Villefranche i Èze, on els famosos intenten passar desapercebuts

Mònaco o Saint-Tropez són llocs coneguts per atreure la jet set, sobretot als que els agrada ostentar. Cotxes cars, vestits cars, tot ben a la vista. Però hi ha altres racons de la Costa Blava on molts personatges famosos van justament al contrari, a gaudir d'aquesta part del Mediterrani sense cridar tant l'atenció. Villefranche-sur-Mer i el petit poble d’Èze són dos d'aquests racons.

Alicia Fàbregas
 
 
 
Vistes de Villefranche-sur-Mer des de la platja del poble. ALICIA FÀBREGAS

Vistes de Villefranche-sur-Mer des de la platja del poble. ALICIA FÀBREGAS

Els avis recorden que a principis del s.XX el petit poble pesquer i medieval de Villefranche-sur-Mer es va convertir en una de les parades preferides de la US Navy quan solcava el Mediterrani. Diuen que per això en aquella època alguns carrers del barri antic es van omplir de prostíbuls.

Igual els marines es creuaven als bordells amb els artistes bohemis que també li van agafar afecte, en aquella època i en les dècades posteriors, a aquest racó de la Costa Blava. En els anys 20, Jean Cocteau, poeta, dramaturg, cineasta i pintor francès, s’allotjava habitualment a l’Hotel Welcome -que continua existint-, i utilitzava en secret una altra de les habitacions per a posar-se fi d’opi, una de les seves aficions. Una altra era passejar-se pel Carrer Fosc, just darrere de l’hotel. Un lloc que es va construir al s.XIII perquè els militars poguessin travessar amb facilitat el poble i que encara avui inspira cert misteri.

El Carrer Fosc, a Villefranche-sur-Mer. ALICIA FÀBREGAS

Ara, famosos com Elton John, Jack Nicholson o Roman Abramovitch tenen viles per aquesta zona, cases espectaculars que costen centenars de milions i que s’alcen als afores del poble, a llocs increïbles, però no gaire a la vista. Per això els visitants que arriben a Villefranche -està només a 5km de Niça i amb tren es triga molt poc- per a passar una estona banyant-se a les aigües turqueses amb el verd de la corniche a la seva esquena, no detecten ràpidament el luxe. Continua mantenint un aire de poble de pescadors -molt ben cuidat- i a la seva platja de pedres la majoria dels banyistes semblen gent corrent. Els mateixos que passegen pels carrers estrets i empedrats del seu casc antic. Això sí, en els preus dels restaurants ja es nota una mica més aquest refinament camuflat, encara que no de manera excessiva.

El port i la platja de Villefranche-sur-Mer. ALICIA FÀBREGAS

L’amagatall perfecte

Quan sortia de l’Airbnb als afores de Niça, un pis petit, amb la banyera florida i rovellada i el terra de l’habitació ple de pols -en aquesta ciutat els allotjaments turístics mínimament decents són bastant prohibitius-, el propietari em va abordar a la porta per a atipar-me de consells sobre què visitar. Em va repetir infinites vegades que anés a Èze, que allà em podia creuar amb gent com el Brad Pitt -perfecte- i que a més era un poble amb molt d’encant i accessible en transport públic. Vaig dubtar uns instants sobre la fiabilitat d’aquests consells, però vaig decidir que igual valia la pena, que barrejar-me amb una mica de glamur sortint d’aquesta ratera no estaria malament.

Així que després d’un matí de platja a Villefranche, vaig tornar a agafar el tren fins a la següent parada, Èze-sur-Mer, i allà em vaig pujar a un autobús ple de turistes que ascendia per la muntanya escarpada fins al poble d’Èze, en ple Parc Natural de la Revère.

Vistes des d’Èze. ALICIA FÀBREGAS

I va resultar que sí que valia la pena. Aquest petitíssim poble que en els seus orígens, al s.XII, havia de protegir als comtes de Provença i als ducs de Savoia, ara protegeix de les mirades indiscretes als més privilegiats. Des dels anys 50, part d’ell és un hotel de luxe: l’Hotel Chèvre d’Or. Concretament, 40 cases d’Èze són actualment propietat de l’hotel, la majoria suites, o restaurants -també sota la mateixa propietat-, un d’ells amb dues estrelles Michelin. I moltes d’aquestes habitacions i restaurants estan connectats de tal manera que no fa falta sortir del complex hoteler i barrejar-se amb els turistes que visiten Èze.

El glamur queda clar només entrar al poble, on el primer que rep al visitant és l’aparcament de l’hotel, amb cotxes que costen més que algunes cases. Després, mentre recorres els seus carrers empedrats i magníficament conservats, et pots creuar amb gent impecablement vestida i acompanyada d’un seguici de fotògrafs i videògrafs que retraten el passeig del VIP, segurament per a després pujar-ho a les xarxes socials.

Un dels carrerons d’Èze. ALICIA FÀBREGAS

Uns carrers per on també va passejar Friedrich Nietzsche. De fet, hi ha un camí amb el seu nom, perquè segons diuen, és per on el filòsof solia caminar, des de la part del mar fins allà dalt -una excursió d’uns 45min- i on es va inspirar per a escriure la tercera part de “Així parlava Zaratustra”. D’aquesta zona Nietzsche va dir que “els dies se succeeixen els uns als altres amb una bellesa insolent”. No puc estar més d’acord.

Vueling vola de Barcelona a Niça.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*