90 anys, del que probablement és l’hotel més literari d’Espanya: com a refugi per al descans, les festes, la inspiració creativa i els experiments de molts poetes.

Pi Formentor

Pi de Formentor. CATI CLADERA

Però la crisi dels 30 va perdurar en les finances d’Adan Diehl en la dècada següent i al 1953 va haver de vendre la propietat a la família Buadas. I la història de l’Hotel Formentor i d’aquest racó de Pollença començaria una segona etapa fonamental per a entendre el seu present.

El Premi Formentor

L’aigua que banya la fina franja de platja de Formentor està sempre a la mercè dels capritxos del vent. Pot ser una mar tan regirada d’algues com massa cristal·lina. Les roques mil·lenàries de la serra també cedeixen al gran escultor de la naturalesa, formant penya-segats arbitraris i amb bastant ajuda de l’aigua salada.

En aquesta costa i sota l’aroma del romaní silvestre i del pi d’Alep (immortalitzat a “Lo Pi de Formentor”, al poemari de Miquel Costa i Llobera) editors emblemàtics com Barral, Gallimard, Einaudi o Rowolt apuraven llargues tertúlies durant la segona etapa literària de l’Hotel Formentor, que va començar al 1959 amb les Converses Literàries i que, al 1960, va instaurar el Premi Formentor.

Jardins de l’Hotel Formentor. CATI CLADERA

En aquests anys, les habitacions i passadissos de l’hotel es van veure plens de les plomes més consagrades d’aquells anys 60: Jorge Luis Borges, Agatha Christie, Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes, Jorge Semprún, Italo Calvino i Henry Miller. També van sofrir la fustigació de la dictadura franquista, motiu principal pel qual el Premi Formentor va deixar d’existir després que la seva edició de 1962 transcorregués sota estricta vigilància policial i reiterades amenaces.

Sota l’òrbita de la Fundació Santillana i amb el mecenatge de la família Buadas i de Simón Pedro Barceló, l’actual propietari de l’hotel, el Premi Formentor i les seves Converses Literàries van tornar el 2008 i continuen vigents fins avui. En la seva nova etapa, el guardó ha premiat als argentins Ricardo Piglia i Alberto Manguel i també a Carlos Fuentes, Roberto Calasso, Juan Goytisolo, Javier Marías, Enrique Vila-Matas, Mircea Cărtărescu i Annie Ernaux.

I cada any del nostre present, el mític hotel torna a allotjar a un centenar de persones vinculades amb el món de les lletres. I ressorgeix com a espai ideal per a parlar de literatura. Una costa amagada des d’on es veu part de la badia de Pollença amb els seus vaixells i pescadors, a la qual cal arribar en quatre rodes des de l’aeroport de Palma. Amb una sorra que ofereix una bona catifa al visitant, permetent caminades disteses cap a qualsevol direcció. Despertant la imaginació per als cinc sentits.

Vueling vola de Barcelona a Mallorca 11 cops per setmana.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*