On Goya va perdre el cap

“Marxa doncs i saluda / al bell Garona / i als jardins de Bordeus, allà / on la sendera corre al costat de la riba abrupta”. Friedrich Hölderlin

Roger Karabak
 
 
 
Riu Garona travessat pel Pont de Pedra. ROGER KARABAK

Riu Garona travessat pel Pont de Pedra. ROGER KARABAK

L’avui endreçada Place Gambetta, a l’oest del centre històric, va servir d’inspiració a Francisco de Goya per a la seva obra anomenada “El càstig francès”. En ella una persona amb el cap incrustat en la guillotina està a punt de ser executada. A poca distància, observant-ho: un parell d’homes amb barret de copa i actitud funcionarial, l’afable botxí i un bisbe que sembla estar a punt de concedir-li l’extremaunció.

Goya va passar quatre anys a Bordeus recollint estampes dels quefers quotidians en els seus habituals passejos fins que va perdre la vida caient per les escales de la seva casa després d’un exili forçat pels rigors de l’absolutisme de Ferran VII. Era l’any 1828 i la ciutat, en aquells dies, era coneguda com “La Bella Dorment”, sobrenom que se li va donar pel seu permanent estat d’ensopiment. En aquella època, l’avui senyorial i oxigenat barri antic, era una postal amb edificis desgastats, voreres pudents i rates rondant per les ribes del Garona, el riu que encara avui dia parteix la ciutat en dos.

Litografia de Goya “El càstig francés”. ROGER KARABAK

Adéu a la Bella Dorment

El marge esquerre del Garona és el lloc en el qual el visitant trobarà els punts de major interès, un bon grapat d’edificis restaurats que daten de l’Edat mitjana. De l’antiga ciutat emmurallada queden avui, tan sols, algunes de les portes que permetien l’accés, com la Porte Cailhau, en uns altres temps entrada principal a la ciutat des del port.

Allà, Bordeus desprèn l’aroma de la malenconia, la d’una vocació intel·lectual que ja mai serà. El lloc que va acollir a Montaigne, Montesquieu o Mauriac és ara un emplaçament sospitosament afable. Carrers, edificis i altres elements semblen haver estat traçats amb esquadra i cartabó. De la nostàlgia ja només s’ocupen les plaques que donen nom a uns carrerons i avingudes desgastades per les soles del turisme: cognoms de l’època de la Il·lustració o de comerciants europeus que van acudir a la ciutat atrets per la importància comercial del port.

La Porte Cailhau, memòria d’un passat turbulent. ROGER KARABAK

Vi de Camí a Santiago

Fins a aquest moment, l’harmonia urbanística que va impulsar Alain Juppé durant tres lustres, no ha pogut amb dos elements indissociables en el paisatge local: el vi i els pelegrins. El primer té el seu museu oficial en un edifici amb forma de decantador i que sembla sortit d’un episodi d’Star Wars (Cité du Vin). Allà, entre altes mesures de seguretat i ampolles gegants, es poden degustar vins de llocs tan remots com Síria o Kazakhstan. A la sortida, sempre amb els ulls clavats en l’amarronat Garona, el foraster albirarà grups de pelegrins apostats davant la Basílica de Saint Michel. A l’interior d’aquesta església, un dels tres llocs de la ciutat declarats com a pas obligatori pels caminants que es dirigeixen a Roncesvalles, l’Apòstol Santiago llueix desgastat; recolzant-se en el seu bordó, amb els mantells rasos, el barret encaixat fins a les orelles i la mirada del que cerca un últim alè. Al seu costat, un home major vingut de París s’ajup i li diposita una carabassa amb el vi a punt de vessar-se. El motor del pelegrí, suposo.

Escena típica en un dia assolellat. ROGER KARABAK

Mai sabrem si el vi va tenir alguna cosa a veure amb la desgraciada caiguda de Goya per les escales o si “El càstig francès” va ser la seva última obra però sí que el seu comiat de Burdigala (nom original de la ciutat) va ser fins i tot més macabra que la famosa litografia: en exhumar-se les seves restes del cementiri de Chartreuse set dècades després de la seva mort per a traslladar-los a Madrid, els allà presents es van portar una desagradable sorpresa, el cap del pintor s’havia perdut en les catacumbes bordeleses.

Vueling té dues freqüències diàries des de Barcelona a Bordeus.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*